SAMFAINA VALLESANA

L’oposició va argumentar el seu discurs utilitzant la referència del nombre de viatgers de l’any 1991, la més alta de la història, i la defensa des del govern feia al·lusió a les baixades fins l’any 1999, quan encara no governava, les més baixes viscudes. Uns i altres suposadament pensaven en l’informe fet per l’entitat de Promoció del Transport Públic (PTP).

La PTP utilitza els màxims i mínims esmentats, exposa que a tota l’Àrea Metropolitana del Transport (ATM) des del 1999 el passatge s’ha augmentat un 32% mentre que Sabadell només ho ha fet un 15% i proposa actuacions per duplicar el nombre d’usuaris a mig termini. Tanmateix, amb el seu informe tècnic la PTP es queda curta perquè només analitza les dades absolutes del transport públic.

Si políticament volem entendre millor on es troba avui la ciutat cal pujar el punt de mira i contrastar el transport municipal amb l’evolució demogràfica de Sabadell (Gràfica de l’Arxiu adjunt) per llegir amb claredat el resultat de les polítiques executades respecte l’esmentat transport, veure com el descens del passatge és ja colossal, i extreure’n conseqüències a nivell de ciutat.

Les dues corbes ens mostren com des de la pèrdua de viatgers de l’any 1993 fins el 2008 les gràfiques segueixen la mateixa curvatura o tendència. D’això en podem deduir que:

• Tret de moments puntuals (1997 i 2003 a favor o 2000 a la contra) en general la gestió del transport públic ha estat desenvolupada amb criteris de continuïtat, sense incorporar cap factor rellevant veritablement estimulador de l’ús d’aquest mitjà de transport.
• Han estat de poca incidència o no s’han realitzat polítiques a favor del transport públic. L’alça o la baixa de viatgers ha estat condicionada per l’evolució demogràfica, la gestió política no hi aporta absolutament res.
• A partir del 2003, les dues gràfiques encara se separen més. Dit d’altra manera, a pesar d’augmentar el nombre absolut de persones usuàries, la població prescindeix encara més del transport públic.
• A partir del 2008 la distància, la davallada, ja és extraordinària perquè les dues corbes s’obren en sentit contrari.
• Així, presumiblement, el fracàs del transport públic a Sabadell ja és imparable perquè no satisfà les necessitats de la població.
• La població, cada cop més, està utilitzant els recursos del vehicle privat. Així, indirectament, la desviació de les corbes també és un indicador de com està augmentant la temuda contaminació atmosfèrica.

Vist això, les pors de l’oposició sobre les conseqüències de l’increment d’un 6,67% de la targeta T10, la més emprada, van més enllà del què deien i suposaven. Augmentarà el desencís pel transport públic, disminuirà l’ús dels autobusos, es multiplicarà la utilització del transport privat, incrementarem els nivells de contaminació i la nostra salut se’n ressentirà més.  

També podem afirmar que les millores assenyalades pel regidor responsable respecte les parades de l’autobús o la instal·lació recent dels indicadors del temps d’espera no tenen una incidència decisiva, com a molt són la cirera però no el farcit del pastís. Tampoc s’hi valen excuses com esperar la posta en marxa del complex de Sant Pau de Riu Sec o la finalització de les obres del ferrocarril, perquè a banda de desconèixer quan finalitzaran, ni una ni l’altra tocaran el moll de l’os per a resoldre el veritable problema.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!