Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
La gent n’està tipa: feu comentaris!
El PSC i CiU no han trigat a llençar la campanya de publicitat que fa dies que preparaven. Els socialistes aprofiten per vendre dos anys dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall juntament amb el "sí" estatutari [aquí teniu el pdf], mentre els convergents han començat per Andalusia amb una campanya pedagògica a favor de l’Estatut, com si l’Estatut fos mèrit d’una força que durant 23 anys no l’ha volgut reformar. Però les coses han anat com han anat, i aquest divendres et trobaves amb el PSC més divulgador dels èxits governamentals d’aquí i d’allà (298.000 llocs de treball, 4.200 professors, 2.400 mossos, 500 carreteres, 350 metges, 104 escoles…) i amb una CiU que difonia imatges com la que acompanya aquesta anotació, en què apareixen Artur Mas i Zapatero donant-se la mà a l’estil "bon rotllo", en absència de Josep Antoni Duran. L’obssessió dels estrategs de Convergència per les fotografies comenaça a ser patològica…
Fotografies i tanques publicitàries al marge, hi ha dues línies d’anàlisi que hauríem de tenir sobre la taula si no volem prendre mal.
Hipòtesi 1. El "no" d’Esquerra al Congrés hauria estat el punt àlgid del rebuig a un Estatut desvirtuat, a La Moncloa primer i al Congrés després, respecte el text aprovat pel quadripartit el 30-S al Parlament de Catalunya. Per tant, l’aritmètica del Senat, el nou escenari polític després de l’alto el foc d’ETA i, per què no dir-ho, les pressions de dins del tripartit i de fora obligarien els republicans a anar matisant la seva postura i fer una evolució del "no" heretat del crit sobiranista del 18-F fins a arribar a una abstenció o "sí" crític en el referèndum per no perdre bous i esquelles. Només que ERC aconseguís alguna de les set condicions que aquest divendres plantejava Joan Puigcercós per abandonar el "no", ja n’hi hauria prou per intentar legitimar el canvi de parer. La vicepresidenta espanyola María Teresa Fernández de la Vega assegura que el govern de l’Estat "està en condicions de convèncer els grups" que van votar "no" al Congrés. Que es noti, doncs.
Hipòtesi 2. Esquerra estaria realment convençuda que no pot trair-se ni trair els ciutadans que, satisfets amb l’Estatut del Parlament, ara se senten decebuts per les retallades del pacte Mas-Zapatero i posteriors. No li tremolarien les cames per trencar el Govern, i estaria disposada a perdre els càrrecs públics. De ser això cert, el tràmit del Senat no seria un pur tràmit sinó una autèntica prova de foc. I llavors aniríem a un referèndum que inclús convidaria a la participació electoral, i a unes posteriors eleccions al Parlament que serien molt importants per al país.
En qualsevol cas, tinc la sensació que la desorientació és majúscula i que els propers dies aniria molt bé saber de quin mal hem de morir. Hem de saber si anem per la hipòtesi 1 o per la hipòtesi 2, bàsicament perquè les coses canvien molt i l’actual desorientació, barrejada amb passotisme i decepció, no és sostenible en el temps.
Gent que m’envolta
He xerrat amb tres persones de la meva generació, majors de 30 anys i menors de 40. Són persones preparades, molt sensibles a l’actualitat i atentes a la política. Els he preguntat: I ara què?
Perfil 1. Ha votat CiU, ERC i ICV en funció de les eleccions. Va anar a la manifestació del 18-F. Defensa l’Estatut del Parlament i no comparteix les retallades. Però, tot i això, ha anat canviant d’opinió a mesura que ha evolucionat la negociació i tramitació estatutàries. Ha passat de criticar la ruptura de la unitat d’acció del quadripartit a acabar dient que l’Estatut aprovat dijous al Congrés és millor que l’actual. Això vol dir que, tot i haver-se manifestat contra les retallades, inclús acabarà votant “sí”.
Perfil 2. Normalment vota ICV, però no descarto que hagi votat PSC alguna vegada. Va anar a la manifestació del 18-F. Està radicalment en contra de l’Estatut retallat a La Moncloa i aprovat al Congrés. No dissimula la seva decepció amb la classe política catalana que ha perpetrat aquest Estatutet. Votarà que "no" al referèndum, i admet que tant li fot que això provoqui eleccions anticipades al Parlament. Confia que la participació serà molt baixa i pronostica un alt percentatge del "no".
Perfil 3. Jo crec que vota ERC, però no descartaria que en algunes eleccions hagi optat per candidatures com la CUP. No va anar a la manifestació del 18-F. Està radicalment en contra de l’Estatut desvirtuat. Creu que ERC s’hauria de mantenir fidel al "no", encara que això suposés la ruptura del tripartit i eleccions anticipades, però sospita que acabarà imperant la hipòtesi 1 i, en conseqüència, que els republicans canviaran la seva postura. Desitjaria, aquesta persona, que la societat civil promogués una campanya de vot nul al marge dels partits. Creu que això ho podria liderar la plataforma que va convocar la manifestació del 18-F, però lamenta que l’entitat no es pronunciï i prengui partit en vistes del referèndum.
Algú podria pensar que les tres persones que he descrit són poc representatives de la societat catalana, i que el meu entorn és anti-sistema. Però no és el cas. Només conec una persona del meu cercle que està contenta amb l’Estatut aprovat al Congrés. La resta són passotes, crítics o militants del "no" o, encara més fort, del vot nul.
Què vull dir amb tot plegat? Que alguna cosa s’està movent i que la gent n’està tipa. M’agradaria saber què en penseu vosaltres. Feu comentaris!
Nou confidencial polític, ara a les comarques gironines
El Llamp m’ha fet saber de l’existència d’un nou bloc confidencial polític, però no d’abast nacional sinó centrat en les comarques gironines i la seva política. S’anomena (el nom és molt bo!) Els Àngels Confidencial i acaba d’aparèixer aquest mateix mes. Es presenta així, i pinta força bé. L’he enviat a tres o quatre periodistes gironins, i no saben res de l’autoria. Ja és bon senyal. L’he incorporat als meus enllaços recomanats.
Catalonia Today
Aprofito per penjar la plana setmanal [en pdf] amb què col·laboro al setmanari català en anglès Catalonia Today, que edita el periodista gironí Carles Puigdemont, també blocaire.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per ética, per estética i perquè sóc dels que creuen que molts mosquits junts poden tombar un elefant: votaré NO.
Jo votaria que no només per la manera que s’han portat les negociacions, en general s’ha fet el ridícul. Segur que és millor que el del 79 però ni els que estan a favor saben transmetre l’entusiasme, tot són cares de pal, per alguna cosa serà. No crec que en referendum es tombi l’Estatut,. però donat el cas, el panorama polític que quedaria seria per llogar-hi cadires.
doncs comento. Si bé en el passat m’havia tremolat el pols per votar a ERC per ser una mica eixelabrats, ara mateix votaria al més radical k trobés, perquè ni PSC (sí, jo me’ls creia) ni CIU serveixen per a res. No sé què votaré al mini-referendum, però m’agrada k ERC es mantigui ferm i tranquil. El Maragall em cau bé. Convergència és un partit friqui i l’Artur Mas no és gens polític, com a imatge jo el veig com si fos el primer de la classe. Espero k no arribi mai a president de la Generalitat i es jubili quan abans millor, encara k n’estic segur k és un bon home. El nou Estatut n’estic segur k és millor k el k tenim ara, però és com si vas a demanar un augment de sou i t’apugen 20. A mi si em fan això deixo directament l’empresa (ja m’enteneu).
Jo soc de la hipòtesis 2. Tot i que dins d’ERC hi ha moviment i debat respecte aquest tema, el SI crític està completament descartat. El debat es mou entre el NO (majoritari) i el vot en blanc (minoria). És obvi, doncs, que la direcció faci cas a les bases. Tanmateix, em penso que hi ha un sector important de l’executiva republicana que no veu gens clara l’opció negativa, i per aquest motiu estan allargant la decisió final, per veure si aconsegueixen alguna cosa d’última hora que els permeti justificar el vot blanc davant la militància. La meva opinió és que el NO està cantat.
Jo no conec a ningú que estigui content. Noto molta frustració i molta ràbia, i em penso que el NO farà un paper molt digne al referèndum. Jo votaré NO.
Salut!
Doncs jo cada vegada ho tinc més clar. Votaré per la indepèndencia, i espero que la gent que comenci a veure que amb els estatuts no anirem molt més enllà, s’apunti a la idea.
Tinc clar que aquest no és el meu estatut (el
meu estatut es diu constitució). Tant em fa que el nou sigui millor que
l’anterior, ja he viscut prou anys hipotecat i no vull deixar cap hipoteca als
que segueixen. De totes maneres, he de confessar que l’estatut del 30 de
setembre va arribar a il·lusionar-me, il·lús de mi! M’és igual el que diguin
els partits, m’és igual el que digui el partit que he votat sempre, jo votaré
que NO. El vot nul, per molta bona intenció que tingui, no produirà cap
resultat significatiu. Al final acaben sent els quatre de sempre. Espero que el
No sigui prou important per provocar un daltabaix. Ja veurem després el que
passa.
He votat ERC des que em van deixar votar, alhora que em movia pels locals de l’MDT. Encara recordo aquells anys de fustracions on (com a votant d’ERC) ploràvem per arribar als 8 diputats (mai no em va convèncer la línia de partit d’haver de votar HB). Ara estem en un moment molt diferent, l’independentisme ha sortit de la marginalitat i s’ha convertit en una opció política forta i mesurada. Jo mai no he estat un anti-sistema però tampoc no m’agrada que em diguin el què haig de fer. L’estatutet és un insult. Com diu un company més abaix, és com demanar un augment de sou i que te l’apugin 20. Deixo l’empresa. Penso votar NO, digui el que digui ERC. Si ERC no recomana el NO estaré força decebut i ERC haurà destrossat la feina feta durant els últims 15 anys (i això és més important que no pas res en aquests moments): a les eleccions ho notarà. Si ERC es manté ferma, començarem tots plegats a guanyar respecte, si a ERC li tremolen els genolls, haurem fet el ridícul, com a independentistes. Surti al que surti del referèndum, ERC s’ha de mantenir ferma. Només potser un NO. El PSC i CiU hauran d’acotar el cap i admetre que, malgrat que guanyi el Sí (que encara està per veure), 1) aquest estatutet no és el que volem els catalans, i 2) l’independentisme no s’amaga i té confiança en si mateix. Només a partir d’aquí poden començar a canviar les coses. …ah, per cert, no sóc militant d’ERC ni de cap partit.
Entreguen els mitjans i espais radiofonics i de comunicació a grups mediatics castellanistes, per a que els insulten, blasmen i retallen les seues llibertats democràtiques amb el nou estatut.
En la meva opinió als dirigents d’esquerra els estan temptant amb la idea de que els deixaran governar un any i pico més si diuen que sí a l’estatut de moncloa. Per a mi això és falç, primer tot seran lloances al sentit d’estat d’erc i l’endemà de l’aprovació els mateixos medis ens trinxaran per incoherents i corruptes, provocant segur la dispersió de la miltància i el vot d’erc a d’altres forces més radicals. No hi ha res a fer al govern per esquerra des de el pacte Màs-ZP, allà es va vendra la unitat catalana (ja malmesa per el PSC). Diguem No, perquè segur que anem a l’oposició durant quatre anys però podrem tornar amb més força per canviar tot aquest femer.
Si em permets et comento una altre perfil més a l’òrbita del SI. Es tracta d’una bona amiga simpatitzant socialista, filla d’immigrants andalusos, lectora habitual de El País i oient incondicional de la SER, ella i tota la seva família han votat tota la vida PSC i PSOE i sempre li ha agradat molt parlar de política. Al desembre vam tindre com sempre una bona discusió política, jo aquell dia havia llegit un article a l’Avui -crec que de l’Alfons Quintà- on avisava de l’arribada de la sociovergència, li vaig comentar que aquest era l’escenari més probable pel futur, acostament PSOE-CIU i avançament electoral un cop aprovat l’Estatut. Molt molesta pel comentari em va contestar que això era totalment impossible i tot seguit vaig rebre un munt de retrets polítics molt abans que es comencés a calmar, mai l’havia vist tan enfadada.
Després de la foto Zapatero-Mas no ha volgut tornar a parlar de política, és evident que li molesta la possibilitat que el PSC faci president un convergent, per ella CIU sempre ha estat la dreta més reaccionaria i corrupte, i no podria entendre que tenint la possibilitat no es faci un govern d’esquerres a Catalunya. M’imagino que al referèndum votarà que SI per disciplina o pot ser s’abstindrà si fa bon dia per anar a la platja, a les properes eleccions suposo que tornarà a votar PSC com ha fet tota la vida, però si finalment la sociovergència acaba governant crec que ja haurà perdut totalment la confiança en el PSC.
Jo sempre he votat erc, y estic entre 30 i 40, el més probable es que voti que si.
A mi al meys votar si, no hem significa renuncia a res, és un pas més cap a la indepèndencia.
