SAMFAINA VALLESANA

La portaveu d’EUiA, Marisol Martínez, amb un discurs llarg i carregat d’acusacions als socialistes, dóna la volta a l’argument que no hi ha diners per falta d’aportacions de la Generalitat, recordant l’actitud d’orelles sordes mantinguda pel govern municipal en els darrers anys quan des de l’oposició es demanava més contenció i evitar la despesa sumptuosa. No s’hi val, diu, atribuir-ho tot a la conjuntura actual quan també ha faltat previsió i estalvi. En acabar sorprenentment les seves paraules són sorollosament acompanyades d’aplaudiments per algunes persones del públic portadores de la samarreta de la PAH.

Normalment sempre s’ha respectat la independència del Ple respecte el públic que el segueix en viu. El Ple no és un lloc per fer mítings on cal assegurar-se la claca. Fins i tot durant l’abarrotat ple d’octubre on ja fou tractat el tema dels desnonaments i la sanitat pública, amb la presència formal de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i la Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública, es va protestar sense trencar el silenci respectuós que el Ple es mereix i necessita.

El PP només anuncia que s’abstindran i CiU s’agafa a l’argument que la política econòmica seguida pel PSC és part del problema actual, perquè altres ajuntaments no han necessitat acollir-se als plans d’ajuts pel finançament local. Suggereix optimitzar el programa de vacances de la gent gran i així finançar les restriccions aplicades a Serveis Socials.

El PSC no en té prou amb la presentació i la defensa del ponent que, a mode de portaveu, intervé la Marta Farrés. Amb un to alt i provocatiu, com si més cridar equivalgués a més raó, desglossa una a una les xifres que la Generalitat ha deixat de pagar a l’Ajuntament, per concloure estrictament amb un calc del discurs oficial i assenyalar com a dolent del conte, l’ogre, el govern de la Generalitat. Talment com si fos la primera vegada que sentís a parlar del tema… Sra. Farrés ja ho sabem, des de fa dies tothom ho sap i ho pateix, però ara no es debat això.

Amb una actitud més mesurada, el Ramon Burgués reconeix l’encert de la Virginia Domínguez, cal buscar altres fonts de diners. Possiblement, diu, convenis amb els municipis veïns doncs per exemple la majoria d’alumnat de l’Escola Illa és de fora. Finalment però el ponent i el Josep Bertran de CiU s’emboliquen en acusacions mútues respecte els respectius governs de la Generalitat i a l’acabar el primer manifesta la seva esperança en el socialista que ho arreglarà,… en François Hollande!

Mentre l’aprovació inicial, o el camí a la inviabilitat d’alguns serveis, comença amb els vots del PSC i les abstencions d’ICV, CiU i PP.