Setembre: Un ple amb ressaca estival (i II)
Sense ànim de frivolitzar, però després de pensar-ho una mica, hem de convenir que només des de l’ombra d’un para-sol d’estiu es pot pensar en presentar una moció amb la petició de reclamar al govern central la devolució de l’antic edifici de Correus del centre, però rehabilitat o amb una partida de diners per fer-ho. És així de simple o hi ha un rerefons? Perquè l’Estat, precisament, no és una administració que es dediqui a lliurar patrimoni als municipis.
La proposta arriba de la mà del grup de CiU. En Carles Rossinyol, explica el contingut de la moció, però deixa anar un afegitó no inclòs en el redactat: en cas de no rehabilitar-se, que l’edifici es posi a la venda.
En el seu moment el Govern de l’Estat va optar per traslladar el servei de Correus al carrer de la Indústria, on paga lloguer, per poder rehabilitar i modernitzar l’antic edifici inaugurat l’any 1953. Segurament, però, la crisi ha desmanegat les previsions i ara com ara l’antiga seu ja fa més de tres anys que és tancada sense expectatives d’arreglar-la. És evident, l’edifici abandonat a la façana d’una illa, al mig de la comercial Via de Massagué, no ajuda gens ni mica a la dinamització de la zona. Però una vegada més intervé la poderosa crisi i ens lliura un d’aquells espais que tan bé va retratar el grup d’Urbanoporosi.
La portaveu de l’Entesa per Sabadell considera positiva la proposta de recuperar l’ús de l’edifici, però troba fora de lloc pensar que l’Estat rehabilitarà un edifici i el lliurarà a la ciutat. El que cal reclamar és el seu arranjament, diu, retornar el servei de Correus al lloc i deixar de malbaratar el diner públic amb un lloguer de 6.000 euros al mes on ja es porten gastats 288.000 euros sense cap resultat.
A ICV, encara amb un peu a les vacances, se li esmuny la realitat. Considera encertada la proposta de CiU sempre que el retorn vagi acompanyat d’una partida per a rehabilitar-lo i proposa pensar-ne la utilitat perquè les futures despeses de manteniment no siguin excessives. Caram! Encara no s’ha matat l’os i ja volen repartir la pell.
EUiA es mostra més dubtosa, la proposta la considera correcta però no la troba realitzable en l’actual conjuntura. El PP acusa a CiU de no conèixer la realitat del país i de no veure que no és el moment de demanar cessions gratuïtes. Explica com el govern central s’ha vist obligat a vendre patrimoni i anuncia una pròxima oferta de venda.
Per part del govern, l’home sense paraula ens mostra com l’estiu li ha permès carregar les bateries, perquè amb empenta i el to similar al d’una criatura que li ensenyen una mona de pasqua, afirma que serà magnífic si ho aconsegueixen en aquestes condicions.
A la segona volta, és quan la proposta de CiU fa pudor de socarrimat perquè insisteix en la possibilitat de la venda. EUiA passa de dubtosa a recelosa. S’està fent trampa, diu, i no estem d’acord en la venda de patrimoni públic. El recel augmenta quan la portaveu de l’Entesa, Virgínia Domínguez, mostra la seva estranyesa a l’acceptació, per part del govern municipal, d’una proposta gens raonable i recorda que ja fa anys està pendent d’arranjament l’antic edifici de la Maternitat a mans de la Generalitat.
Però l’home sense paraula no ha sentit res d’això, amb la mateixa empenta pueril assegura que altres impossibles ha superat la ciutat. És una bona proposta, afirma, no és fàcil però com a govern no ens espanta.
No sabem què hi ha al darrera d’aquest contuberni entre el PSC i CiU, si només és un entreteniment, un simple efecte de la instaurada sociovergència local o realment tenen detectat algú interessat en la compra i volen fer arribar la informació a qui correspongui mentre es “preocupen” pel bon estat de la ciutat.
Entretant s’entretindran a demanar l’edifici i la seva rehabilitació a l’Estat, per l’acord del PSC, CiU i ICV. S’abstenen PP, Entesa, EUiA i el regidor no adscrit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amic Sebastià, així com quan considero que estàs encertat t’ho dic, avui no comparteixo la teva opinió i així mateix em plau fer-t’ho saber.
Probablement la proposta de Ciu es una proposta sense un contingut massa definit, però en tot cas, el que fa es preveure que, si no en parlem, si no fem quelcom, aquest edifici passarà a ser dintre d’uns anys un més d’aquells edificis emblemàtics de la ciutat que cauran en estat ruïnós. Segurament el que diu CiU es inviable però es que l’aportació de l’Entesa, ja em perdonaràs, però no te gaires més possibilitats. O es que potser creus que perquè el nostre ajuntament ho demani i exigeixi Correos y Telegrafos recuperarà el projecte de rehabilitació de l’edifici? Ells tenen ben definit el seu pla empresarial, saben perfectament el que fan. Per tant, el que cal des de l’ajuntament es moure-ho d’alguna manera per anar buscant una solució, consensuada, però una solució.
Jo personalment prefereixo un edifici viu. Potser haurà de ser la iniciativa privada qui li doni vida, o potser un consorci, ja ho veurem. Però en tot cas prefereixo mil vegades que aquest edifici torni a donar joc a la Via Massagué i al seu àmbit comercial, que pugui crear llocs de treball i que pugui convertir-se en un pol d’atracció, que no pas tenir al vell mig de la ciutat un edifici mes que cada dia que passi estigui més deteriorat i que acabi inexorablement en un estat penós o en runes.
O es que potser no es preocupant el que ha passat amb Rambla nº1 (Euterpe) que entre els uns i les altres vam donar voltes i voltes i al final el que ens ha quedat es un bon nyap per “secula seculorum”. Des de Iniciativa, amb les vacances ben païdes, t’ho asseguro, el que vam fer es donar suport al proposit de donar-li a l’edifici una utilitat. De cap manera a no fer res no sigui que algú en pogués treure profit malgrat el benefici es pugui compartir. Això si, (i amb això coincidim) vam deixar ben clar que de cap manera se’n pot fer càrrec el pressupost de la ciutat. Per tant, ja em diràs si tenim alguna possibilitat de trobar algun desinteressat mecenes.
Avui doncs, com et deia a l’inici, crec que la samfaina t’ha sortit un pel salada. Un pel només.
Carles Marlés