SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

30 de maig de 2012
0 comentaris

L’ESPECTRE DE RAJOY ÉS PRESENT

Comença el ple de maig amb mares i criatures entre el públic, i amb absències significatives. La primera afecta a la presidència. El Sr.Bustos està absent  per malaltia no greu, com anuncia el seu substitut el Sr. Manau. També són absents el portaveu del PP i un regidor de CiU. Així doncs la capacitat de decisió del PSC continua garantida.


Precisament obre el foc la proposta de tarifes pels serveis municipals dins de l’àmbit d’Educació, on l’apartat més punyent fa referència a les escoles bressol.

 

El ponent del PSC, Ramon Burgués, enceta la intervenció amb la desgastada proclama de mantenir el màxim de serveis amb un nivell de qualitat similar a l’actual. Amb els ulls tancats em semblava escoltar a qualsevol ministre del Sr. Rajoy. El discurs però es transmuta en un memoràndum tècnic de com s’ha arribat en aquesta situació i el perquè de l’actual proposta. Repeteix allò que tothom avui ja sap, sense aportar cap decisió política més enllà d’ajustar tècnicament els números segons les rendes dels usuaris, perquè les famílies paguin allò que la Generalitat no aporta. Algú ha d’explicar al senyor ministre, dispenseu, al senyor regidor que cal definir-se. Volem conèixer quins serveis concrets el govern municipal està disposat a defensar per damunt de tot, a banda de si són propis o si són fruit d’un conveni amb la Generalitat. Calen decisions municipals i deixar d’excusar-se de cara a la plaça de Sant Jaume. La proposta afecta a 13 escoles bressol i un servei d’impacte rellevant sobre la població, perquè cada dos anys es renoven les famílies que en fan ús. S’ha d’acabar amb la fal·làcia que es pot mantenir tot i alhora anar degradant la capacitat de tots els serveis o anar restrenyent el seu accés a segments cada cop més grans de població.

 

La intervenció de la portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domíguez, denuncia clarament les conseqüències de la proposta:  “Si pensen que l’educació ha de ser una prioritat, el que no poden fer és a la primera de canvi incrementar els preus i convertir les escoles bressol en un servei excloent”… “Vostès no poden incrementar els preus deixant fora del sistema una part important de la ciutat, precisament la de les famílies que més ho necessiten i continuar parlant d’equitat social.” Es queixa també que no  s’hagin considerat altres propostes encaminades a evitar l’increment del 120% a les famílies que només utilitzen el servei en horari de matí.

 

Ja se sap que les retallades no són del PSC, explicita Juan M. Mena d’EUiA. Però la proposta de quotes que es presenta, diu, no és cap tarifació social perquè no paga qui més pot, sinó que reparteix l’increment entre les economies més febles. El mateix regidor explica que el govern municipal rebutja ajornar l’aprovació i escoltar els col·lectius de les famílies usuàries per apropar postures. Al sentir això em retorna l’espectre del Sr. Rajoy.


Contràriament la Carmen Garcia, portaveu d’ICV, valora la novetat per damunt del conjunt. Com si ens digués que no és tan rellevant que el jersei sigui més estret com que sigui teixit de nou, perquè el repartiment de l’augment s’ha fet, segons el seu parer, amb criteris de tarifació social.

 

La Nicole E. Pans del PP procura no fer soroll. Amb un to com si el seu partit no fos part del problema, demana preservar el servei. Qüestiona el repartiment de costos fet pel PSC i pressuposa que es pot millorar perquè observa poca diferència tarifària entre el servei privat i el públic. Anuncia que vist això s’abstindran.

 

El portaveu de CiU, Carles Rossinyol, sense esmentar l’incompliment del conveni des de la Generalitat i obviant que el govern local encara manté el seu compromís econòmic intervé amb el to de qui la fa la paga. Aquí el PSC té majoria, diu, i li toca gestionar allò que han generat ells mateixos. Els acusa d’haver fet una xarxa d’escoles bressol fortament subvencionada sense tenir garantia d’obtenir els recursos ordinaris per a finançar-les.

 

En el torn de rèplica el ponent del PSC, justifica la pressa en aprovar les tarifes per a garantir la matrícula que possibilita l’aportació de la Generalitat. Fet que provoca intervencions de l’Entesa i d’EUiA assegurant que una cosa no qüestiona l’altra, només cal voluntat d’escoltar, diuen. Entre mig de la polèmica ICV, vol treure pit, sorprèn a tothom al manifestar que ells parlen de les famílies que pagaran menys. Després d’una hora de debat encara hi ha qui no té clar on és el pinyol: la defensa de les famílies que s’han quedat sense l’ajuda d’una beca i a més han de fer front a un increment significatiu de les quotes.

 

Finalment les tarifes queden establertes tal com es proposa, pels vots favorables del PSC, ICV i l’abstenció del PP.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!