SAMFAINA VALLESANA

Novembre: Un ple degradat (I)

El primer que xoca a l’entrar a la sala és veure com la fugida de l’exregidora del PSC, Montserrat Capdevila, ha significat elevar a la mesa de la presidència “l’home sense paraula”. A banda de ser una mostra més de la feblesa d’aquest govern, la decisió em recorda el principi de Dilbert*. Ja veurem la cara de l’alcalde quan des de la seva dreta el Josep Ayuso surti amb un dels seus habituals estirabots.

L’ordre del dia conté vint-i-tres punts per a debatre, set dels quals són mocions, qualsevol en pot treure la impressió que es torna a fer camí i es recupera la intensitat dels plens junt amb la gestió municipal dels darrers mesos. Tanmateix a mesura que la sessió avança la realitat s’imposa i aquesta percepció s’esfuma completament.

Els sis primers punts llisquen més ràpids que les busques del rellotge. El primer nus polític és l’aprovació inicial de les ordenances pel 2014. El ponent, Ramon Burgués, fa la seva exposició sobre l’increment de les ordenances utilitzant com a crossa una frase de Séneca: no hi ha vent favorable pels que no saben on van. Pel to emprat no podem deduir que és més rellevant pel ponent del PSC, si afirmar-se en saber on van o a través de l’esoterisme d’una màxima reforçar l’autoestima sobre el convenciment que, a pesar de tot, els vents els hi seran favorables…

De moment el que queda clar és el pacte amb CiU per un augment de les ordenances i fer modificacions específiques, com incorporar una nova taxa de 230 euros per casaments. La taxa és rebutjada per la resta de l’oposició, tret del PP, i durant el seu debat es posa de manifest com realment el PSC ha perdut el nord ideològic. Allò que hauria de ser un motiu d’orgull, que els ciutadans i ciutadanes escollissin la Casa de la Vila per exercir el seu dret civil de casar-se, rep la consideració de ser una molèstia i en conseqüència es tracta com una font d’ingressos més. La rèplica del Ramon Burgués a les queixes de l’oposició per la forma com es planteja la taxa és prou eloqüent: el casament és un acte privat, que afecta directament al sol·licitant, i en el seu benefici propi, i exclusiu, i que tenen més opcions per fer-ho, de casar-se, que aquí en el Consistori, ho poden fer en d’altres llocs, i inclús tenen l’opció de no casar-se,… No em negareu que té una càrrega de discurs tecnocràtic que fa fredejar. Què lluny de l’any 1994! Quan els ajuntaments d’esquerra celebraven haver assolit la competència per casar.

En el marc del debat, l’oposició es queixa que no s’han considerat les seves aportacions fetes dins de termini i el ponent es compromet a estudiar-les. Així, les ordenances en el seva versió inicial, són aprovades per l’abstenció de CiU, PP, ICV i EUiA i amb la votació en contra de l’Entesa per Sabadell.

(*) El principi de Dilbert afirma que les organitzacions tendeixen a ascendir sistemàticament els seus empleats menys competents a càrrecs directius per limitar així la quantitat dels danys que són capaços de provocar.