El meu vot es secret però el de ERC és públic i hauria de votar No al senat i que el PSOE pases un bon estiu amb el pollastre del estatut.
El que queda clar és que si surt si o no, després del referenfum es tenen que fer eleccions.
On s’ha vist aprovar una proto-constitució i no anar a eleccions inmediatament després?
Creats a l’ombra del postfranquisme.
La decepció que em produeix la classe política catalana és màxima. I no tan sols un partit, sinó tots. El PSC i ICV pel seu servilisme, CiU per la seva mala baba i ERC per la seva xuleria i falta de previsió.
M’ha agradat un comentari que comparava el debat estatutari amb un augment de sou. Així, el PSOE i el PP serien els dos germans que porten l’empresa, que es barallen, sí, però són els que hi guanyen els calers, el PSC seria el cunyat, no és exactament de la família, però hi sol anar a favor, CiU seria el típic treballador que per darrera només fa que criticar però per davant llepa el cul amb fruició, ERC el sindicalista que vol defensar els treballadors però des d’una posició idealista i que, evidentment, sempre l’hi foten; i ICV el treballador que si li posen màquina de cafè, tot i que hagi de pagar 50 cèntims per cafè, està content.
Què passaria, si els treballadors volguéssin que els apugessin el sou? Doncs el d’ara. Els treballadors diuen, tots a una, 100 euros, i d’aquí no baixem. Els amos diuen, no, 20. Tots fan grans escarafalls i diuen que aniran a la vaga, però el llepaculs negocia 25, una màquina de cafè nova i dues ampolles de cava (català) més a la panera de nadal durant 7 anys.
El problema (¿?) és que no som treballadors que podem fotre el camp de l’empresa i fer-nos autònoms. O sí, perquè tota aquesta parafernàlia de l’Estatutet ha emprenyat molta gent. En la manifestació de ‘Som una nació i tenim el dret a decidir’, malgrat el buit que li van fer els mitjans públics, hi havia molta gent, però molta li donava suport i n’hi hauria hagut molta més si també l’haguessin fet a Girona, Tarragona i Lleida. Emprenya molt que per oposar-nos al govern de Madrid hàgim de passar SEMPRE per Barcelona.
És evident que aquest estatutet que s’ha fet ara és millor que el que hi havia. Però no fotem, hi havia espai per MOLT més. O almenys és el que se’ns va fer creure en el final de la negociació a Catalunya, on CiU va voler estirar la mà fins als 120 euros al mes per acabar dient que dónde dije digo digo Diego. No sé si és difícil, però agraïria que en algun diari s’expliqués, sense partidismes i sense voler convèncer, què s’ha retallat realment a Madrid. Perquè cada diari que agafo (La Vanguardia, EL PAÍS, El Punt, AVUI o Vilaweb) m’expliquen una cosa diferent. I la xerrada que va tenir la senyora Terribas (a qui, per cert, cada vegada admiro més) amb els partits catalans no va servir de res. Tothom apuntant-se el mèrit (sobretot Artur Mas) o dient que és una merda. Sense terme mig, sense grisos ni dades.
Jo tinc 30 anys i sóc votant d’ERC des de que tinc ús de raó. Per sort, vaig poder votar a partir del post-PI, quan es ERC va modernitzar i va deixar enrera els seus complexos d’inferioritat. Amb tot, li falta molt de rodatge i una mica més de puteria. Dubto entre el NO o, com defensa una plataforma, el vot nul. No crec que si hi hagués un 10% de vots nuls (i en la majoria s’hi hagués escrit ‘independència’) s’en pogués passar amb tranquil·litat. O potser sí, veient els resultats que ha portat la mani pel dret a decidir.
Com deia el Pedrolo en aquell llibre, cal protestar fins i tot quan no serveix de res.
Salut,
Albert
Bon dia companys. Felicitats pel bloc, és un autèntic plaer llegir-vos. Un parell d’apartats, així que anem a pams. Primer una fotografia personal: Vaig venir al món l’octubre del 1958, mentre el Comandant Guevara era a la Sierra Maestra cubana entre moltes altres coses. Sóc de l’Aleixar -El Baix Camp- Estic casat i tinc 2 fills de 20 i 15 anys. Treballo en una entitat d’estalvis madrilenya, donat que les caixes patriotes catalanes van donar pel sac a una quebrada Caixa Rural on treballavem, i on tenien els seus estalvis un bon grapat de catalans. Soc militant de Comisiones Obreras desde el 1983 i d’ERC desde l’anunci de constitució del govern tripartit (2003). Segon. El meu pare (1923) era pagés, igual que tots els seus avantpassats. Bona persona, treballador, etc. etc. però la seva herència catalanista, ideològica, de compromís social i sindical va ser nul·la. A les escales interiors de casa meva i tinc un bon grapat de fotografies de soldats republicans vinculats a la familia, al poble, als amics, etc. alguns dels quals caiguts en combat a la batalla de l’Ebre i quan pujo he de passar pel davant seu, i com que son exactament a les escales, doncs hi he de passar amb el cap ben dret, els ulls oberts i ben despert, ja que sino corro el perill de fotra’m de cap, per tant la meva consciència i el meu compromís, de pa sucat amb oli comparat amb el seu, em porta a dir que votaré NO. I si el partit m’ho pregunta a nivell intern també diré NO. Els Tremoses, Lòpez Bofills, etc. que crec no estan vinculats a cap partit, diuen el mateix. No he sentit cap independent que demani el SI, només els interessants de la Socioconvergènciainiciativasindicatsmajoritariscomelmeu. No vull deixar als meus fills el mateix record de renúncia de dignitat nacional i compromís de classe que el meu pare m’ha deixat a mi. Veig tota la patuleia del SI molt nerviosa: Vol dir que anem bé. Salut i Visca la República, en el seu 75è anniversari.
Anton Salvat
Inicialment em vaig decantar públicament pel "sí", bàsicament perquè això és més que res, i també pel nou estatus lingüístic (només per a això, ja val la pena dir que sí).
Però des del moment de sortida de la Comissió Constitucional han passat coses: el tràmit pel Congrés ha esguerrat encara més el texte. De tots els punts pendents sense resoldre (on hi havia encara una esperança), el Congrés ha tombat pràcticament tots. L’acord Mas – ZP no s’ha respectat. El PSOE s’ha aliat amb el PP en votacions crítiques, com les seleccions nacionals.
En principi, passo del "no". No puc dir "no" a una cosa que (poc o molt) és bona.
El vot nul… dependrà de com vagin les coses. Però no m’agrada, perquè el vot nul compta a efectes del resultat. El vot nul afavoreix l’opció guanyadora (el sí, en aquest cas).
En canvi, l’únic que deslegitima el referèndum és l’abstenció massiva. Si només vota el 30-35% del cens electoral, el "quadripartit" ha de girar cua i admetre que "no era això, companys, no era això". És un fracàs polític sense precedents.
Com ja han dit en altres comentaris, no n’hi ha prou que les coses siguin millors que abans, cal que estiguin a l’alçada. Si no tens prou menjar t’acabaràs morint de gana de totes passades i el fet que la nova ració sigui una miqueta més gran no et salvarà de l’agonia. La clau no és pas en si la nova ració és més gran que l’anterior, sinó en si és prou gran per mantenir-te viu i sa.
Per això no hem de mirar si l’Estatut és millor que l’anterior sinó si és prou bo.
I a més a més d’això està tota la qüestió de la tramitació de l’Estatut. El paper del PSC -que jugava amb l’equip contrari- el de CIU -al final-, el comportament caní d’ICV i la postura ambígua d’ERC (del PP, què dir-ne?). Senzillament l’actitud en aquest afer de la majoria dels polítics catalans ha estat intolerable, insuportable i indigna, una autèntica vergonya que en qualsevol país no sotmès hagués provocat que se’n forcés la dimissió en ple. El que passa és que ens tenen tan anestesiats i intoxicats que ja som incapaços de distingir allò que és normal d’allò que no ho és. Per exemple, creiem que és normal que davant la pluja d’atacs que ens ha caigut i ens està caient al damunt els nostres dirigents no ens hagin defensat a capa i espasa responent enèrgicament a totes i cadascuna de les agressions. Ja acceptem com a normal que les deixin passar per a que ens arribin als ciutadans corrents i que cadascú de nosaltres les hagi de païr com pugui, amb tot el desgast personal, col·lectiu i nacional que això comporta. Doncs no és pas normal, no ho és! Plantegeu-vos si n’Ibarra o en Chaves haguessin callat davant un 10% d’allò que ens han dit i fet a nosaltres. I ni Extremadura ni Andalusia són nacions.
Oh, i el fet no expressat mai clarament que al final aquest estatut que s’ha aprovat al Congrés no ha estat retallat a Madrid sinó que en la pràctica hi ha estat redactat -en base a la proposta catalana, això sí- i aquest fet és una humiliació que no s’ha d’acceptar si no és vol quedar absolutament impotent davant el poder espanyol durant molts anys.
Per si no n’hi hagués prou, cal tenir en compte les conseqüències que tindria l’aprovació d’un estatut així, i fet tal i com s’ha fet, en la moral i les expectatives dels catalans. Les humiliacions i les claudicacions tan monumentals s’acaben pagant en termes de disminució de la moral, el caràcter, l’esperança i l’optimisme que calen per tirar endavant un país. I el fet que tant els espanyols com els interessats d’aquí ho plantegin com una condemna per una generació sencera els permetrà de blocar amb més facilitat i brutalment qualsevol inciativa que s’emprengui per assolir més poder a i per a Catalunya. Que al capdavall és el que estan cercant els uns i els altres: un statu quo que els permeti de mantenir una situació que els convé al mateix temps que tenen una excusa i una eina per no haver de bellugar-se d’allà on volen ser.
Sumeu-ho tot i l’equació és completa: al botavant amb el bunyol. Per mi áquest Estatut és un fracàs, un error, un perill i un autèntic insult, m’ho miri pel cantó que m’ho miri.
Jo també estic entre els 30 i els 40 i com pots veure estic molt i molt indignat. Si acabo pensant que el no té possibilitat de guanyar segurament que votaré no, però si crec que el sí guanyarà aleshores em plantejaré de tirar pel dret i fer el vot independentista (nul). I no sóc de cap partit en concret, entre altres coses per què em considero liberal tan en els temes econòmics com en el de la llibertat individual i a Catalunya, per desgràcia, no hi ha cap partit que cobreixi aquest terreny.
Jo diria que cal fer una àmplia mirada a la realitat del pais i acceptar que hi ha una gran majoria del tot indiferent a l’estatut. A aquesta gent li és del tot igual si surt que si, no o si l’estatut està rebaixat. És gent per naturalesa castellana i que no vol maldecaps. Aquesta gent em penso que s’abstindrà majoritariament o si va votar seguirà les consignes del partit.
Hi ha un altra grup nacionalista radical o independentista, que evidentment ha de votar NO.
Enmig hi ha un desbibuixat però important grup de gent catalanista en grau més o menys alt, però no independentista.El gruix de Catalunya no és sociologicament independentista, encara que la fortissima presió dels darrers mesos ha reforçat el sentiment catalanista de molta gent. Aquí hi ha gent gradualista, que pensen que el nou estatut és una millora respecte l’anterior i ja els va bé i votaran SI amb resignació, gent desconcertada que no sap massa que votar i gent clarament decebuda.
Arreu hi ha molt cansament general, un cert fastigueig envers els polítics, tothom n’està fart de tantes discussions, de tant parlar i molta gent el que vol és passar full.
Jo diria que les votacions vindràn marcades per una àmplia abstenció, un vot negatiu important i l’abast del vot positiu dependrà del que fan aquest grup intermedi que encara no sap que votar.
En tot cas tres observacions més.
a) La primera és l’error monumental de tots els partits polítics creant unes expectactives nacionalment importants amb el text del 30 de setembre que van crear un clima col.lectiu molt fort i de gran ilusió nacional. L’actuació posterior dels mateixos polítics amb unes rebaixes immediates i sense lluita ni unitat nacional ha portat a un descrèdit de tota la classe política molt fort.
b) ERC s’ha ficat tot soleta en un embòlic de dificil sortida. Les seves bases estan clarament pel NO però àmplies capes dels seus dirigents estan pel SI, no per convenciment, sinó per necessitats i conveniències institucionals. Es veuen atrapats i fa molta mandra tornar a l’oposició. ERC ha de perdre molta ingenuitat, madurar i decidir si vol ser un partit de sistema o no i jugar amb molta més inteligència.
c) El més important vindrà desprès del referendum. Estic convençut que tot seguit hi haurà eleccions, ja que la situació del tripartit és internament insostenible i a més a més hi ha molts interesos externs en canviar d’aliances. ¿Què passara en unes noves eleccions? No ho sé, diria que no hi haurà daltabaixos en els escons dels partits (2-4 escons amunt/avull respecte a la distribució actual) però llavors hi haurà una lluita fortissima per canviar aliances.
En qualsevol cas ens esperen uns mesos politicament trepidants on no ens aburrirem gens.
