SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

12 de juny de 2012
0 comentaris

LA PUNYALADA

La primera moció, la cançó enfadosa de CiU, fa referència a la proposta d’un aparcament en el solar del vapor Cusidó. Ha estat presentada als plens de febrer, març i abril, sempre deixada sobre la taula perquè la treballaven amb el govern municipal el qual mai ho ha desmentit.

En aquest ple de maig, amb els mateixos arguments, el portaveu de CiU, Carles Rossinyol, altra vegada la deixa damunt la taula. Però el regidor d’urbanisme i president en funcions del ple, Joan Manau, li retreu les paraules del mes anterior recollides a l’acta: “perquè jo com a president de l’Àrea d’Hisenda de la Diputació a veure si puc donar un cop de mà i podem buscar uns fons per a la nostra ciutat per poder tirar endavant aquest projecte”. Paraules que sorprenen, diu el Joan Manau, perquè al no ser el diputat que porta l’obres de la Diputació, sembla que s’utilitzi la institució en benefici d’un regidor de l’oposició.

 

Aquest tall sobre el ple passat, després de tancar la moció, agafa al Carles Rossinyol i a la concurrència per sorpresa. El portaveu de CiU aclareix que mai ha actuat al marge, per això sempre ha parlat d’aquest projecte amb el portaveu del PSC, Josep Ayuso (l’home sense paraula). Com és habitual, afirma, la Diputació no realitzarà res, serà l’Ajuntament qui executarà. Seguint l’argument, continua, es podria dir que tot el que fa l’equip de govern no és per l’interès de la ciutat sinó a títol individual del Sr.Bustos?… Tenen un problema, es pensen que la ciutat és seva i que només poden fer coses en benefici de la ciutadania vostès.

 

El que està fora de lloc, insisteix el Joan Manau, és que digui que pot tenir recursos per una proposta seva… Ara resulta, que després d’anunciar-nos la Diputació les aportacions que farà durant els quatre anys a la ciutat, a banda té diners disponibles per un tema que es proposa a Sabadell… Si la Diputació té calaixos amb diners disponibles que ens digui quants són i lògicament nosaltres marcarem les prioritats. I acaba assegurant que aquesta no ha estat mai la forma d’actuar de la Diputació ni de cap diputat.

 

L’argument del Joan Manau, políticament molt maco i d’una ètica exquisida, fa sorprendre per la velocitat amb què han perdut la memòria, ell i el Sr. Bustos (ha fet una carta al president de la Diputació queixant-se sobre aquest afer). No fa pas gaire temps que el seu partit governava la Diputació de Barcelona i tothom qui n’ha estat diputat sap que, a banda dels programes habituals, sempre hi ha hagut partides de lliure ús pels responsables polítics que han estat utilitzades per invertir en aquells programes o activitats dels municipis que han considerat més adients o afins.

 

Aquest és un dels punts poc transparents vers la gestió de la Diputació fet amb la permissibilitat de tots els partits, govern i oposició. Fins avui res no fa pensar que les coses no continuïn igual, encara que per les circumstàncies actuals sigui amb partides més minses.

 

Així doncs, tot plegat no deixa de ser una punyalada pública a l’actitud de col·laboració (innocent) que ha mantingut el portaveu convergent fins el dia d’avui, motivada per allò que és preferible perdre una possible partida per a la ciutat abans de permetre a un convergent la possibilitat d’al·legar haver fet alguna cosa. És d’esperar que el Carles Rossinyol s’hagi après la lliçó i tingui més en compte amb qui políticament està negociant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!