Saül Gordillo www.saul.cat

El PSOE fa equilibris que permeten introduir retocs al títol de drets i deures de l’Estatut per satisfer CiU i ICV, que anaven a Madrid amb la mosca al nas. Finalment, tots contents. Els nacionalistes (a la foto d’ahir, Quico Homs, Núria de Gispert i Ramon Camp) surten contents. Els comença a dominar una moderada eufòria. La maquinària electoral escalfa motors al carrer Còrsega, tot i l’advertiment del PSC que les eleccions no seran per d’aquí a quatre dies. "Calma, que això va per llarg", és el missatge dels socialistes catalans.

Més enquestes

Zapatero va facilitar una enquesta a Mas la setmana següent de l’acord de La Moncloa per rebaixar l’Estatut del 30-S. Es veu que CiU obtenia un parell més d’escons, igual que ERC, que també pujava lleugerament. En canvi, PSC i PP anaven a la baixa, mentre que ICV-EA es mantenia. Els convergents donen per fet un escenari d’eleccions anticipades, i esmorzen enquestes cada matí per dotar-se de moral de victòria. Mas es veu President, ara que el seu amic Zapatero no dissimula el seu distanciament amb Maragall i amb el carrer Nicaragua.

Cabreig al PSC

El sector catalanista del PSC està com una moto amb el PSOE i amb Zapatero. L’executiva d’ahir va recollir una mica aquest malestar, especialment dels més catalanistes i dels alcaldes aliens al sector Bustos–Corbacho. Els socialistes catalanistes agafen el telèfon i truquen als dirigents d’Esquerra per intentar mantenir en peu l’edifici del tripartit i el projecte del Tinell. Tarea difícil, certament. Però el PSC no vol doblegar-se davant dels desitjos dels seus companys madrilenys. Una abstenció d’ERC en el referèndum estatutari seria una gran notícia per al PSC, que es veuria molt en cor de defensar la continuïtat del govern Maragall i l’aliança d’esquerres amb ERC i ICV, que frenaria la sociovergència.

La manifestació de dissabte

Esquerra s’ha bolcat (autocars, publicitat…) i pretén que la manifestació d’aquest dissabte esdevingui un aval a la seva negativa d’acceptar la rebaixa de La Moncloa. Els republicans estan esperançats, en vista del resultat de la manifestació del passat cap de setmana en favor del dret d’autodeterminació. El partit del Barça al Camp Nou a les 6 de la tarda ha estat un gerro d’aigua freda per als interessos dels convocants, més de 400 entitats al voltant de la Plataforma Pel Dret de Decidir. Ahir, Carod va animar els ciutadans a sortir dissabte al carrer sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir".

El bloc d’Antoni Soy

El negociador d’ERC en matèria de finançament i alcalde d’Argentona, Antoni Soy, manté el seu bloc més actiu que mai. És un privilegi per als internautes tenir accés als números que l’economista Soy fa anar amunt i avall per sostenir que la rebaixa de l’Estatut no suposa cap canvi de model, sinó "més del mateix". Si hi entreu, trobareu una interessant comparativa dels models de finançament pactats, així com una recomanació d’articles d’opinió a la premsa que avalen les tesis dels republicans.

Pasqual Maragall obrirà un bloc

Precisament és una prova més que això dels blocs no és un terreny reservat per als freakys. El President de la Generalitat, Pasqual Maragall, obrirà properament un bloc, i s’afegirà a la llista de càrrecs institucionals i polítics del país que s’aprofiten de les noves tecnologies i dels nous canals de comunicació per arribar als ciutadans. Avui he descobert el bloc d’Enric Morera, secretari general del Bloc Nacionalista Valencià. Un bloc del Bloc.

Busot, el nou confidencial polític

A la llista de blocs confidencials polítics hi he afegit Busot, que es presenta així: "No amaguem res perquè res se’ns escapa. El confidencial polític del segle XXI". És el tercer confidencial anònim de la xarxa que tracta la política catalana. El pioner va ser Tumbuctú, que jo situo a l’òrbita de Convergència i que últimament està molt inactiu. El va seguir, com a contrapunt, La Santa Espina, que jo situaria a l’òrbita d’algun partit d’esquerres, que pretén treure les "vergonyes" de la federació nacionalista. Un contrapès del primer, vaja. El nas em diu que Busot prové de l’òrbita republicana. En tot cas, gràcies per enllaçar amb aquest bloc periodístic que llegiu.

Dues frases

"Si jo fos català voldria la independència", va dir dissabte el crític literari Harold Bloom en un acte públic a Nova York organitzat per l’Institut Ramon Llull.

"Soy un español que cree en la España plural, que está muy bien reflejada en la Constitución. No soy un nacionalista español ni tengo el menor interés de que exista en España un nacionalismo español. Mientras yo tenga vida política, en España no existirá el nacionalismo español." Qui ha pronunciat aquestes paraules? Zapatero? No. Són paraules de José María Aznar, en una entrevista del 21 de gener del 1996 al Magazine de La Vanguardia. Espanya plural, nacionalisme espanyol… Em sona al Zapatero de fa poc temps. Esperem que aquesta coincidència no sigui premonitòria.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!