SAMFAINA VALLESANA

Sense cap introducció del ponent intervé la portaveu d’EUiA, Marisol Martínez, que s’oposa a la proposta amb un discurs anticlerical propi del segle XIX. Fins i tot fa servir de crossa unes paraules del Pablo Iglesias: “L’església és un instrument fonamental perquè la burgesia pugui mantenir la seva dominació sobre els treballadors i el conjunt del poble”. Talment com si des del 1890 fins ara ningú hagués teoritzat sobre els efectes de l’església.

La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, tanca la segona i última intervenció des de l’oposició. Després d’explicar-nos les finalitats de la Fundació mostra la seva sorpresa per la pretensió que la institució que representa tota la ciutat s’abraci a una determinada confessió religiosa. S’oblida, diu, que l’Ajuntament és aconfessional en un estat laic, i entre les seves funcions no s’hi troben, l’animació espiritual ni l’increment del culte.

El ponent, Ramón Burgués, ho justifica dient que l’entorn del Santuari  (propietat de l’Ajuntament)  rep moltes visites d’ençà que la Mare de Déu de la Salut és la patrona del Vallès i cal estar a la Fundació per a coordinar l’activitat i les incidències que això comporta. No serveix de res que la portaveu de l’Entesa demani fer com s’ha fet fins ara, vetllar pel patrimoni municipal des de fora de la Fundació.

El Sr.Bustos fa una llarga intervenció per a justificar-se. Comença amb allò que ens té tan acostumats, amb veu ufana diu: “Per mi és un honor ser president del Comitè d’Honor de la Fundació Mare de Déu de la Salut, com ho sóc de moltes altres associacions o fundacions”. Sí, ja ho sabem, les aspiracions d’un Sr. són aquestes, diferents de les d’un alcalde. També tornem a sentir aquella frase: “que com alcalde vol representar a totes les sensibilitats de la ciutat” amb la qual ens anuncia la seva condició de Sr. i per tant s’està escorant a la banda de sempre, a la fàcil, la populista, la d’aigualir les ideologies dins la bassa de la ideologia dretana dominant. Ben diferent a la postura pròpia d’Alcalde, des de la qual mantindria un estatus de neutralitat, per respecte amb qui no està d’acord en promocionar el culte religiós o aquest culte en concret.

Amb unes altres paraules ho expressa la portaveu d’EUiA en la rèplica. Un ajuntament laic defensa la llibertat del pensament religiós, iguala a tota la ciutadania respecte la religió. Si pren part en una religió concreta, no està igualant, està prenent partit. I afegeix: aquesta és la diferencia entre formar part d’una associació contra el càncer o de la Fundació de la Mare de Déu de la Salut.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!