Si, de cap manera, ni que ho digui el Sant Pare de Roma
La millor opció em sembla el vot en blanc, compta -resta resultat al si i al no-, permet sumar suports dels votants dels partits del Si i es diferencia del no espanyolista.
El vot nul és fer el numeret i ja n’estem cansats de fer el préssec, de l’abstenció se’n passaria i el no representa molta mobilització i molt mal rollo, ara, si cal, som-hi.
En tot cas, estaria bé una sola postura des del catalanisme.
Jo tinc clar que votaré que no. He votat sempre a ERC i crec que, per dignitat, haurien de defendre el no, i a mi l’excusa de que aquest estatutet és una mica millor que el que tenim no em serveix després de que ens hagin retallat tot el que demanavem que tenia pes. És un fet de voler fer-se escoltar i no de que ens donin unes llenties més que abans.
L’abstenció trobo que només servirà per a que els de sempre diguin que l’estatut és una cosa que només preocupa a polítics i no a la societat, i el vot nul, encara que el veig amb simpatia, trobo que ajudarà a que el si guanyi i no es parlarà dels seus resultats elloc, excepte a Vilaweb, Racocatalà i demés (on sempre llegim els que estem conscienciats amb la realitat nacional), però que a les Espanyes o a l’estranger no arribarà res del seu missatge (és trist, però fora d’internet no tenim cap mitjà de comunicacó gran que defengui les nostres idees).
En fi, només es la meva opinió. Salut.
És comprovable que la majoria d’opinions d’aquest blog estan en contra del SI, però aquesta opció és la que guanyarà perquè és l’opció més fàcil, menys compromesa i que permet tirar endavant com si no hagués passat res. La votació anirà d’acord amb la fidelitat de la militància i simpatia dels electors. Sobretot perquè els partits polítics no estan explicant l’Estatut sinó que demanen el vot.
Ahir vaig assistir a la conferència de Felip Puig a Arenys de Mar. Hi vaig anar perquè entenia que el seu títol "Sí a un bon Estatut" em permetria conèixer en què milloràvem i perquè el considerava bo. La veritat però és que durant tres quartes parts de la seva conferència es va dedicar a insistir que només CIU ho havia fet bé. Que els altres partits no tenien cap intenció de tenir un bon Estatut. Que CIU va haver de prendre la iniciativa perquè el govern no ho feia… Només al final va comparar les millores de l’actual Estatut en relació als altres, sense entrar en detall i en alguns moments discutibles, i va acabar dient que un bon Estatut només el podrà gestionar un bon govern i aquest no és el cas d’ara.
És per això que penso que en referèndum sortirà el SI, perquè els partits majoritaris l’avalen i l’estan demanant.
Jo sóc votant de CiU (almenys fins ara, en un futur ja veurem), soberanista i liberal (veieu que totes les combinacions són possibles 🙂 i em decanto per l’abstenció o el vot nul.
El sí el veig impossible, per dignitat. Quan no tens res, s’accepta qualsevol cosa, però quan ja tens una mica, doncs una millora tant petita i tant retallada, doncs no passa res si no s’aprova. Tampoc passarà res si ens quedem amb el que tenim. A més, algunes de les millors més grans com el finançament o l’aerport (si n’arriva algunes) estan fora de l’estatut i es poden fer simplement amb un pacte amb el govern espanyol.
El no, perquè no vull votar el mateix que els espanyolistes, ni anar en contra d’una reforma que per minsa que sigui, no és dolenta per sí, sinó que el que és és insuficient, molt insuficient.
El vot en blanc, doncs tampoc m’agrada perquè també és participar en el procès. Ja que aquest procès no m’ha agradat i m’ha semblat una farsa i una presa de pèl, doncs no hi vull participar. A més, vot blanc, vol dir que no et decantes per cap de les dues opcions, no t’agrada ni una li l’altra i et mostres indiferent.
Amb tot això sembla que el més fàcil per mi sigui quedar-me a casa i passar de tot, de fet en l’aprovació al parlament hi vaig posar molt d’interès i ho vaig seguir molt, però en l’aprovació a Madrid, cansat ja de tot, no en vaig fer gaire cas i passo del tema.
Per això, crec que si és fes una bona campanya pel vot nul, amb paperetes per exemple on digués que es dóna un vot afirmatiu a l’estatut aprovat pel parlament, doncs potser m’hi apuntaria. És una manera de protestar i fer-se notar a la vegada. Els vots nuls es compten a banda, sobre el tant per cent total de vots, mentres que els sí, no i blanc es compten sobre el total de vots vàlids. Jo crec que si es fa una campanya, pot ser una bona opció i potser força gent s’hi apuntaria.
L’Estatut que es va decidir el 30 de setembre no m’agradava, perquè em semblava que seria una hipoteca de per vida. Però pensava que, mentre permetés una mica de capacitat de decisió, tot i acabar amb les possibilitats futures d’independència real, almenys permetia al conjunt del país anar tirant.
Amb això és com si es demanés el vot pel pacte del majestic. Que se’l confitin. Jo diré NO, i no em fa res que això eviti que s’aprovi. De fet, crec que és el millor que pot passar, si no s’aprova. Si s’aprova, amb l’excusa, ens tindran vint-i-cinc o trenta anys més collats.
I com que tothom explica la seva, jo vaig ser militant de CDC durant deu anys, a més de regidor al meu poble i ara sóc independent per ERC-AM (per cert, fa un temps també vaig rebre la famosa carteta, je, je…). I ho penso deixar a les pròximes municipals, sobretot després de veure que capullo que sóc, amb el poc que costa enriquir-s´hi!!! (llegeixi’s Marbella o Oriola…). Espero trobar motivació per rependre-ho més endavant, quan hagin plegat una bona colla d’aquesta generació de polítics esperpèntics que tenim.
Potser que ens posem d’acord. No pot ser que un mateix sentit de vot es dispersi en 4 opcions (no, nul, blanc, abstenció).
Si haguessin retirat a temps, ara no ens trobaríem discutint que cal fer.
Jo em decanto per la hipòtesi 2. Jo penso que ERC està disposada a seguir fins al final amb la condició que els ciutadans tinguem un comportament adequat, lluny del passotisme, i anem a votar quan calgui i ens manifestem, si cal, quan sigui necessari. Si ERC veu que hi ha un gruix de catalans que no se’ls arronsa el melic, aquest partit estarà disposat a tirar endavant, dir NO, engegar les cadires i forçar unes eleccions. Ara bé, si ens comportem com el del perfil nº 1, llavors no ens mereixerem res més del que tenim i hem tingut durant 23 anys. Qui posa i treu polítics som nosaltres, els electors. Som nosaltres que decidirem qui ens ha de governar, i com ho ha de fer. Si ens quedem a casa o anem a la platja quan cal votar no aconseguirem res. Si és veritat que hi ha molts catalans que n’estem fins als dallonses, doncs demostrem-ho. Està bé exigir als polítics, però els ciutadans també hi tenim responsabilitat. Els partits polítics no són una finalitat són un instrument, aprofitem l’únic partit que ens ha sabut interpretar i pressionem-lo dient que nosaltres seguirem fins al final. Que a nosaltres no ens tremolaran les cames. Que no ens decebin.
Anem de pet cap al sí. La hipòtesi que s’està seguint és la 1. Que no heu llegit el Tumbuctú? És una pena, però és aixina.
Siguem clars. ERC no es pot permetre sortir del govern. Per què? Doncs perquè com s’ha vist es nodreix del que li paguen els càrrecs de les seves conselleries. 800.000 euros el 2005, segons diuen els diaris. ¿Algú es creu que arriscarà defensar el no, a trencar el tripartit, i a enviar la seva caixa pel pedregar? De veritat, no és cap retret. És només la lògica dels fets. ERC ja no és aquell partidet adolescent tan simpàtic i rupturista.
Acceptar aquest Estatut és acceptar que els espanyols poden fer el que vulguin amb la nostra autonomia i que el Parlament no té cap utilitat, si acceptem el sí jo demanaria que el Parlament només funcioni un cop cada 4 anys per escollir president i prou, així ens estalviarem molts calés pagant un sou a diputats d’un Parlament que no té capacitat per legislar, i per tant no tenen cap utilitat pública.
Si no ho veieu així llegiu el programes electorals dels 4 partits que van votar favorablement a l’Estatut del 30-S i veureu que tots diuen en algun lloc o altre que Catalunya és una nació, finalment resulta que el 10% de la representació parlamentària ha acabat imposant les seves tesis, en aquestes condicions parlar de democràcia fa riure, els espanyols pot ser si que en tenen de democràcia, però nosaltres no, ni un 90 % de la població fa majoria, com a la Sudàfrica de l’Apartheid.
No s’ha parlat tampoc gaire de l’advertència del PNB, malgrat haveu aprovat aquest Estatut l’Estat té prou instruments per a no cedir cap de les competències que contempla en el nou Estatut, tot plegat no hem canviat res i restem sota l’amenaça d’un nacionalisme espanyol que ara si es creurà am prou feines com per retallar tant com vulgui el poder de les autonomies.
Sempre havia votat PSC o el seu ecoaccessori. Des del Tinell, ERC. Tenen l’obligació de donar forma i força a la decepció que es nota arreu.
Crec que el factor govern és important i no es pot despatxar parlant de poltrones. Des del govern es fan moltes coses des de fora, només manis.
En tot cas, ser al govern condiciona el tipus de vot que jo crec que no pot ser ni abstenció, ni nul. Si no hi ha concessions queda el vot en blanc i el no, però si no hi ha compromís d’acabar la legislatura i la certesa és que igualment sel’s farà fora del govern, NO i amb campanya a vida o mort.
Tinc 22 anys, sóc votant d’ERC i penso votar que no. Ho tinc decidit des del pacte ZP-Mas. Espero que ERC no es baixi els pantalons, però penso votar que NO per dignitat, no per recomanacions de partit. Crec que és una oportunitat perquè els catalans que s’han "emancipat" de la lògica pactista de la sociovergència es facin sentir. No em fa por coincidir en el vot amb els peperos. Us imagineu que guanya el NO? O que la victòria del SÍ és pírrica? Aquí s’ha de començar a parlar d’autodeterminació. Amb Espanya, i amb la classe política catalana de tota la vida no anem enlloc.
Si votant NO hi hagués possibilitats d’atura l’estatut, jo votaria NO, però amb CIU, PSC-PSOE, IC, la Generalitat i la opinió publicada recolzant el SI això és impossible.
D’aquesta manera, tots els NO seran interpretats com a vots espanyolistes i debilitaran la posició de Catalunya. Per contra, si s’aconsegueix un percentatge de vots NULS significatiu la seva interpretació serà claríssimament en contra d’aquest estatut i a favor d’una la dignitat nacional de Catalunya, a part de provocar un daltabaix considerable.
Igualment si hi ha una forta abstenció es dirà que el debat de l’autogovern no interessa a ningú i que Catalunya se sent ben encaixada a Espanya.
Falten perfils i opcions. Per exemple, la del militant d’ERC que porta anys acusant CiU de ser espanyolista, dretana i corrupte… i que ara li retreu que no hagi estat catalanista, d’esquerres i honesta. Si li feu pagar a CiU tots els mals (i al PSC no), de què us queixeu? Voteu NO d’una puta vegada. Deixeu de marejar-nos especulant amb el vot, com vau fer en aquella vergonyosa negociació postelectoral. Sou uns traïdors. Com CiU, igual que ells, ni més ni menys. Què collons heu pactat amb el PSC? Per això li heu regalat la presidència del país a un socialista espanyol? A canvi de què? No acuseu CiU d’allò que no la podeu acusar. Els culpables sou vosaltres, per haver trinxat el país. Jo penso votar NO, i també serà un NO a tota la classe política catalana, ERC inclosa. Perquè si surt que NO (i aquí venen els cangelos dels "republicans") ells hauran de deixar el govern en ser considerats els responsables del fracàs. I això els fa pànic, pànic i més pànic. Tot per la poltrona. Ja veureu com ERC us demanarà el sí, ha, ha, ha… i llavors què fareu? Ha, ha, ha, com riurem!
La majoria de comentaris -tret d’alguns recalcitrants convergents-estàn en contra de l’estatut.
Curiosament però, aquest rebuig no es manifesta de la mateixa manera, es a dir, hi han arguments a favor del no, del vot nul, del vot en blanc i de l’abstenció. És una llàstima que aquesta unanimitat en el rebuig, no es correspongui també en una resposta unànime. La que sigui, però unànime.
Ens queixem i en raó de que s’ha perdut el consens i que cada partit ha negociat pel seu compte i que l’esperit del 30-S no hagi durat ni 24 hores, però ara que tenim clar que ens han aixecat la camisa, a l’hora de buscar una resposta, som incapaços de consensuar una resposta única. De cara el referèndum les posicions són clares a excepció de dues coses:
1.- No se sap encara la posició d’ERC
2.- Els contraris a l’estatutet es manifesten de quatre maneres (no, nul, blanc i abstenció)
Jo personalment estic pel no, però per un no actiu, un no que expliqui amb pels i senyals
el perquè d’aquest no. Un no en voluntat de que guanyi el no, no només un no que serveixi per obtenir un bon resultat. Un no actiu que expliqui i convenci als del SI que un NO no impedeix que el que pugui tenir de positiu el que queda d’aquest estatut es pot obtenir sense necessitat d’un estatut.
