Això és el què s’entreveu del discurs de la ponent, Montserrat Capdevila, quant demana aprovar l’adhesió a l’”Associació Àmbit B30”. En xifres magnifica la quantitat d’ajuntaments, universitats, centres de recerca, patronals, sindicats, empreses i institucions supramunicipals adherides del Vallès i del Baix Llobregat. Un total de més de 100 entitats preocupades per generar ocupació, diu, (les empreses i les patronals?) però que han de definir els eixos estratègics que les identifiquen, un pla d’actuació i un pressupost. Quasi res! Parla doncs d’una boira, tot està per fer!
No fa cap esment als antecedents. Ignora tots els debats i activitats que han anat conformant un pensament a l’entorn de les potencialitats de la B-30. L’arrogància que encara arrossega el seu govern no li permet fer-ho, perquè caldria esmentar a l’alcalde Antoni Farrés. Fou ell qui a les acaballes del seu mandat (1999) ja explorava la possibilitat de sumar les sinèrgies que oferien les activitats situades sobre aquest vial. Va ser ell qui després de deixar l’alcaldia va fer escola a l’esperonar fòrums i reflexions des de la UAB sobre el potencial acumulat a l’entorn de la B-30.
Des del públic, doncs, sembla talment que algú, de cop i volta, s’ha tret el conill del barret, per a deixar-nos extasiats amb la proposta que es presenta a la consideració del Ple. Així és: La portaveu d’EUiA, efusivament manifesta la seva satisfacció de donar suport a una bufada d’esperança (una bufada segur). Afegeix que tot plegat és una reivindicació antiga que ells ja feien. Es refereix a l’època Farrés, però sense explicitar el mot tabú.
En Carles Marlés, regidor d’ICV, anuncia la seva complaença per la proposta, però fa una intervenció més ponderada. Una vegada més mostra que s’ha treballat el tema al fer l’exposició d’antecedents que ha escamotejat la ponent. Arranca associant la B-30 amb el pas de la Via Augusta! Afirma que ells sempre han estat a favor d’un projecte a l’entorn d’aquest corredor mediterrani i explica com inicialment aquest va anar agafant forma des d’”Els amics de la UAB”. El tabú persisteix perquè es refereix a les dues èpoques Farrés, abans i després de ser alcalde, sense esmentar-lo. Posa, però, el dit a la nafra al lamentar-se que quan Cerdanyola, Sant Cugat, la UAB i Rubí van apostar per un Consorci a la B-30, Sabadell no s’hi incorporés. D’haver-se implicat algú més, afegeix, amb la conjuntura econòmica favorable avui estaria més avançat. No ho diu però aquest “algú” fa referència al boicot que van fer els socialistes.
Sí, el regidor s’ha documentat. El pas més ferm en aquesta direcció van ser els estudis endegats pels municipis esmentats (per mostra l’arxiu adjunt) i que donaren pas a la primera concreció amb la constitució del “Catalonia Innovation Triangle” (l’Antoni Farrés va ser-hi present). Aleshores sota el paraigües dels municipis de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí es va aplegar per primera vegada tot el potencial empresarial, d’innovació i d’investigació dels tres municipis. Potencial que encara avui és el més rellevant de la B-30 per quan la conjuntura econòmica canviï. Va ser aleshores que les associacions empresarials van endegar l’edició de la revista “B30” que el juliol passat va celebrar la 50a. edició. La proposta era pionera i a pesar de les pressions polítiques del PSC perquè els municipis veïns no s’incorporessin, sempre restà estatutàriament oberta amb l’ànim de sumar.
Qui rebaixa l’eufòria és la portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez, que introdueix un altra punt de vista: “…pensem que el futur del Vallès no passa per potenciar la B-30, sinó per generar una visió metropolitana pròpia amb aliances sòlides amb els municipis veïns per racionalitzar la gestió de serveis i impulsar nous sectors productius” “…no ens sentim representats per una entitat que defensa infraestructures tan obsoletes i destructives com el Quart Cinturó”, i després de fer una defensa per les estructures ferroviàries, acaba amb una afirmació que fa pensar si convenim que actualment les expectatives per a la sortida de la crisi no es basen precisament en macroprojectes: ”Des del nostre punt de vista volen fer front als problemes de demà amb les estratègies d’ahir, amb propostes caduques que prescindeixen dels veritables valors del territori i de la societat.”
CiU fa una intervenció breu només per demanar que l’Associació disposi d’una estructura àgil i requereixi poca despesa econòmica. El PP no intervé.
Com és de suposar, després del repàs fet pel regidor d’ICV, el Sr. Bustos no es pot estar d’intervenir i pren la paraula a la ponent. Comença amb una dissertació sobre els estils de lideratge i com ha de ser dosificat per aconseguir aglutinar a tantes institucions (hem de deduir que ho ha fet ell), i continua amb la minimització del projecte embrionari dels tres ajuntaments vallesans: Era un projecte micro, un de tants. I per afirmar que avui es proposa una l’altra cosa, compara la proposta amb l’àrea de desenvolupament de l’aviació al sud de França i acaba esmentant altra vegada la corrua d’entitats que en formaran part.
Arribem a la mateixa conclusió: això és una altra cosa. Només s’aprofita el prestigi de la marca B-30, per aglutinar una colla d’ens. No hi ha el rumb definit però tothom s’hi apunta, no “fos cas”. Sembla que els participants perceben la necessitat imperiosa de sentir-se ubicats, més enllà d’allò que els mapes ja fa anys ens mostren: en el Vallès i el Baix Llobregat i resideix la majoria del potencial industrial i del coneixement de Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Sebastià,
Una abraçada.