Qui estigui interessat en conèixer com s’ha gestat el procés i la polseguera aixecada pot llegir els apunts dels plens de desembre i febrer. Avui el debat s’ha centrat en l’inexplicable galimaties provocat pel mateix govern sobre la participació del Col·legi d’Enginyers en el seguiment de la valoració de les tres ofertes que s’han presentat.
Per donar més sensació de transparència, el govern va acceptar la proposta de CiU d’incorporar el Col·legi d’Enginyers en la comissió tècnica com a aval extern vers el rigor del procediment. Després de contractar-los per 22.000 euros, amb els arguments que els tècnics municipals ja són prou competents i que per confidencialitat la llei no permet intervenir a persones alienes a l’administració, no els han permès accedir a la informació. Sols han pogut elaborar un informe d’opinió sobre la proposta definitiva feta per la mesa de contractació.
Així, el mateix govern ha “il·legalitzat” a qui prèviament ha contractat. Com és de suposar l’oposició ha posat èmfasi en la incongruència de tot plegat. A més, com molt bé ha exposat el portaveu de CiU, Carles Rossinyol, la llei permet participar a qualsevol tècnic amb la condició que no tingui accés a la informació que l’empresa concursant hagi catalogat de secret professional, fet que no es dóna en cap de les ofertes presentades. El govern doncs, per la seva gestió incompetent o carregada de desídia, allò que va gloriejar de transparència li ha retornat com un bumerang carregat de pressentiment d’opacitat.
A l’hora de replicar les intervencions de l’oposició ja s’ha visualitzat que el govern es sentia amb peus de fang, perquè no defensava la proposta el ponent Francisco Bustos o el portaveu del PSC, l’home sense paraula. Ho feia el Juan Carlos Sánchez, regidor amb un discurs més fluït i ponderat, el qual no ha aconseguit evitar quedar-se sol en el moment de la votació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!