SAMFAINA VALLESANA

(Anterior)
L’última moció transcendent és presentada per l’Entesa per Sabadell. En el seu redactat no s’esmenta, segurament per preservar el caire local, però explícitament té una significació política d’altura per les seves connotacions a tot el país.

Habitualment l’Estat avança a l’Ajuntament en concepte de bestreta la participació en els tributs estatals que aquest recaptarà a nivell local. L’estimació de l’import la fa cada any qui en té la responsabilitat, el Ministeri d’Economia i Hisenda.

A conseqüència de la crisi el Ministeri no va recaptar l’import pressupostat i ara demana (a tots els municipis) el retorn dels diners avançats, concretament a Sabadell 4.600.000 € corresponents a la liquidació de l’exercici 2008 i 14.392.000 € més corresponents a la liquidació de l’exercici 2009.

La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa, proposa demanar la condonació del deute en base a què l’Ajuntament no tenia cap motiu per qüestionar i tampoc cap sobre avís per estar alerta sobre uns diners que lògicament s’han destinat a les necessitats de la ciutat. Hi afegeix: “l’Estat és l’únic responsable perquè si bé pel 2008 pot tenir algun atenuant, pel 2009 ja no en té cap, el Ministeri tenia prou elements (entre ells les dades de l’any anterior) i prou coneixement dels efectes de la crisi, la disminució d’ingressos per una menor recaptació de tributs, per no calcular una bestreta a l’alça”.

L’argument té una fortalesa inqüestionable i en conseqüència ens planteja una pregunta: Si el Ministeri gaudia de la informació per què va avançar aquests diners, quan lògicament calia reduir l’aportació per a no fer executar despesa per damunt de les possibilitats? Només hi podem trobar una resposta raonable: el govern central va actuar així per a no alertar sobre la magnitud de la fallida econòmica (en aquells moments encara feia veure que a Espanya la crisi quedava una mica lluny) i evitar els costos que això podia significar per a l’economia de l’Estat. En poques paraules, va actuar deslleialment, a l’encobrir part del seu dèficit a costa d’esperonar els ajuntaments perquè gastessin més del compte, i ara formalment els hi reclama el retorn d’uns diners quant d’antuvi ja sabia (era l’únic amb possibilitats de saber-ho) que no els hi corresponien.

En aquest tema, a nivell de país, només n’ha agafat el repte polític ERC. Aquesta organització política ha anunciat la insubmissió contra la hisenda espanyola dels ajuntaments on governa, no retornaran aquests diners a l’Estat perquè se senten estafats. Si això es porta fins a les últimes conseqüències vol dir un litigi en els tribunals, on l’Estat quedaria entre reconèixer que va fer un tort a les hisendes locals, dins d’una estratègia econòmica premeditada, o certificar que compta amb uns desastrosos analistes econòmics.

Un cop la portaveu de l’Entesa ha fet l’exposició de la moció, amb poques paraules EUiA i ICV anuncien el seu vot a favor. Pel portaveu de CiU el PSOE ha actuat de mala fe. Alhora manifesta la seva preocupació pel contingut de la moció. Si el seu contingut es fes extensiu a nivell d’Estat seria d’una magnitud econòmica tal que no la fa viable. Proposa deixar-la sobre la taula per preparar un altre redactat o incorporar l’esmena que el PSC li havia suggerit abans del Ple però retocada. El PP no opina, segurament no li fa fred ni calor veure com l’Ajuntament perd 19 milions d’euros. El portaveu del PSC, el Josep Ayuso, després d’assegurar que el Ministeri no fa aquestes coses, fer trampa, “Ai! Sr.Ayuso” proposa substituir el redactat de la moció per l’acord subscrit per totes les forces polítiques en el si de la Federació Espanyola de Municipios i Províncias (FEMP), on es preveu retornar aquest import en un període de quatre anys. La portaveu de l’Entesa s’hi nega i mostra la seva estranyesa perquè el mateix Ayuso, a la sis de la tarda, li havia proposat una esmena a la moció per a acceptar-la i que ella havia recollit “ Ai, ai! Sr.Ayuso, va al Ple sense els deures ben fets”. Finalment el Sr.Bustos suggereix la possibilitat de mantenir la moció amb l’afegit de l’acord de la FEMP i la portaveu de l’Entesa l’accepta com una sortida transitòria en el redactat actual. La moció així arranjada s’aprova majoritàriament amb l’abstenció de CiU i del PP. (Continua)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!