SAMFAINA VALLESANA

Amb el reconeixement a l’obra dels esperantistes Anna Rosselló i Josep Travesset el Museu d’Esperanto de Subirats ha celebrat els 125 anys del naixement de l’Esperanto,… el programari lliure de les llengües.

En Carles Vela, president de l’Associació Catalana d’Esperanto (KEA), ha inaugurat la sessió a la biblioteca del Museu i ha fet la presentació del programa d’activitats previst per commemorar l’aniversari. Seguidament el veterà esperantista Ramon Parera ens ha explicat els lligams d’amistat entre la Neus Moly, la primera dona presidenta de KEA, i l’Anna Rosselló present a la sala. Després s’ha llegit la ressenya de la mestra Maria Freixas sobre el llibre “Memòries d’una dona lluitadora: vençuda sí, doblegada mai” la qual, junt amb la comparança anterior, ens ha permès copsar els trets distintius de l’autora, l’Anna Rosselló.

A continuació en Joan Inglada, actiu esperantista i estudiós del projecte Rosselló-Travesset endegat l’any 1956 emprant l’esperanto, és qui ha glosat amb detall les vicissituds viscudes per la parella i la seva filla de dos anys, durant el seu viatge en carro per l’Amèrica llatina o com els hi agrada dir, per l’Abya Yala, nom amb què els amerindis anomenen el seu continent.

Utilitzant com a fil conductor el recorregut que el matrimoni van fer pel Brasil, Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala, durant vuit anys i amb imatges seleccionades de les seves publicacions, el Joan Inglada, ha esmentat els trets més rellevants del trajecte, les ètnies visitades, les seves cultures i la forma d’interpretar el món, tot plegat extret dels 22 llibres que van publicar.

De mica en mica, amb la seva exposició, ens ha endinsat en un món que no té res a veure amb la concepció de l’Amèrica conquerida que ens van fer estudiar de petits i que encara alguns s’escarrassen a vendre. Ens ha mostrat l’Abaya Yala real, la dels pobles i civilitzacions mil•lenàries, els seus hàbitats i el seu valor social de l’acollida i de l’ajuda a els altres, tal com van poder constatar diverses vegades la família Rosselló-Travesset davant de situacions adverses.

Tot això ha estat exposat sense deixar de banda les lluites d’aquests pobles natius per a defensar el territori de les companyies multinacionals i dels seus esforços per pal•liar els efectes adversos de la colonització espanyola sobre la seva cultura i creences. El ponent ha emprat la informació recollida pels dos esperantistes als anys cinquanta, però alguns dels fets comentats com la desforestació intensiva de la selva amazònica o l’enverinament de rius per foragitar la població indígena, continuen vigents avui dia.

Finalment, per fer-nos evident que fins i tot són pobles amb una altra manera d’entendre la relació de l’home amb la natura, ha mostrat com el mapamundi concebut pels amerindis està invertit respecte del nostre, amb el pol sud situat al nord. Alhora els continents col•locats de capdavall són més allargassats i similars a la proposta de mapamundi realitzada per Gall-Peters en front de l’habitual projecció Mercator.

Cal recordar que contemplen un firmament diferent al nostre, on el seu punt de referència fix és la Creu del Sud, no l’estrella Polar. És lògica la seva percepció i defensa d’estar situats a la part de dalt del globus terrestre, doncs el Nord o el Sud és només una convinença per poder unificar la posició geogràfica.

A l’acabar el ponent s’ha acomiadat com a la regió andina, fent esment del seu codi moral, “Ama sua, ama llulla, ama vella” que vol dir “No siguis lladre, ni gandul, ni mentider”. Pel que es veu, ells i nosaltres interpretem el món de forma diferent però arrosseguem les mateixes xacres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!