Tot i ser partidari del NO, considero més important que tots els que rebutgem l’estatut anem a una. Aixi doncs, no tindria inconvenient en votar nul, en blanc o abstenir-me si aquestes fossin les opcions majoritàries..
Tinc el dubto de si hauria de ser ERC -confio mantinguin el NO- o la plataforma del 18-F qui hauria d’encapçalar aquest moviment de rebuig..
I que fracassi el referèndum, encara que hàgim d’aprofitar-nos dels vots del PP.
Els partits no han mantingut el consens, però els que rebutgem l’estatut hauriem se ser capaços de consensuar una única resposta. La que sigui, però UNICA i ACTIVA.
Malauradament tots els partits apostaran pel sí a l’Estatutet. Avui he escoltat Joan Puigcercós per la ràdio i semblava espantat quan insinuava descaradament que al Senat s’abstindran. Després vindrà el sí al referèndum per allò del sentit de país. És una pena. Ens han enganyat als 250.000 que ens vam manifestar per l’Estatut del Parlament. Suposo que tenen pànic d’haver de deixar el govern. No ho entenc. Si ERC claudica, jo plego! Estic fart que em prenguin el pèl!
Benvolgut Saül, no entenc a què venen ara tots aquests dubtes. Portes mesos fent campanya contra l’Estatut. Vas dir que era fruit de "pactes inconfessables" i que calia rebutjar-lo. No trobes que és una mica tard per començar a dubtar? I què vol dir això que "no volem prendre mal"? Que no es tractava de defensar el país per damunt de tot, en contra d’aquests "venuts" de Convergència? I la dignitat, què se n’ha fet de la dignitat?
P.S: què se n’ha fet de les entitats que defensaven "el dret a decidir". Es pot saber on s’amaguen?
Com que sembla que això va de perfils comentaré el. meu. Tinc 26 anys i vaig començar la meva vida democràtica votant CIU ja que m’agradava l’estratègia del "de mica en mica s’omple la pica" però m’he adonat que a la velocitat que raja l’aixeta i tenint en compte que de tant en tant algú treu el tap de la pica ni els meus besnets veurant res semblant a l’autodeterminació. És per això que fa alguns anys vaig canviar el meu vot per ERC.
Jo votaré NO a l’estatutet per una raó molt simple. Suposo que la pregunta al referèndum serà: "Vols aquest estatut?" i jo a aquesta pregunta només puc contestar que no. Estic molt cansat de fer calculs aritmètics i predir què passarà si … quan a l’hora de la veritat tenim una classe política que seguirà fent el que voldrà.
He pensat en el vot nul o l’abstenció. Els meus principis democràtics no em permeten optar per l’abstenció i pel que fa al vot nul dono per fet que passaria el mateix de sempre. Amb tots els polítics i mitjants de comunicació pel si al cap de dues setmanes del referèndum ja ningú parlarà dels nuls per més que n’hi hagin.
Espero sincerament que ERC es mantingui al no perquè si canvia hauré de buscar algun altre partit a qui votar.
Ens demanves comentaris.
Jo ho tinc decidit. Em prendré la satisfacció d’escriure el que em vingui de gust a la papereta. Potser hi escriure un poema. Mira que et dic!!!
Porto uns dies decebut, atès que he parlat amb diferent gent, que m’han fet la següent reflexió, aquest estatut millora el del 1979, doncs llavors endavant donem el SI.
M’han comentat que si surt el NO ens quedarem amb el del 79, i val més una petita millora que res. Com diu la lletra d’una canço d’obrint pas “regne de rics, país de vençuts”, només una mentalitat de poble vençut pot fer l’esmentada reflexió.
De formació professional sóc psicòleg, i en aquesta ciencia tenim un tipus de definició a aquesta reflexió anomenada, “rigidesa cognitiva” o manca de flexibilitat de pensament, no em vull fer el pedant però, si més no és il.lustratiu.
Pensar, si no accepto aquest estatut ens quedem amb el del 1979, és una simplicitat, i buscar-li una solució dicotòmica: o aquest o el del 79, demostra un mandra mental pròpia de la gent amb poca conciència nacional.
La forma de superar la rigidesa mental, és cercar a un problema múltiples solucions, si arribo a les solucions:
Solució A: el pacte de les llenties dels mentiders Mas-ZP.
Solució B: l’estatut del 79.
I aquí em tanco en banda, “cagada pastoreta”, això només demostra la nostra feblesa i la manca de consistència de les nostres aspiracions nacionals.
Segur que aquest problema té multiples solucions, Hector López Bofill, en el seu article a l’Avui del dia 27 de març, si no recordo malament la data, en proposava una, segur que en pot haver més, només cal amor pròpi, patriotisme i ganes de treballar, i en aquest país com diuen al meu poble molta gent el que vol és “feina fuig, cassola vine”.
Companys,
Estic residint als Estats Units per motius professionals des de l’estiu del 2002. Quan vaig marxar de Catalunya tot era molt avorrit i no passava res (el pais estava totalment anestessiat).
Ara tot es molt diferent. He seguit tot el proces a traves d’internet (quin gran invent!!!) i el meu vot esta decidit des de fa molt de temps.
Es NO, NO, NO i mil vegades NO. Que se’l confitin. Ens han enganyat com a xinos i a sobre ens tracten com idiotes. Entre l’Artur (que crec que l’hauriem de comencar a anomenar FIGO) i el ZP (que se la de comencar a dir PINOTXO) han destrossat tota la feina de 2 anys i han desacreditat tot un Parlament de Catalunya.
M’es igual votar igual que un feixista del PP. Jo no prenc decisions en funcio del que faci el vei. Si de cas que canviin ells el vot.
El meu NO es el d’un catala de mes de 30 pero menys de 40 cansat ja de perdre, d’acotar el cap i de que m’insultin continuament nomes pel fet de esser catala.
El meu NO, no canviara pas digui el que digui ERC, encara que confio (molt mes en els militants que no pas en els dirigents) que es mantindran forts i no es doblegaran.
Un somni… Guanya el NO, eleccions anticipades i per primer cop un partit independentista les guanya…
Visca Catalunya Lliure.
Hola,
Algunes coses bàsiques, al meu entendre:
. el referèndum de l’estatut, volguem o no, és un moment important i crucial amb moltes conseqüències per al futur del país
. la gent sobiranista hauria de mesurar molt bé les opcions al referèndum i els seus impactes
. com s’ha dit en els comentaris, ÉS CLAU QUE LA RESPOSTA SIGUI UNITÀRIA
. abstenir-se és fer la feina als espanyolistes: diran que l’estatut no interessa als catalans
. hi ha motius per votar que sí i per votar que no, però el més coherent és votar nul amb una papereta pactada per tots aquests sectors sobiranistes
. en aquest sentit, la papereta per la independència no és correcta: els seus promotors han passat de pactar-ho amb altra gent i, en tot cas, és una papereta que deixa fora a molta gent. Hi ha molta gent contrària a l’estatut actual que no són independentistes!! No els podem deixar fora de tota aquesta estratègia.
. la Plataforma Pel Dret a Decidir, l’única legitimada per a interpretar el 18 F hauria de liderar la postura, després d’un ampli, profund i seriós debat
. si ERC optés pel NO (cosa que estic segur que no farà) ens podríem plantejar una CAMPANYA AMBICIOSA pel NO i, de retruc, faríem que el PP es veiés obligat a renunciar a fer seu el NO.
. Si ERC diu sí o s’absté, llavors és obvi que el NO és del PP i que els mitjans no admetran l’existència de NO’s sobiranistes o independentistes. En aquest cas, no hi ha cap altra opció que fomentar un VOL NUL amb papereta pròpia, i missatge integrador-massiu.
A titol personal per a mi un aspecte clau per decidir el meu vot sera el financament. A dia d’avui, ningu, ni el tripartir, ni el conseller Castells, ni el Psoe, ni Mas, ni el govern espanyol ha aconseguit explicar de manera clara i entenedora les suposades millores de finançament.
Aquesta opacitat em fa desconfiar molt.
Per mi si no hi ha una millora substancial de finançament, un veritable salt endavant, crec que el meu vot sera NO.
Si quedes clar que la millora de finançamen es notable, podria tapar-me el nas i votar SI, però sospito de l’opacitat actual en aquest aspecte.
No ens ha de fer por el NO, ni fer campanya pel NO. Encara que sigui el millor estatut en "300 anys". Perquè ara era el moment de fer el millor pel present i futur, no comparant amb el passat.
Potser el NO no vençarà, però ERC té un objectiu de llarg recorregut, l’objectiu no és governar, és transformar el país: llibertat nacional i justícia social. No és un partit de poder, sinó de transformació, el poder és el mitjà per transformar. Per CiU i PSC, el poder és la finalitat. Amb això no vull dir que el rol d’ERC ha de ser la marginalitat política. Però Esquerra ha de ser ferma i mirar a mitjà termini.
Esquerra no pot hipotecar ni una generació de catalans, ni una generació de militants.
Jo, regidor, ja m’he posicionat pel NO, i sense canvi de model de finançament (s’ha d’acabar el peix al cove), sense reconeixament nacional de debò (a l’articulat) ni blindatge i transferències sòlides de competències clau (com immigració) el meu posicionament no canviarà. I com es veu el meu NO no té res a veure amb els del PP.
Ja n’hi ha prou!! Desitjaria que els republicans prenguessin una postura clara en vers el vot del referèndum. Això només fa que desinflar els que estem en contra d’aquest estatut i també fa de tap per un possible moviment que coordini i agrupi tot el gruix de gent que el rebutja (per aquí s’apuntava la possibilitat que fos la Coordinadora pel dret de decidir, bé tant se val també poden ser els de Vota Independència, o algun altre).
Resumint ens cal algú que aglutini el vot de rebuig a l’estatutet en una direcció o altra, minimitzant la dispersió (nul/blanc/no/abstenció) de vot que s’albira en aquests moments. Srs d’ERC si no sou vosaltres digueu-ho aviat perquè ens puguem organitzar.
A Madrid ens regalen quatre peles i quatre mini-competències. I ara els "nostres representants" volen que els imitem i que tota la nació es baixi els pantalons!!!
Sincerament em fan molta vergonya que aquests encorbatats ens representin en les negociacions amb el país veí. Cal que sempre siguem un poble vençut i que a més a més dema perdò per tenir l’atreviment d’anar a parlar amb l’amo?
Una és la que ha mencionat el company de sota, que Esquerra ens digui d’una vegada què pensa fer. Però a més a més hi ha qüestions pràctiques que alguns no tenim clares, com ara:
1.- Si l’Estatut ha de ser aprovat a cada una de les quatre províncies o si la circumscripció del Referèndum és el conjunt de la CAC. Si s’ha d’aprovar a cada una de les províncies per separat jo diria que augmenten les possibilitats del no.
2.- Si el vots en blanc entren en el recompte, com he vist que es deia en alguns fòrums. Si fos així el blanc seria llavors una opció equivalent al no, en la pràctica (perquè faria més difícil que el blanc assolís el 50% + 1 dels vots).
Estaria molt bé que en algun mitjà com ara Vilaweb es fes un informe divulgatiu sobre aquesta mena de detalls que també pesaran en la decisió final.
I mira, ja posats a demanar ;-)… doncs també estaria bé què es fes una sèrie d’articles de fons sobre les possibles conseqüències (legals i polítiques) en cada un dels resultats possibles en el referèndum.
D’altra banda, estic completament d’acord amb els qui parlen de minimitzar la dispersió del nostre vot. Pel que fa a mi, tindré molt en compte la decisió de qualsevol partit o grup que vegi capaç d’aglutinar el vot de rebuig. I si és una opció valenta, encara que no sigui la meva preferida, segurament que m’hi afegiré. Si fos valenta -hi insisteixo-, aigua amb sucre no, gràcies…
Jo ho vaig dir al meu bloc i vas posar per aquí que no hi estaves d’acord. Però cada dia que passa es veu més a prop el sí d’ERC a canvi d’alguna concessió com l’aeroport del Prat. Temps al temps.
(si faran ben fet o no, ho diran les urnes, no els comentaris de cadascú)
Ahir, a la Nit al Dia van treure en Guerra i vag entendre que al PSOE tant li fa que surti un SI com un NO. Va dir, amb tota la xuleria, que l’Estatut que s’havia aprovat era irreconeixible respecte del que van rebre. No va fer el més mínim esforç en vendre la moto. Una de dos: o creu que el SI està cantat o l’interessa una merda el que aquí diem. Per tant, els que s’escarrassen a demanar el SI perquè aquest estatut és un avenç històric, ens enganyen miserablement. Així ho ha dit qui decideix si l’estatut és o no admisible per a espanya, no qualsevol matat. No tenim altra sortida, com a país, que votar NO.
