SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
Sens dubte el tema més transcendent del ple de novembre ha estat la proposta de les ordenances que han de regir o permetre sobreviure en el pressupost del 2012. Els grups municipals han presentat propostes abans de tancar-se el redactat actual, això facilitarà al govern aconseguir complicitats si és sensible a les recomanacions de l’oposició.
S’ha de reconèixer que el plantejament és intel·ligent, l’increment per damunt de l’IPC es desvia a un fons social, dificulta el discurs en contra de l’oposició i alhora podrà reduir o mantenir la despesa de serveis socials (caldrà conèixer el pressupost definitiu) perquè ja tindrà una partida fixada d’antuvi sense reduir les d’altres activitats.
Tant és així que quan el ponent, Ramon Burgués, respon a les crítiques de tota l’oposició per l’esmentat l’increment del 4%, li surt la vena social i deixa anar una frase lapidària “l’economia ha de girar a l’entorn de les persones i no al revés” i mirant de cara al portaveu de CiU, afegeix: el govern només incrementa el 3% l’altre 1% és forçat per allò que no fa la Generalitat. Ho diu sense immutar-se, amb la cara congelada, com si l’increment de l’IPC i el conseqüent 3% no fos responsabilitat de ningú i molt menys dels governs del seu partit.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, amb un argument ponderat defensa que es tracti l’habitatge com un bé social i demana que no s’incrementi l’IBI, a canvi, admetria però pujades en altres taxes municipals. Sembla un plantejament assenyat perquè l’IBI significa només un milió d’euros sobre un suposat pressupost de 200 milions. També mostra el seu rebuig a les noves taxes pels centres cívics, i la satisfacció perquè el govern després d’anys de demanar-ho, finalment ha acceptat la proposta del seu grup de fraccionar el rebuts de l’IBI i la taxa de residus. L’Entesa des de fa anys defensa l’aplicació d’una tarifa plana que englobi tots els impostos que cadascú satisfà, amb aquest fraccionament se sent més pròxima d’aquest objectiu.
La portaveu d’ICV, es dol que el govern primer parli amb el PP i després presenti la proposta a la resta de grups. No manifesta una postura clara sobre els increments i destaca la idoneïtat de conèixer alhora com seran utilitzats aquests nous ingressos. El seu grup està interessat amb la solidaritat manifestada en el conjunt de la despesa i no sols la que afecta a una partida concreta. És per això, diu, que demana conèixer en aquest cas com es preveu la despesa. La portaveu d’EUiA, es manifesta en contra de l’increment del 4% amb el discurs estàndard “que pagui més qui més té” però sense explicar con fer-ho des de la hisenda local. Té un discurs encès contra les taxes per la utilització dels centres cívics i es felicita perquè s’ha acceptat la seva proposta de posar una taxa a “la banca”. Ho viu amb to de victòria, com si digués: al mig d’aquesta crisi per fi es posa mà al sistema bancari. Es refereix a una ampliació de la taxa d’ocupació de la via pública sobre 73 caixers que operen des del carrer.
El portaveu del PP manifesta el seu desacord amb l’increment del 4%. Ho fa amb els típics arguments dirigits als col·lectius més desfavorits que la campanya electoral ja ha fet no creïbles. Pel portaveu de CiU, l’increment del 4% és un fet anunciat a les passades eleccions municipals i obre una ferida (fa referència a la publicació d’una entrevista feta en el Sr.Bustos on comentava la necessitat d’augmentar els impostos i la difusió parcial feta per CiU) que provoca una polèmica entre ells dos. Polèmica que la salda el Sr.Bustos en una intervenció final de tretze minuts on, com si algú el qüestionés deixa anar “jo mai dic una mentida” (sic), manifesta la seva postura política davant les retallades i explicita tot allò que ha fet: jo sí, jo no, jo he fet, jo vaig dir,… i així fins una vintena de personalitzacions, talment com si aquests últims temps el Sr.Bustos s’estigués quedant-se sense padrins.
El Josep Ayuso, portaveu del PSC, amb un discurs polític clar i concret, com poques vegades li hem sentit, fa una intervenció en defensa del 3+1 amb una forta dosis de contingut social que ja ens hagués agradat sentir en èpoques passades. Ara ja no s’hi val, ara obliga a dir-ho la realitat punyent i en conseqüència ens recorda els seus companys de partit els quals s’escarrassen electoralment a nivell d’Estat per esborrar la part de responsabilitat que hi tenen en la crisi actual i en les condicions en que s’està suportant.
Finalment però, a l’hora de la votació tots els grups municipals de l’oposició es moderen i cautelarment s’abstenen a l’espera del redactat definitiu. (Continua)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!