SAMFAINA VALLESANA

Doncs no, res a veure. La vida municipal és tan rica en esdeveniments que pot succeir una queixa massiva del col·lectiu de la neteja per les condicions laborals i a vint metres fer-se el reconeixement a una regidora que deixa el càrrec. Entre mig, però, el govern col·loca la policia per fer de filtre o de colador, segons es miri, i així calmar les seves pors vers “la presumible” violència de les treballadores.

Concretament la regidora del PSC, Maria Ramoneda, deixa el càrrec institucional per jubilació, ens diu, als 74 anys. Ei! Tothom és lliure de jubilar-se a l’edat que vol i pot. A banda, s’ha confirmat el rumor estès durant la campanya electoral: la Maria Ramoneda es torna a presentar perquè el Sr.Bustos no perdi ascendència entre el col·lectiu de la gent gran però posteriorment es retirarà. De fet és una de les moltes estratègies electorals d’aquells partits que sense deontologia política l’únic a prevaldre són el nombre de vots a recollir i no en quines condicions es fa. Presentar-se sabent que no compliràs el compromís dels quatre anys, sense dir-ho, és fer un lleig  a les persones que et voten.

La renúncia de la regidora formalment ha de fer-se al final del Ple, perquè encara ocuparà l’escó durant tota la sessió, però es realitza a l’inici, abans d’encetar l’ordre del dia, perquè el públic del Ple, que assisteix per l’acomiadament, no hagi de suportar les previsibles cinc hores de debat. És un detall i alhora un greuge comparatiu amb la regidora de CiU, Lourdes Ciuró, la qual no va gaudir d’aquesta opció en el seu acomiadament el desembre passat arran de la seva incorporació al parlament espanyol.

A banda, cal reconèixer que la Maria Ramoneda s’ha “patejat” durant anys totes les festes i actes realitzats a l’entorn de la gent gran i els col·lectius de persones amb minusvalidesa. Això vol dir moltes hores de la vida privada posades al servei de la política del PSC. A la seva manera  ha estat una engrescadora i dinamitzadora d’aquests grups i col·lectius, encara que algunes vegades sense discernir gaire on acaba l’oferta pública i comença l’atenció al particular. Un fet que ha comportat diversos problemes a l’equip de govern, només cal recordar l’afer dels apartaments tutelats del complex Sant Oleguer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!