Jo crec que ERC ha fet bé de deixar clar que aquest no és el seu Estatut. És la millor manera de diferenciar-se dels que hi han donat el seu suport (per la raó que sigui). Els que diuen que aquest és millor que el que teníem com a raó per justificar el SI mostren una debilitat argumental preocupant. El problema no és si s’avança o no, sinó el molt que s’avança. L’Estatutet és un avenç, però també serà un fre per als propers 20 o 25 anys, una hipoteca de futur. A tothom li farà molta, molta mandra tornar a començar el procés. La millor estratègia d’ERC és continuar, de moment, dient NO i sortir als diaris com els que no es conformen amb aquest Estatutet.
Quan toqui definir-se sobre el referendum, la qüestió és més complexa. Fent alguns possibles escenaris:
1. Suposem que el suport al SI està assegurat. Aleshores el vot d’ERC és irrellevant per al resultat final del referendum i, per tant, el que el partit farà serà el que els doni més suport electoral en el futur. Qualsevol cosa és possible, encara que no crec que un partit democràtic que diu que creu en les eleccions es decanti per l’abstenció ni pel vot nul, amb la qual cosa només podria ser NO o SI (crític, evidentment).
2. Suposem que el suport al SI és molt feble. Aquesta és una situació d’avantatge fenomenal per a ERC. Ni el Mas, ni el ZP, ni el Maragall s’ho poden permetre, que surti un NO (ja els veig tremolant). Inclús un SI pelat els seria molt dolent. Aquí ERC podria aconseguir moltes coses si negocia amb una mica de seny i si resisteix tota l’embestida de la partitocràcia i els mitjans socioconvergents, que ja se’ls veu venir. Un SI (critic, evidentment) és una opció més que digerible si és a canvi de contrapartides visibles i de gruix suficient (peatges, el castell de Montjuic, l’oficina antifrau, etc., cadascú que faci la seva llista). Si jo fos militant d’ERC procuraria aguantar el NO tan com sigui possible i mobilitzar totes les plataformes sobiranistes. No tant per acabar dient que NO, sinó per acabar tenint una posició negociadora, amb un SI afeblit, de molt avantatge.
De tota manera, coneixent el país, l’opció 1 és molt més probable que la 2, jo crec. De fet el més probable és una opció 3 en que el SI estigui assegurat, però amb una majoria no abrumadora i una participació molt baixa. El NO en aquest cas és l’opció millor, perquè ajuda a diferenciar-se de tots els que donen suport a l’Estatutet (la gent no és tan tonta de confondre les raons del NO d’ERC amb les raons del PP, crec; ).
Bé, en podríem continuar parlant, però aquesta és la meva reflexió
Ha estat molt bé, molt clar i molt coherent.
S’ha evidenciat els punts flacs del SI:
– L’argument contra ERC "t’has quedat sol".
Aparenment el debat ja ens evidencia que no està sol. Son com a mínim 2, amb el Vendrell del PP.
Sembla que sigui un 3 a 2, però no ha estat així
3 son més que 2, quan hi han 2 posicions enfrontades. Però no és així en aquest cas.
Hi han 3 posicions:
1.- Defensa el SI
2.- Defensa el NO per curt
3.- Defensa el NO per llarg.
En l’argumentari és un 1 (SI) contra 2 (NO)
El SI s’enfronta a 2 arguments diferents coherents.
Però el gol principal és en propia porta del SI.
El SI no tú un ùnic argumentari per defensar la mateixa posició.
Si el SI el defenses una unica persona al menys seria coherent.
Però es contradiuen entre ells, s’afableixen sols, ESTAN PARTITS.
El SI està PARTIT ( EL SIPARTIT)
Es fa trist de veure aquests 3 partits ( TRIPARTIT DEL SI), CiU, PSC i ICV, junts, defensant les seves miséries.
El TRIST-PARTIT DEL SI, no pot durar gaire, no s’aguanta per enlloc. Com tinguin que aguantar fins la tardor, acabaran a osties entre ells.
Sinó es celebra cap referendum al juny, el ZP haura fet el ridicul a Cornellà. Una bona estrena del pacte Zapatero-Mas.
El Futur del Govern del Tripartit està en mans del PSC. Allà ells. Si volen ser responsables de fer fora del govern de la Generalitat a ERC per defensar l’Estatut, només caldrà recordar que son els mateixos que van expulsar el Conseller en Cap del Govern de la Generalitat per ordres del Govern de Madrid.
Si volen anar a les eleccions anticipades cap problema, més aviat, tot el contrari.
El Futur del TRISTPARTIT DEL SI, és impossible. En realitat no solsament no tenen FUTUR.
Diria que ja no existeixen ni en el present. Potser seria una mica diferent, si Mas hagués pactat amb Maragall enlloc de Zapatero.
El passat del TRISTPARTIT és més que evident. Cap d’ells ha volgut mai un nou Estatut.
Per aixó ara s’han tornat a trobar ensenyant totes les seves vergonyes.
Ha estat una molt bona nit.
Que tingueu casi tots una molt bona nit. Al altres no és que no els hi ho desitgi. Però em sembla que alguns no dormiran gaire tranquils. I és que la coherència dona confort i seguretat.
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=54917
Abans que res, cal recordar que l’Estatut es va fer, fonamentalment, per tenir la clau de la caixa dels nostres recursos i, amb els recursos a la caixa, negociar quina part s’enduien els espanyols. És evident que l’Estatut no servirà la finalitat que el va crear i, per tant, ha de ser rebutjat. A més a més, els diners que es recaptaran directament del cistell d’impostos es veuran descomptats del fons de transferència que financia els serveis traspassats. Ens quedarem igual. Raó de més per dir no.
L’únic problema és trobar la manera d’impedir que l’Estatut sigui una realitat. Per assolir aquest objectiu hi ha diversos camins:
–El Parlament de Catalunya retira el text abans de la votació final de les Corts Espanyoles (improbable).
–El resultat del referèndum és desfavorable (sembla probable, vist que els espanyols i els traïdors que els ajuden estan molt nerviosos).
Em creia que per reformar l’Estatut s’havia de seguir el mateix procediment que per aprovar-lo per primer cop (1979), però l’actual Estatut només diu que el text de la reforma autoritzada a les Corts Espanyoles se sotmet a l’aprovació per majoria dels electors de Catalunya. No queda clar si el vot del territori és determinant (com el 1979), si una participació inferior a la meitat del cens l’invalida, etc. Si us plau, podríeu des del bloc publicar enllaços a llocs web on hi hagi opinions autoritzades sobre el tema?
Un cop aclarida quina és l’opció més fàcil d’enfonsar l’actual projecte d’Estatut, pel bé de Catalunya, que l’opció dels patriotes sigui unitària, al marge de protagonismes i capelletes sobre el no, l’abstenció, el blanc o el nul.
Finalment, missatge als d’ERC: l’única raó per la qual encara no us han fet fora del Govern és que encara no heu dit que sí.
L’únic dubte que s’està acabant de decidir a dintre d’Esquerra sobre quina serà la postura al referèndum és votar NO o votar NUL. L’estatutet està tancat, no hi ha cap possibilitat que el PSOE accepti ni tans una de les set condicions d’en Puigcercós.
Així que no hi ha cap possibilitat que Esquerra demani ni el SÍ pelat , ni el SÍ crític. No cal fer cas de les parides del Tumbuctú -no deien que en Maragall es presentaria per ERC? vaja parida!-.
L’únic partit que defensa l’Estatut del 30-S és ERC i si l’ha defensat en solitari fins ara, no es faran enrera, just quan poden aglutinar tota la massa de descontents amb el pacte Mas-ZP.
Tinc 57 anys i no votaré el referèum perquè no estic empadronat al Principat, tinc la meva residència a les illes. Encara que pugues votar, m’abstindria i ERC i totes les entitats civils, polítiques i sindicals catalanes l’haurien de promoure. Per a mi és la millor opció.
Ajuntar les bases de tots els partits catalanistes i de totes les entitats civils del Principat per l’abstenció, és una bufetada a la política claudicant enfront l’Espanya dominant. El vot nul no té incidència, el blanc és indefinit i el no, pot representar diverses opcions contradictòries.
Salut i Visca Catalunya Lliure!!!.
El meu pronòstic:
Que farà ERC? En un referèndum, en principi, hi ha cinc opcions: Sí, No, Blanc, Nul i Abstenció.
Jo veig molt difícil que ERC opti pel vot nul (ni plural ni singular). Si els promotors de la campanya vota independència o les organitzacions de l’Esquerra Independentista que optin per aquest vot aconsegueixen un bon nombre de vots se’n podria/podrà fer una valoració positiva. Si el vot nul el promou (també) ERC i s’aconsegueix un nombre de vots inferior als que sol aconseguir aquest partit podria valorar-se com un bon resultat pel vot nul (i per tant per al país) però seria un mal resultat per a ERC (i per tant dubto molt que vulguin córrer aquest risc).
El mateix passaria si recomanessin el vot en blanc. És més fàcil convèncer a la gent amb el Sí o amb el No que amb el Blanc o el Nul.
El Sí, per molt "crític" que vulguin vestir-lo, suposaria tenir les pròpies bases rebotades.
El No, que és el que voldrien molts dels seus militants, no el vol la direcció.
I l’abstenció, que seria el més còmode si estessin a l’oposició i podrien adjudicar-se un percentatge d’electorat superior al suport màxim que hagin pogut tenir, queda descartada pel fet de formar part del Govern que convoca el referèndum i tenir la Conselleria (Governació) que l’organitza.
Jo no veig clar que opti per cap d’aquestes cinc opcions; totes tenen algun que altre inconvenient per a un partit que, des de fa uns anys, manté una línia ascendent a cada convocatòria electoral: una davallada de l’opció escollida podria marcar un punt d’inflexió.
Quina opció queda, doncs? No les he repassat totes? No! Me n’he deixat una; la que crec que escolliran (i ho escric aquí, a veure si l’encerto): faran allò tant hipòcrita de dónar llibertat de vot al seu electorat. "No és l’estatut que voldríem però és més del que tenim ara. Voteu en conseqüència (que nosaltres sigui quin sigui el resultat tractarem de portar l’aigua cap al nostre molí)"
Ah! I que consti que m’agradaria equivocar-me i que ERC votés Nul o No. Crec, fins i tot, que si Esquerra demanés el No l’estatutet podria perdre el referèndum i que, per tant, ens hauríem de replantejar això de demanar el Nul (que, ara per ara, veig l’opció més correcta)
Promogui el que promogui ERC. El referendum ens dona la ultima paraula a nosaltres. Si no ens agrada hem de votar NO. Votar nul, en blanc, o abstenir-se, es una manera de no participar en la decisio i, per tant, deixar que els altres decideixin per un. Cada vot compta. Es molt diferent que el SI del vot valid sigui el 90% o el 60%. Per cert, ja els costara a CiU, PSC i ICV arrossegar a les urnes a gent que voti el si. No es el mateix que a les enquestes, que et venen a buscar i et demanen l’opinio.
Jo votaré NO. Aquest Estatut és un bunyol (per no dir un cagarro) inacceptable que hipoteca el futur del nostre país, a canvi de no res.
Vaig votar ERC i no ho tornaré a fer si em deceben. Es mouen en l’ambigüitat i el cagadubtisme (amor al càrrec). Si traeixen el seu electorat, es farán l’hara-kiri polític. Si són coherents, creixerán.
Espero el posicionament de la Plataforma Cívica. Canviaria el meu NO (sempre que no fos pel SI)en nom de la unitat d’acció i per evitar la dispersió de vots. Els que hi estem en contra hem de respondre com una sola veu. A veure si aquest país guanya una batalla d’una puta vegada.
A tots els que votarán nul, els agraïria m’expliquessin si hi ha algun referent mundial on el vot nul hagi guanyat un referèndum o hagi tingut una rellevància decisiva. Salut i Independència!
Jo personalment començo a estar fart de la classe política d’aquest país de pandereta que tenim (catalunya), sempre s’omplen la boca dient que catalunya aquí, que el poble allà, que la ciutadania… i després, i perdò per l’expressió, "maricón l’últim", a veure qui es fa la foto primer, a veure qui queda millor… Són uns venuts. Fixeu-vos que ells (PSOE-PP), en les coses que ells consideren importants sempre van de la mà. Aquí ens va il.lusionar… però com sempre…. va ser un miratge.. a la mínima.. a veure qui pot arribar abans a la meta.
Que l’estatut esta millor que el d’abans… segur, només faltaría després de dos anys.. però es el millor que es podía haver aconseguit…. ho dubto.. segur que tots junts s’hauría arribat més lluny….
Per tant votarem NO NO NO a aquest estatut. Estem farts sempre de demanar perdò, de anar en comte no molestar, no fos cas que s’emprenyin…. estem farts… sin no ens volen marxarem…. tot i que els primers que ho hauríem de fer es la nostra classe política.
Hi han moltes raóns per fer-ho. Exposo aqui només unes quantes:
1. És l`estatatut de la vergonya nacional. La sobirania del Parlament Català ha sigut trepitjada i vulnerada un altre cop.
2. La " suposada definició de Catalunya com a Nació" és una de les més gran preses de pèl que ens han fet mai. No hi ha reconeixament nacional ( Rubalcaba dixit); Només un anunci del que el Parlament Català pensa.
