Les dues formacions ho fan des d’un assentament en el país, la primera amb una rellevant presència institucional a nivell municipal i la segona amb un fort predomini en els moviments socials. Tot plegat permet afirmar que ERC pot aspirar al govern de Catalunya i la CUP a convertir-se en una possible alternativa, si les dues forces son capaces de posar les veles turgents amb els vents favorables d’una ICV que surt d’aquestes eleccions amb un esgotament del seu projecte, perquè si amb l’actual conjuntura no ha avançar de forma significativa difícilment podrà fer-ho més endavant, i un PSC desfet del qual encara desconeixem fins on pot descendir arrossegat pels seus vincles amb la política estatal.
Tanmateix els nauxers de les dues organitzacions no ho tenen gens fàcil. ERC tot i fer d’oposició ha de possibilitar que el país funcioni, que vagi endavant, a pesar d’estar immersos en una situació econòmica extraordinàriament difícil. I la CUP ha d’assolir el repte del salt institucional, saber moure’s en el Parlament per convèncer a nivell nacional que un altre món és possible.
El terratrèmol de la manifestació de l’Onze de Setembre tot just comença a donar resultats. Ens esperen temps políticament apassionants, més si com sembla des de Madrid s’obstinen a fer orelles sordes a Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!