SAMFAINA VALLESANA

La ponent, Carmen Garcia, durant l’exposició dels nou acords que proposa, matisa que dos d’ells són aportacions del PSC (vol dir que ja té l’aprovació del govern). I explica com, per reforçar els atesos de la moció, s’ha adjuntat un estudi sobre l’increment de la pobresa en els darrers anys a Catalunya.

Un cop la portaveu d’ICV acaba la seva exposició el regidor d’EUiA (la portaveu no assisteix al Ple) li retreu d’haver capgirat la moció per indicació del PSC, hores abans del Ple, desvirtuant la proposta inicial. Sense perdre els estreps, però amb un to dur fins avui desconegut en boca del Juan M. Mena, els acusa d’haver-se deixat utilitzar pel PSC i de fer una moció on no es concreten coses, només s’insta a les demés administracions a que les facin. I afegeix, realment hi ha un problema si ICV queda satisfeta amb les mocions que el PSC li refà, el temps està deixant clar (d’ençà de separar-se) amb qui vostès volen treballar.

En el seu torn, la Carmen Garcia nega els canvis i per fer-ho comenta punt per punt la primera i la segona redacció de la moció… però ja està estroncat un debat on la complexitat del tema demana fer-se de forma serena i ponderada, principalment des de les files de l’esquerra. A partir d’aquest moment les intervencions d’EUiA estan encaminades a burxar en les suposades contradiccions de la ponent i les d’ICV són respostes a la defensiva amb la intenció de desmentir la corrua d’acusacions fetes pel Juan M. Mena.

Entremig, cada intervenció de la resta dels grups municipals permet cenyir-se al tema i facilita al públic anar copsant la magnitud d’una iniciativa d’aquest tipus. N’és un exemple la intervenció de la Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, quan anuncia el suport del seu grup precisament per l’objectiu i com es planteja realitzar-se: “contribuir a posar a l’abast de les persones amb més dificultats econòmiques, productes frescos que no poden consumir habitualment; però també pel compromís d’implicació dels serveis socials en el seguiment de la proposta”. I més endavant destaca la innovació plantejada a la moció: una proposta que, per a les situacions noves d’extrema gravetat, busca també solucions noves, que cal ajustar a cada situació, a cada tipus d’establiment buscant el màxim consens en la intervenció social.

El portaveu del PP, retreu que en l’exposició de motius de la moció es parla d’una situació social amb antecedents als governs anteriors a Catalunya i l’estat espanyol i deixa anar una frase lapidària: (tradueixo) “es paradoxal comprovar com qui en el seu dia va exercir de piròman, ara vulgui donar lliçons als bombers de com apagar el foc”. A pesar d’això, arran del tema social, està disposat a donar suport a la proposta si es retiren els punts afegits pel PSC.

El Carles Rossinyol, portaveu de CiU, diu una cosa semblant però utilitza hàbilment l’estudi que acompanya a la moció: “l’índex de la taxa de pobresa a Catalunya es va anar incrementant del 2008 al 2010, període durant el qual ICV estava al govern de la Generalitat”. L’estudi, sorprenentment, només facilita dades fins el 2010! Acusa a ICV d’haver pactat amb l’ANGED, l’associació de grans superfícies, i relaciona l’hipotètic acord amb el vot d’ICV en la moció anterior de CiU sobre la música al carrer. Des del públic no entenem res, hem de deduir que CiU manté unes relacions pèssimes amb ANGED? El portaveu per suavitzar la seva oposició al projecte, en una segona intervenció, proposa que un percentatge del què es cull al Parc Agrari i als horts del Ripoll es lliuri com a productes frescos al Rebost Solidari.

Quan és el torn d’intervenció del govern les postures ja són clares i la renyina entre EUiA i ICV està en plena ebullició. Així doncs, és la Marta Farrés qui explica molt acuradament la proposta, com si hagués estat elaborada per ella mateixa, detalla on i com es poden resoldre els punts febles i justifica amb coherència les esmenes introduïdes. Resulta que dos de les esmenes introduïdes, allò que tan ha indignat al PP i a CiU, ha estat incorporar la petició al govern central d’impulsar una renda que permeti l’autonomia alimentària i demanar al govern de la Generalitat un augment del pressupost per a la Renda Mínima d’Inserció. En resum, amb els arguments i l’actitud la regidora del PSC es fa seva la moció, fins el punt que acaba amb l’afirmació que: “en els temps en els que ara mateix estem, el que cal, és obrir camins, i per tant, si hi ha noves vies per explorar, sempre ens hi trobaran”.

Fet i fet, amb la mediocritat mostrada per l’esquerra tradicional, tant se val si qui escenifica la paternitat de la moció és el PSC. En un tema innovador i sensible com aquest, on es pretén optimitzat socialment uns productes situats al llindar de les deixalles comercials, el que cal és que algú agafi amb coratge el repte i que dins d’uns mesos se’ns puguin presentar resultats. Si és així, tothom hi guanyarà.

Ah! El projecte anirà endavant amb els vots a favor del PSC, ICV i Entesa. S’abstenen EUiA i PP. Vota en contra CiU

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!