3. Segeuix l`espoli fiscal sempre cap límit. Per molt que diguin els paridors d`aquest estatutet, només cal veure el que diuen: MAFO, Solbes, R. Tremosa i d`altres). NI UN MÉS. Veient les cares d`alegria de`n Chaves, Bono, Ibarra etc ja n´hi ha prou.
4. Continuen havent-hi lloses enormes a la utilització del Català.
5. No hi ha un plè reconeixement dels nostres drets històrics.
6. El munipalisme mal entès ??? s`imposa amb temes importants per sobre de la Generalitat. A què tenen por???
7. La traició al poble català a canvi ja veurem de què, és indigne d´un partit que es diu Nacionaliste, però que amb el regionalisme ( bién entendido) ja en té prou.
L`Estatut del 30 de Septembre era el principi d`un cami cap a la plenitud nacional. El nyap aprovat ens manté on erem.
Ja no és un problema d`estatut. Ens manca una constitució. No tenim altre sol.lució si volem seguir vius com a nació.
Visca Catalunya Lliure. Cap a la independència.
Ni estatut ni Estats. Per uns països catalans i un món lliure i llibertari.
principi del blindatge competencia serà la nosta presó. Aquest serà lEstatut del Garrepa català. Un estatut a la defensiva basat en assegurar les comptencies detallant-les per evitar la intromissió estatal que no s’aconsegueix. Per que qui interpreta la Constitució és el Tribunal Constitucional i ho fa segons la Constitució i no segons el text estatutari. Quant estigui en funcionament ens adonarem de la gran equivocació. Però ja hauran passat un quants anys. I un maravellos temps perdut. Haurem de tornar a començar. Tant per a res!
Pels meu fills votaré NO. No els hi vull deixar un país hipotecat per tants anys.
Vull poder explicar-lis , que molts catalans ens hem revoltat devant de la indignitat d`aquest estatut; que posiblement perdrem el referèndum, però no hem tingut una actitud mesella, hem lluitat i podrem anar amb el cap bén alt, per haver defensat la nostre terra, i en definitiva, haver-los defensat a ells.
Visca la Terra lliure
M’estava bé la proposta d’Estatut del 30 de setembre per 25 anys més. Se l’han carregat. Ara ens volen fer veure que val més això que l’Estatut del 79. Quina pena. Hem de votar un sí "crític"? Això és una enorme ximpleria. Ens haurem de sentir dir, durant anys, que el poble de Catalunya ja es va "autodeterminar" el 2006. Allò que la majoria de catalans volien aquest Estatut, etc. Una merda. Votar NO, emprenya molt, ja que de ben segur serem manipulats per l’opinió pública espanyola. Tot el que vulgueu però m’emprenya molt coincidir amb la mateixa papereta del referèndum que el PP. Ara per ara, penso que la millor opció és votar nul. Espero que algun partit o plataforma promogui el vot nul. A votar, però, hi hem d’anar, si no hi anem els del PP també poden dir allò que l’Estatut no importava a la ciutadania de Catalunya.
Què se suposa que hem de votar aquells i aquelles que el que volem no és un Estatut? De fet, hem d’anar a votar si el que volem, si allò pel que hem lluitat durant tants anys és una Constitució (= Estat)?
Personalment, ja vaig votar NO a l’Estatut ara vigent, i doncs… què m’hauria de fer canviar la posició al cap dels anys? Que m’associïn al vot de PP? Ves, què voleu, que tant me fa!
I sí, esclar, seria millor que ERC no afluixés i mantingués el NO fins al referèndum però, si no ho fa, que tingui clar que serem molts els que no ens plantegem, de cap de les maneres, una altra opció: ni l’abstenció, ni el vot nul, ni coses rares… NO, NO, i NO!
Si NO volem un Estatut, ergo… votem NO!
Per un República Catalana lliure i reunificada… NO!
El referèndum de l’estatutet espanyol convocat pels hereus de Felip V i els mediocres i miserables polítics principatins pot ser una oportunitat història per a conformar el plebiscit per la Independència de Catalunya. Per tant, m’adhereixo a la campanya del Vot Nul, Jo vull la Independència de Catalunya, i així expressar allò que en Papasseit ja deia: "Escopiu a la closca pelada dels cretins". Escompim-los amb un vot nul que, a més a més, servirà per a comptar-nos.
Aquest és l’estatutet de la vergonya, les retallades
i dels ministres a Madrid (els que aconseguirà CiU a la propera legislatura o
fins i tot abans). Senzillament No és pot votar Sí a un estatut com el que ens
han tornat. El Parlament de Catalunya, seguint una via plenament democràtica, va
aprovar un estatut (que particularment em satisfeia molt) amb el 90% de vots a
favor després d’una any i mig de feina. Si us plau, una mica de respecte i autoestima
o resulta que el nostre Parlament és de fireta. La qüestió es decidir-se pel No
o el vot NUL. Votar NO amb el PP i el Boadella de companys de viatge em fa basarda.
Per tant, entenc que la Plataforma Tenim Dret a Decidir que tant bé va saber mobilitzar
la gent d’aquest país hauria d’encapçalar una campanya pel vot NUL creant una
butlleta amb el lema de la manifestació: Som una nació i tenim dret a decidir.
Salut!
Cr.
Ps: per als teus perfils t’informo que sempre
he votat iniciativa.
AUTODETERMINACIÓ!
SALUT I CUP
http://llibertat.com/cup/
Opino com tants: la proposta del Parlament de Catalunya no era la fi del viatge, però si una base sòlida per fer un salt posterior. Podia ser un test per a Espanya: provar si els catalans ens podíem sentir còmodes sent espanyols sense renunciar a la nostra nació, a la nostra cultura i a la nostra història. Però ja em comprovat que per ser espanyol s’ha de renunciar a la nostra identitat.
L’estatutet no val: guanyarà el si, però hem de plantar cara i mesurar les nostres forces. VOTEM NO. Com el PP? Crec que molts votants del PP s’abstindran, fins i tot n’hi haurà que votaran Si. Desenmascarem-los, avergonyim-los, si així ho decidim, que vegin que el NO és de qui no es conforma amb les engrunes, que els partits polítics i els mitjans de comunicació es convencin que el NO és dels que volem la independència, l’autodeterminació, la sobirania, un estat federal o confederal. Dels que en volem més!
VOTEM NUL. Escrivim un sol missatge: SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET A DECIDIR. O dos (VULL LA INDEPENDÈNCIA) o tres (AUTODETERMINACIÓ). No més. I cal que tinguem interventors a les meses electorals per dur un control dels vots nuls (comptar una pila, o dues o tres). Si no tinguéssim interventors o no els tinguéssim a totes les meses, els interventors i apoderats d’ERC col·laborarien?
NO o NUL, que ningú dels nostres s’abstingui, ja ho faran d’altres, i quanta més gent es concentri en la mateixa direcció millor.
Hi ha molta gent que diu que votar NO
és votar amb la mateixa papereta que el PP. No entenc aquesta
ceguesa! És que ja han repartit les paperetes per a aquest
referèndum? Per què hem d’agafar una opció
diferent per tal de dir el mateix? Si el que fa el PP ens interessa,
feina rai! Ens ajudarà a aconseguir els nostres propòsits!
Votem NO, perquè si guanya el SI
estarem fotuts per -almenys- 25 anys més. Jo ja he patit
aquesta llosa i no vull que els meus fills l’hagin de patir també.
Vota NO! Vota independència!
Vota la teva conveniència!
CATALUNYA AVUI
Moltes coses s’han escrit d’ençà del nou Estatut i de tot el què ha comportat. La nostra nació, dissortada nació, ha vist com l’atacaven per totes bandes. Però el problema de fons, el que fa que no avancem no és allò que puguin dir o fer des de les Espanyes, sinó la nostra poca consciència d’allò que volem ser. No n’hi ha prou en dir què som i quedar-se tan ample. Cal fets i no paraules. Els sentiments i la simbològia d’aquests són sobrers si no s’actua amb identitat.
El panorama polític actual és decebedor. Fa poc més de 2 anys que el nou govern, el del Tripartit, es posà en marxa no exempt d’il.lusió i de nova esperança. Però tot ha anat pals a les rodes. I és que el gran repte d’aquest govern, per sobre de qualsevol altra gestió, era l’Estatut.
L’oposició per una banda, i el tripartit per l’altre han fet desencallar un procès tan esperançador com determinant. De l’Estatut aprovat el 30 de setembre no n’ha quedat res. Com deia el Sr. Zapatero;net com una patena.
La nefasta història del nostre país, s’ha tornat a repetir. La manca d’una idea col.lectiva, de defensar allò que Catalunya vol.
Les estratègies polítiques de cada partit són la clau del perquè passa el què passa; El PSC és fill predilecte del PSOE. No ténen representació a les Corts Espanyoles perquè no els cal. El PSOE ja fa la feina. Iniciativa Verds es troba en una posició privilegiada; està al govern. No es vol veure fora, ja que ni somniava estar-hi, i ara que hi està farà tot el possible per seguir el rumb, encara que digui SÍ a un projecte devaluat com l’Estatut.
ERC ha passat de tenir la clau del govern a pràcticament estar fora. Fora per dir NO a l’Estatut. No és un NO per caprici, és un no en convicció i és l’únic partit que no s’ha deixat vendre per no res.
I tenim l’últim partit, CIU. CiU és, malgrat el que diuen, l’antitesi del catalanisme. És el PP en clau moderada. Un partit que fa polítiques pactistes i d’interessos partidistes. La clau de tot el fracàs estatutari.
El PP desmarcat de tot, continua la seva ofensiva contra Catalunya. Però ben mirat, l’ofensiva contra Catalunya, en bona part, no vé del PP, sinó dels partits catalans que recelosos dels esdeveniments, només pensen en la seva butxaca, sense mirar l’horitzó català que cada vegada veu més llunyana l’annelada llibertat.
Potser els polítics entossudits en percebre més enllà dels seus propis interessos, no veuen que la societat civil catalana comença a prendre possessió de l’escenari polític actual. I crec que un nou temps de sobirania popular farà emmudir a totes aquells partits que molt diuen però poc fan.
Si l’Estatut finalment no és modificat al Senat amb el reconeixament de Nació, més competències, aeroport, finançament, etc, cal dir NO o votar per la INDEPENDENCIA (així els vots seran distingits entre el PP i els INDEPENDENTISTES)
Des del principi de l’acord Mas-Zapatero, NO!! Amb el pas del temps i amb més informació, Vot nul. Però encara queda molt…
Tot plegat, un merder culpa del desgavell de la classe política catalana i espanyola però que ara mossegaran per penjar-se les medalles. Una llàstima!
Hem de ser conscients que la celebració d’un futur plebiscit per la
Independència implica desafiar la legislació espanyola present, i per
això és necessari que cada vegada més gent vagi vencent el component
psicològic que això representa.
Només quan hi hagi un clam
suficient per a fer-ho, per molt que s’hi oposi el Regne d’Espanya (com
també ho prohibïa el Canadà al Quebec) serà possible per molt que ens ho
neguin amb l’actual estatut i l’actualment en curs.
Rebutjar activament entrar en el joc estatutari en el proper referèndum fent una afimació clarament
independentista en el vot és un pas precisament en aquest sentit.
Per això, cal votar per la Independència!
Sóc un mix entre el perfil 2 i el 3.
Dir "sí" soposa acceptar un estatut massa retallat, i tampoc hi estic
d’acord. Abstenir-me suposa que no hi inc interés, i això no respon a
la relitat. Quina opció em queda?
Crec que faré una butlleta que compti com a vot "nul" on hi hauré escrit "Som una nació i tenim dret a decidir". Ja sé que no valdrà per res, pero em quedaré amb la consciencia tranquil·la, i això no te preu.
simplement
Salut!
M’havia oblidat la seüent frase:
Dir "no" soposa quedar-me amb l’estatut del 79, i no hi estic d’acord…
Simplement no el volem, aquest Estatut. Votem No directament. No ho volguem tenir tot. Primer Rebutgem aquest estatut i després fem una bona neteja de polítics nefastos. El poble, unit, ja es va demostrar el 18 F que no té qui l’aturi.
Prenguem la paraula i el vot. Decidim nosaltres el que ha de ser Catalunya. Votem No i iniciem el camí sobiranista.
Jo, crec que s’hauria d’articular un vot nul que digués "Acord del parlament de Catalunya del 30 de setembre de 2005 – Som una nació".
Catalunya, el 90%, va decidir el que va decidir, i penso que era l’acord que hi cabiem quasi-tots (mensy els del PPC). Jo penso que era poc però ja m’estava bé i suposo que d’altres els semblava massa però també els anava bé. L’acord Mas-Zapatero no entusiasme a ningú i això farà que hi hagi una gran abstenció.
No és fàcil decidir, però em remeto al que deia en el meu bloc del 2 d’abril.
Si ERC claudica la cagarà, com ja l’han cagada tots els altres. Però és el seu problema. El país no es pot deixar en mans dels polítics. Rebutgem l’Estatut, votem No. Anem tots units amb el NO i deixem-nos de vots nuls. No el volem aquest estatut, no ens mengem les engrunes que ens llenecen els espanyols.
