SAMFAINA VALLESANA

Galàxies! Quasi res, per a nosaltres els profans una sola galàxia ja és un univers… i n’hi ha milers a la vista. Precisament per estudiar-les, explicava l’Albert Izard, les estrelles que inevitablement surten a les fotografies fan nosa, com els arbres quan des de la muntanya vols fotografiar una vall. Vist així la nostra pròpia galàxia és un gran destorb.

L’existència de la matèria fosca es teoritza l’any 1933 al comprovar com en un cúmul de galàxies, el desplaçament de rotació de les situades a la perifèria no es corresponia amb la massa de les galàxies situades al centre, pel que calia pensar en un centre carregat de matèria no visible. De les fotografies dels conjunts de galàxies es dedueix que aquestes s’organitzen a l’entorn de grans anulars de matèria fosca. A banda, la deformació de la imatge que ens arriba de les galàxies situades més enllà dels espaiosos anulars, confirma també per interferència la presència de la matèria fosca. Tot plegat fa pensar que l’origen de les galàxies està relacionat amb les estructures i concentracions de l’esmentada matèria.

Com estudiar una matèria que, a pesar de la seva extensió i concentració, no emet suficient radiació per ser vista o detectada? Aquí entra en joc la simulació, tècnica que després de la teoria i l’observació, s’ha convertit amb la tercera font de coneixement per entendre millor la cosmografia i estudiar l’expansió de l’Univers. Des d’un ordinador es fan simulacions de com es poden concentrar i desplaçar pels efectes de la gravitació les partícules de la matèria fosca. El resultat són estructures de “filaments” similars als que podem veure en un mapa de contaminació lumínica, on els punts amb més concentració de llum serien les actuals galàxies.

Amb l’augment de la capacitat dels ordinadors, un major nombre de partícules s’han pogut interrelacionar i cada cop més s’han aproximat a models que poden explicar la formació de les galàxies a partir de la matèria fosca. Així un factor rellevant ha estat la capacitat operativa de l’ordinador i el “MareNostrum” de Barcelona, el superordinador inaugurat l’any 2004 com el quart més potent del món, ha jugat un paper fonamental en aquest tipus d’investigacions, a pesar de trobar-se avui en el 36è lloc del rànquing dels 500 més potents.

Tot això a l’espera de tornar a reforçar amb l’observació allò que s’ha deduït des de la teoria i la simulació, ha insistit l’Albert Izard, quan s’obtinguin noves fotografies amb el llançament de l’Euclides l’any 2019, dins del programa ESA. Serà el primer satèl•lit equipat idòniament per fer investigació cosmològica i explorar l’Univers a 10 milions d’anys llum.

Aleshores possiblement la matèria fosca se’ns mostri amb més claredat perquè haurem aconseguit obrir una escletxa, un raig de llum, al seu coneixement.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!