Montilla, ja era hora. Està pel govern de progrés, però les negociacions no seran fàcils. Els socialistes tocats, amb 5 diputats menys que el 2003 i a 11 escons de distància del guanyador en vots i escons, que és
Artur Mas (CiU). El PSC tocat (i amb aquells Ciutadans que tocaran els nassos als més espanyolistes del seu partit), ERC resistent i una envalentonada ICV-EUiA. En aquestes condicions, Montilla voldrà ser President? Què hi diu Zapatero?
Ara parla en Mas.
ERC ha de presentar a en Carod a la presidència de la Generalitat. S’ha
de negociar aquesta opció, única i irreversible. Si un altre candidat
vol ser-ho, ERC ha d’abstenir-se’n i quedar-se a l’oposició. Veurem qui
i com donen els vots a qui i a canvi de què…Mas-Zapatero o
Zapatero-Mas?
Per Catalunya, Carod ha de fer una política ferma com a President de Catalunya! o fer una política ferma com a oposició!
Salut, República i Independència
Intueixo que Montilla proposarà un Tripartit impossible. No està en condicions (polítiques) de posar condicions (valgui la intencionada repetició) a la resta de socis; però en posarà. Era campanya, certament, però no ho deia en va allò que no seria president "a qualsevol preu". No ho deia en va i ara ho comprovarem. Ha d’administrar una situació que, amb matisos més o menys desfavorables, entrava en els seus càlculs. Intueixo, deia, que Montilla posarà sobre la taula el Tripartit que Esquerra no acceptarà… Penso que Montilla respon perfectament al perfil de virrei i, acatant l’estratègia de Moncloa, crearà la situació política perquè s’imposi la sociovergència: Mas, president d’un govern en minoria, amb pacte tàcit amb el PSC (per evitar que Mas-Carod facin un front nacionalista); ERC quedarà com la "culpable" que no hi hagi Tripartit… Tot plegat, fins a les eleccions espanyoles, en què una derrota de l’Aznarisme i una no-majoria suficient del ZP, completaria l’abast del Pacte Mas-Zapatero. Cas que aquestes previsions no es complissin, el despit inicial d’ERC podria permetre aleshores, a Catalunya, un govern nacionalista fort, llavors (no pas abans). Una pura elucubració, però… en parlem d’aquí a un temps?