Jo dire simplament "NO" … tenim una gran oportunitat de començar a obrir el cami cap a l’alliberament nacional, el referendum es una bona pariti a jugar! si gunya el No es un cop aquesta democracia i a l’Estat espanyol. al mateix temps que un cop d’energia per seguir la lluita!
Hola, soc comercial de 45 anys, parlo amb gent cada dia de empreses diferents, mai havia parlat de política, ara de vegades en parlo i el NO és present en molta gent que està emprenyada i no son gent dedicada a la política..
Jo votaré NO i tant se m’en donen les campanyes a favor del SI i les campanyes per silenciar els partidaris del NO. Tampoc faré cas del meu partit si finalment es decanta pel SI o abstenció, espero que es mantinguin fins al final en el NO. Les raons a favor del SI son febles, una d’elles és que no es pot votar NO per que és el mateix que vota el PP. Jo crec que el vot del PP és irrellevant i residual, crec que el vot rellevant és el del 18-2. El pp, atrapat per les seves pròpies mentides ens farà el joc, tots els seus NO seran benvinguts en el nostre sac. En Piqué ho sap i parla d’una campanya suau….
Si guanya el NO o s’acosta al 50 % dels vots emesos, cal forçar eleccions i amb un nou govern començar assumir competències per decret. Espero veure els tancs aviat, o no. L’entregisme s’ha d’acabar.
I ho diré tants cops com calgui. El vot nul tal i com ens el presenten es molt lògic i engrescador, però, malauradament, no val més que per omplir la caixa de paperetes. Es a dir: tant es qui hi posi ‘vull la independència’ com ‘tinc els peus petits’… es un vot nul i com a tal no compte al final per a res. Ho sento, no em convenç gens ni mica…
Per mi, cal votar NO si no volem aceptar aquesta almoïna. Si hem d’esperar cinc o deu anys per tornar a començar… doncs jo prefereixo esperar, seguir omplint la motxilla de raons i anar a per totes la propera vegada. No sé que fará ERC, però, la veritat, tant se m’en fa el que diguin ells en aquest punt, ja no penso canviar el meu vot.
Com a català no acepto aquest estatutet de fireta, no el vull, no desitjo que els meus fills visquin en un preàmbul, per ells vull el millor que pugui donar-lis i aquest estatutet no ho es.
Per aixó (i moltes altres raons que no cal dir aqui) votaré NO i intentaré que altres també facin el mateix.
I els politics (quina paraula més menystinguda per ells mateixos) que s’ho facin mirar.
Analitzem la situació fredament:
– L’Estatut que es proposa sotmetre a
referèndum és millor que l’actual?: Sí.
– Les millores són tan
substancials com per comprometre el futur del país almenys pel pròxim quart de
segle?: No.
– Votar "SI" implica doncs que
durant aquest temps es perdrà la possibilitat de recuperar el que ara es
perdi?: Sí.
– Votar "NO" implica que es
tindrà l’oportunitat de resotmetre a aprovació l’Estatut íntegre, més endavant
i tan aviat com calgui?: Sí.
– És important, aleshores, que el PP
recolzi el "NO"?: No.
– Abstenir-se, votar nul o votar en blanc,
en comptes de votar "NO", afavorirà el "SI"?: Sí.
Veig clar, doncs, que caldrà votar "NO".
No encaixo en cap dels perfils dels coneguts d’en Saül. Milito a ERC i puc dir que el meu entorn polític es mou en el NO i el vot en blanc. Jo votaré NO a l’estatutet sortit del congreso. Ara que es fan campanyes comparant estatutet, epspero que també des d’algun diari es faci un comparativa entre l’Estatut del 30-S i l’estatutet del congreso.
Convido a tothom a votar NO. Penso que el vot en blanc no tindrà cap mena se significació ni interpretació política i caurà en el sac dels vots nuls i de l’abstenció. Un percentatge important de vots negatius, en canvi, són una contestació inequívoca a les retallades pactades a Madrid. Encara que l’objectiu sigui una constitució (evidentement no l’espanyola) i no un Estatut, l’Estatut del 30-S estava més a prop del primer que del segon.
Sobre ERC espero que es mantingui (i lluitaré perquè així sigui) el vot negatiu fins al final encara que en Maragall acabi treient ERC del govern.
Per situar-nos, tinc 32 anys i sempre he votat ERC.
Crec que aquest estatut que vé de Madrid està deslegitimat perquè no aconsegueix el que tots els polítics d’aquí ens van dir que aconseguiria quan el van votar: Que Catalunya recaptaria els seus impostos i liquidaria amb l’Estat en funció dels serveis prestats, que es reconeixeria que sóm una nació dins d’Espanya i que tindríem un tracte bilateral amb el govern de Madrid.
Aquest estatut no és el de la nació que té dret a decidir, sino el d’una autonomia posada al dia. I jo no vull això pel meu país, per tant, votaré NO.
Perquè ja soc grandet i puc entendre les coses, malgrat me les vulguin amagar, votaré NO.
L´únic estatus que admeto per la meva nació respecte de les nacions veïnes, és el de la igualtat i el respecte.
És indigne l´engany que volen perpetrar PSOE, Ciu i ICV. S´omplen la boca amb l´únic argument que son capaços de donar: com que el nou projecte d´Estatut és una mica millor que l´actual, aixó vol dir que és un avenç i per tant cal votar-lo afirmativament.
El plantejament correcte és quin estatus de dependència necessitem respecte d´E`spanya i perquè? Quin Estatut podiem haver obtingut amb l´unitat de les forces polítiques a Madrid? Perquè no es va ni plantejar aquesta unitat? Perquè van renunciar a la força que els hi donava tot un poble? Perquè el PSC és simplement una sucursal del PSOE? Perquè del nefast acord Mas-Zapatero?
I, perquè ens tracten com a imbècils, volguent-nos fer empassar tantes mentides?
Jo simpatitzo amb ERC. M´és igual el que decideixin fer : votaré NO.
Ah! i que ho tinguin ben clar: un NO majoritari al referèndum vol dir que tots aquests sapastres, mentiders profesionals, han d´anar-se´n cap a casa … i cares noves a la política calatalana!!
El meu perfil: Votant d’ERC fins ara (excepte al senat quan va anar de bracet amb els espanyols), amb intenció de votar Trias a BCN (abans del pacte de la vergonya) perquè vull que la coalició actual es converteixi en una coalició de partits catalans. Anti-qualsevol-estatut.
Faré vot útil (alguns li diuen nul) = "Jo vull la Independència".
Segons el comptador aquest és el comentari que en fa el nombre 117.
N’he comptat cinquanta davall del meu, on són els altres seixanta-set comentaris que hi manquen?
Com que no vull que un vot NO (que seria lògic) passi a engruixir l’estómac dels peperos, votaré Per la Independència. D’aquesta manera ajudaré a iniciar una campanya per un futur plebiscit per la plena sobirania com han fet al Quebec.
El meu rebuig a l’Estatut Zapatero-Mas el fonamento en dos punts :
La forma : no s’ha respectat l’acord del Parlament Catala com a base. Es un tema de dignitat nacional .Dos senyors, una tarda a La Moncloa decideixen que l’ingent treball fet al Parlament no serveix per a res. No m’estranya per un d’ells, perque treballar, treballar no ho ha fet mai, nomes despotricar i tibar la corda.
El fons : a mes dels 140 articles modificats sobre els 200 i escaix (recordeu allo de respectare lo que sorti del Parlament de Catalunya…) en tots els aspectes claus de progrès del pais estem igual que avans, el mateix model i a expenses de lo que digui el govern espanyol de torn. Es a dir, al no tenir el control dels diners, ja podem tenir mes competencies que no sabrem com finançar-les i acabarem pidolant com sempre. Ja ens podem anar preparant quan s’acabin es fons europeus. I respecta a l’inversio en infrastructures, lo mes calent a l’aiguera, a la que hi hagi una urgencia del pais vei, ja hi som, adeu percentatge …. I a mes, no tenim cap control sobre presupost executat … en fi .Que dir de l’inmigracio, port i aeroport, etc. etc.
Respecte a la llengua hi han avanços, es cert, pero hauriem de recordar que despres hi ha la voluntat politica de fer cumplir la llei. Recordar que ERC es qui mes intenta fer respectar l’actual Llei, llei que no va votar, i ho fa en solitari. Tindrem la nova Llei pero dubto que PSC, CiU e ICV tinguin cap interes en fer-la cumplir.
Com militant d’ERC puc entendre que l’identitat nacional com l’entenc jo, no sigui compartida per altre gent del pais, pero que ens segueixin ofegant, i aixo si que ens afecta a tots, no entenc com ho accepten els anomenats partits assenyats.
A mes, l’argument de que no el podem rebutjar perque es una millora respecte al que ja tenim, nomes comentar el fet, entre d’altres, que qualsevol comunitat autonoma, sense modificar estatut, es podra acollir al finançament acordat …..tanta feina per res …..
ERC Si us plau! Digueu NO NO i NO a l’Estatuet. Ara és l´hora D’ERC. Eleccions anticipades i CAROD President!!
Es evident que aquest no es el meu estatut, per tant pendre l’actituc que crega mes construtiva per demostrar la disconformitat d’una part del poble catala amb aquest estatut i m’agradaria poder coincidir en la gent que com jo no sent que sigui l’estatut que podriem haver aconseguit ni la constitució que volem.
Pero cal que ens trobem caom mes millor en la decisio que prenguem
No sera que si perque no el vull aixi
No sera abstencio perque si que hi tinc a dir vull donar al meva opinio
No sera blanc perque tot i que es millor aquest que el del 79 ( es que nomes faltaria) no n’hi ha prou
On ens podrem trobar quan mes millor i tots junts. En el NO, en el NUL la veritat es que no ho se.
Potser ERC es qui mes facil te de representar la majoria de la gent que sent com jo, potser ha de ser Omnium o potser la Plataforma de la mani del 18/2 ara be si enlloc de fer-nos retrets mutus pogueram serenament avaluar la millor opcio estariem demostrant la maduresa politica que ens caldra en el futur, el cami que s’obra es llarg i l’hem de fer units.
He seguit de prop tota la politica d’aquests ultims anys, (abans era un independentista passiu, ara força més actiu) i després de una relativa il.lusió el 30-set van seguir moltes emprenyades amb l’afer estatut ( Mas, Zapatero) i ara estic fet un embolic entre si votar No o nul.
Em segueixo informant pels blocs. A veure com petarà.
Salut
Dius que alguna cosa es mou, i tant, molts i molts catalans es mouen perquè n’estan farts d’estatutets que ens deixen com una colònia espoliada. Ja hi ha una majoria de catalans que aposten per la sobirania, per un Estat Català, ja sigui un estat lliure associat a l’estat espanyol (com el que volia el Québec al Canadà, i que sembla que aquí també compta amb un grandíssim suport) o totalment independent.
La gent ja ha despertat, la revolució tranquil.la ja ha començat! Ja fa temps que es cou i finalment va sortir a la llum amb la mani del 18F
Doncs si som una Nació i tenim el dret a decidir…fem-ho! decidim! Cap a la independència!!!
Com es diu: aquí l’únic estatut que ens cal és el de Portugal!
Com és que tanta gent que rebutja l’estatutet afirma que votarà no? És que no s’han assabentat de la campanya pel vot nul, o sigui, per la independència de Catalunya?
Ferran
Potser el periodisme d’aquest país (els d’aquí) tenen part de culpa de tot el desgavell de l’Estatut, no es pot informa minut a minut, frase a frase, declaració i contradeclaració, debat a debat, durant dos anys sobre un mateix tema. El periodisme que viu de la informació política, millor dit, informació partidista, i els partits que viuen a cop d’informació, declaració, contradeclaració i titular fàcil són en part culpables de que la política i aquest estatut ja no interesi a ningú. L’estatut no s’ha retallat, s’ha cremat.
CiU ha jugat molt bé les seves cartes, va fer creixer l’estatut al màxim al Parlament, per deixar despres fora a ERC, pactant amb Zapatero a la baixa, cosa que tothom sabia que passaria. Es va jugar a: jo sóc més pero que molt més nacionalista que tú i més juapo.
Pels comentaris que he llegit, sembla que la opció d’un vot NUL que digui
"SI a l’Estatut aprovat al Parlament el 30-09-2005.
Som una Nació i tenim dret a decidir"
Crec que si la Plataforma que va convocar la manifestació, amb el suport d’ERC i grups socials, editen 2 milions de paperetes…les urnes n’anirien plenes i el referèndum no seria un SÍ o un NO a un Estatut pactat a La Moncloa per dos senyors, sinó que es podria convertir en un referèndum sobre quin Estatut dels 2 que hem vist és el que vol la ciutadania.
Aquest referèndum,doncs, seria autènticament d’autodeterminació i jo estic segur que les paperetes nules sumarien més que les del Sí …us ho imagineu?
La societat catalana ja va deixar clar amb la mani del 18F que n’està farta. Va deixar clar que som una Nació i tenim el dret a decidir, i que no acceptem aquest estatutet. La Plataforma ja ha dit que rebutja l’estatutet, però, i els polítics? Pensen el mateix?
Alguns ja han deixa’t clar que no, que no estan amb una majoria del poble català. No van anar a la mani i han acceptat un penós estatutet de la vergonya. L’únic que va anar a la mani, al costat del poble català, i diu no a l’estatutet és ERC. Però a ERC també falla una cosa: decisió. Tot i rebutjar l’estatutet, no ho fa de forma clara. Ja se que en política cal fer una mica el joc, però espero que un cop ens llancem cap al referèndum, ERC tingui una posició ferma. Ja en començo a estar fart també de tot plegat: no es pot anar amb posicions que no són clares, s’ha de parlar clar! Si ERC no vol l’estatutet ho haurà de dir. Es hora que faci la seva aposta sobiranista, que no hauria de ser una altra que dir que després del fracàs de l’estatutet, anirà a les properes eleccions a demanar el vot per anar cap a un referèndum sobiranista la propera legislatura. Aquesta és l’única via! Cal que hi hagi finalment una majoria parlamentària que ens porti cap al desitjat referèndum JA! On són els hereus del President Lluís Companys? El poble català ja va parlar a la mani del 18F, i continuarà parlant. Ara també els toca a ells!!!
Volem un Estat Català JA !!!!
Per molt simbòlic que sigui, el vot nul no compta. Tampoc compten els vots blancs i les abstencions. Al final, el que compta és el nombre de Si i el nombre de No, i si guanya el Sí, ja tenim col·locat l’estatutet. S’ha de votar No, és l’única opció raonable.
Hola. Tinc 47 anys, sóc de Barcelona i treballo com a docent. Ara per ara votaré NO, diguin el que diguin els partits. M’agradaria que ERC es decantés pel NO i liderés la nova situació. Pujol va trair la seva promesa de no pactar amb el PP amb els Pactes del Majestic; Mas ha traït amb el seu pacte amb Zapatero. CiU és "el regionalismo bien entendio" disfressat de catalanisme. PSC, IpC, PP aquests ja ni disfresses.
No puc creure que cap estatut, per bo que sigui ens faci lliures, el meu objectiu la independència El meu vot serà: "Vull la independència de Catalunya".
Estic fart del tema estatut, pensava que un govern d’esquerres no posaria com a prioritat el tema identitari sino la política social. No ha estat així. L’estatut ha cansat, desmotivat i allunyat la gent de la política i tampoc ha satisfet el nacionalistes de veritat (com es pot veure en la resta dels comentaris). El tripartit ha decebut els votants d’esquerres i els votants nacionalistes. Més encara els que són ambdues coses.
D’altra banda, tots els que dieu que votareu no, sou independentistes i no acceptareu cap estatut inferior al de Portugal. Estava clar des del principi que això no s’aconseguiria, per què esteu tant emprenyats doncs?
Si s’haguès aprovat l’estatut del parlament sense retallades i amb el suport d’ERC ara el 90% dels que han escrit aquí estarien dient que és un estatutet i que ERC són uns botiflers. Sigueu sincers.
Votaré si per enterrar el tema i mirar de salvar el poc que queda del tripartit
Votaré no a l’estatut.
Ja estic fart del tutelatge moral dels que, dient que són d’esquerres, ens indiquen què hem de pensar. Votaré no, a aquests Estatut. No, per la defensa dels drets dels catalans. I NO per la coacció política, judicial, militar, econòmica, social i zapaterista (oh, Sant Zapatero) que ha envoltat la negociació de l’estatut. No, no i no.
No ens deixem enganyar, aquests comentaris virtuals no deixen d’èsser una anècdota. El debat cal tindre-ho en la societat real.
alguns motius de votar NO:
Estatutet NO perquè:
NO hi ha reconeixement nacional
NO hi ha agència tributària pròpia
NO hi ha seleccions nacionals
NO hi ha consellers catalans a la UE
NO hi ha regulació d’horaris comercials
…
Per no haver-hi no hi ha ni:
NO hi ha l’aeroport
NO hi ha paradors nacionals (sí, sí, ni això!)
NO hi ha vergonya a que el català sigui, per fi, un dret i un deure per
a tothom, excepte per als jutges (bona aquesta, qui administra la
justicia és l’excepció a la llei!)
NO hi ha representació a l’UNESCO
…
I, en definitiva,
NO hi ha dret d’autodeterminació
NO hi ha futur com a país a l’estatutet.
Més arguments per votar NO?
No tirem el vot a la bassa. Vota NO
Més enllà del desig de manifestació sobiranista, cal preguntar-se quin és el vot útil per a tractar d’aturar l’estatut de la Moncloa. Crec que en aquest sentit, l’únic vot útil és el NO.
En un referèndum, es fa una pregunta molt concreta que demana també una resposta molt concreta: SI o NO. Aquest és el mecanisme i a aquest mecanisme ens hem d’adaptar.
Els vots nuls no compten; no es computen, van a la paperera. Cap tendència podria adjudicar-se una determinada quantitat de vots nuls perquè, simplement, no es publiquen, a no ser que el vot nul fos absolutament massiu i amb un eslògan inequívoc (cosa pràcticament impossible, donada la desunió existent entre els polítics i també entre el poble, cal reconèixer-ho).
Crec que cal abandonar el pactisme i el conformisme que ja veiem on ens ha dut. Pactisme i conformisme practicat sense cap vergonya per una classe política que jo no dubto en qualificar d’indigna per haver-se deixat desunir i manipular per un polític maquiavèlic (dit en sentit estricte i no pejoratiu) com el Sr. Zapatero. Cal anar més enllà d’una vegada per totes. Hem de tractar d’impedir que es perpetuï l’ofec que patim en tots els sentits durant 25 o 30 anys més.
Dit això, clarament el meu vot serà NO.
Doncs em trobo en el grup dels indecisos… I totes les possibilitats estan obertes, des del NO fins al SÍ passant per el vot nul, el vot en blanc i l’abstensió. Primer me’l llegiré… El que m’agradaria seria una constitució i no un estatut…
Hola:
Una cosa és que la cabina no et torni el canvi, i una altra de ben diferent que se’t mengi els calés. Tothom mitjanament informat sabia que la cabina no tornaria canvi en la negociació a Madrid, però la manera com han retallat l’Estatut fins deixar-lo irreconeixible ha resultat excessiva.
Tanmateix, crec que cal esperar a veure la posició dels republicans abans d’inclinar-se per un o altre vot. Acabats els 23 anys d’avorriment, el millor del tripartit és que les coses canvien ràpid, i això aconsella no tenir pressa a l’hora de decidir quina és la millor manera de tocar-li la cresta al munyó d’Estatut que votarem d’aquí a una mesos.
Una salutaciói a reveure
p.s: Gordillo, a veure si ens fas un favor i publicites una mica el http://www.racocatala.cat/rivalpetit. Tal i com van les coses, sembla que tenim per davant 25 anys més de parlar de futbol, i ens hi hem posat amb el Mundial al davant i, com no, l’Estatut-patena al darrera.
hola, jo vaig ser dels primers a comentar, i com a molt tard vaig comentar el dia 1 d’abril a les 2am. El comentari més antic que veig ara és del 6 d’abril a les 11am (i el més nou del 7 d’abril a les 19h). Això vol dir que una pila de comentaris han desaparegut, casi diria k la majoria de comentaris han desaparegut.
Jo amb tot aquest batibull de l’Estatut(et) amb ets i uts, he quedat mig impedit de l’atac de feridura, i suposo que el dia del referèndum al veure una butlleta radiantment grisa i eco-reciclada amb molt espai per escriure-hi em dedicaré a la meva nova afició: l’escriptura automàtica. Començaré amb els típics dibuixets que hom fa quan xerra per telèfon amb un boli a la mà… i després aniré vomitant paraules soltes com ara, som i serem i independència i estat lliure i tropical com Portugal i visca la Paella i la Geperudeta agermanada amb la Moreneta decorades amb ensaimades voladores, i tot d’arcs de Sant Martí per allò de ser LGBT o potser una sanefa amb el nou logo Addidas d’Esquerra que és molt "fashion".
Perquè estic fins als dallonses, de la nova versió made in Madrid, de les traicions, de les fotos i dels partits, però sobretot, sobretot, de creure que en treurem alguna cosa de profit.
Perfil: evolució Verds, IC, ERC… propera entrega??
Dies enrere dubtava entre el NUL i el NO, ara ja ho veig clar.
Com sosté la Plataforma pel Dret a Decidir, en primer lloc CAL PARTICIPAR (bandegem l’abstenció). Vot en blanc, vot nul,… als indepes i a vegades als catalans en general ens perd la literatura, el voler-ho fer tan macu i filar tan prim que al final la caguem. Oi que no estem d’acord amb l’avortó parit al Congrés espanyol, oi que alguns haguessin estat d’acord amb el projecte del Parlament Català? Oi que alguns NO haguéssim votat ni allò del 30S? Oi que a ningú NO agrada l’avortó? Oi que NO es reconeix la nostra nació? Oi que NO se’ns permet un finançament just? Oi que NO… NO, NO, NO…NO. Algú dubta que el vot clar, català i sobre el que no poden haver manipulacions, malinterpretacions és el NO.
No tinc tan clar que la majoria de l’electorat del PP segueixi les consignes del seu partit, crec que més aviat s’abstindran i fins i tot algun votarà pel si. I encara que no fos així, qui té més pes a la societat catalana? El PP o l’independentisme-sobiranisme-nacionalisme? I si un grapat de tontos útils voten pel NO i el NO guanya ja els donarem les gràcies a Rajoys, Acebes, Zaplanes. Si ho tenim clar i tots (o la gran majoria) ens decidim pel NO potser alguns del PP votaran com nosaltres (gràcies veïns de ponent!), mai nosaltres com ells.
Pengem senyeres i estelades al balcó amb el lema “DIGUEM NO!” Què els polítics i els mitjans de comunicació sàpiguen de qui és el NO.
DIGUEM NO!!!
Si votem nul o en blanc que diem? Què ja ens està bé que s’aprovi aquest estatut però nosaltres, purs com som, romandrem amb les mans netes? Oi que NO el volem aquest estatut? Oi que NO volem esperar 25 anys més per tornar-hi. Oi que les millores que pugui tenir respecte a l’EAC del 79 (percentatges superiors sobre impostos estatals, alguna competencieta nova…) al cap de 4 dies les podrem trobar a la barra de qualsevol bar (café para todos!)?
Quan parli amb els meus pares que saben el que eren els referèndums orgànics, de la Constitució, de l’EAC79, de l’OTAN, que els he dir? Ni SI ni NO: no feu cas al que us han enviat (les 2 paperetes) ni al que hi ha al col·legi electoral, agafeu un full en blanc i poseu-lo dins del sobre, o bé agafeu un full en blanc i escriviu “Vull la independència”.
Ras i curt, clar i català, fem-ho fàcil: DIGUEM NO!!
Tots diuen la seua. Ningú no fa res. Clar i català.
“…i si tara hem de patir, déu nos dó la nostra tara, que si ve de tan endins farà goig un dia o altre“.
Davant la indecisió i confusió que paralitza els / les sobiranistes de casa nostra, faig una proposta assenyada per assolir la tan reclamada unitat a l’hora de prendre posició en el proper referèndum estatutari:
1r. Censar “el nostre” electorat. Trobo que se’n podria encarregar el grup del “Vota Independència” -que tantes ganes té de quantificar els independentistes de pedra picada (pota negra en català guai). L’única condició per figurar en aquest cens seria no estar d’acord amb l’estatutet per insuficient.
2n. Convocar el “nostre” electorat censat a un prereferèndum sobre la posició unitària en el pasquireferèndum. Les opcions: Si (crític i amb tots els escarafalls i invocacions a la responsabilitat que es vulguin, és clar), NO (si ens ofereixen una cosa que no volem, que hauríem de respondre? Supercalifragilisticoespialidosou, potser?), Nul plural (tots els colors del Nul: lúdic, combatiu, reivindicatiu, escatològic…), Blanc (corrent Ponç Pilar, és adir, “mans netes”) o Abstenció (on estarem millor un diumenge de juny que a una de les nostres platges!). El recompte d’aquest prereferèndum permetrà fixar d’una forma d’allò més objectiva la posició del sobiranisme en el referèndum i guanyar-lo sense baixar de l’autocar.
3r. I si NO ens agrada el resultat del prereferèndum sempre podem donar llibertat de vot, apa!
..i és que: “…en un mundo podrido y sin ética, ya sólo nos queda la estética” (professor Maki Navaja) [a l’original en espanyau]
PS I és que la democràcia és molt difícil! Quan et presenten un esguerro i et demanen, “Oi que és bonic? Si o NO?” Has de contestar: “Més alt i cepat era lo nostre rei en Jaume!” I tots contents: espanyols i botiflers perquè no diem que NO, i els patriotes perquè no hem dit que Si. I no creguem que sigui fugir d’estudi o amagar el cap sota l’ala, NO, és un exemple de dignitat nacional!!
O NO?