SAMFAINA VALLESANA

Maig: Una sessió amb sorpreses (VIII)

El PP presenta una moció al Ple on demana amb veu ferma una intervenció radical i immediata a Can Puiggener per aturar la degradació social del barri. Em quedo bocabadat. Sento indignació, vergonya aliena, els colors em pugen… Com és possible viure aquest nivell de contradicció en la praxi política? El partit que lidera les polítiques econòmiques i socials més dures de la democràcia. Qui instaura la precarietat laboral i elimina les mesures favorables als sectors socials més desprotegits, en benefici de les grans fortunes, a Sabadell es permet el luxe de fer com el llop del conte, presentar-se amb pell de be i sortir en defensa d’un dels barris més afectats per la crisi.

L’estrenada Consuelo Santos, de forma hàbil, es val d’una de les deixadeses de l’època Manuel Bustos. Recordem-ho: abans que la crisi fes preveure uns impactes de desfeta econòmica i d’atur com els actuals, ja es denunciava l’estat de precarietat social present en certs barris de la ciutat. Però el govern municipal, des de la rutinària gestió del dia a dia, es va mantenir indiferent a les alertes polítiques que rebia. Va fer orelles sordes a les peticions de programes integrals de dinamització comunitària, els quals podien actuar a mode de prevenció, segons els professionals, per evitar el col•lapse social en els indrets on es posaven de manifest les dificultats de convivència.

El govern de Manuel Bustos ni va impulsar programes d’actuació integral ni va reactivar les poques intervencions de caràcter social programades dins del Pla de Barris eliminat per la Generalitat. L’aturada va provocar una moció de l’Entesa, en defensa de la represa de programes socials substitutoris, que va ser aprovada per unanimitat el passat mes de març.

L’Associació de Veïns de Can Puiggener, davant la reiterada inoperància del govern municipal, va demanar una reunió de totes les forces polítiques per tal d’acordar un pla d’actuacions que permès refer la convivència al barri. El govern municipal, amb el Josep Ayuso al davant, es va comprometre a fer un Pla de treball per ser consensuat posteriorment entre tots els grups municipals. Es van fer dues reunions però ja no es va avançar més per l’esclat del cas Mercuri.

Ara, pel seu compte, el PP amb el vistiplau de l’Associació de Veïns, present a la sala, proposa un seguit d’actuacions radicals pròpies del seu perfil polític: patrulles de policia local d’actuació immediata, retirar les ajudes socials a les famílies que provoquin problemes de convivència, demanar l’actuació de les entitats financeres sobre els habitatges ocupats, fer retirar les antenes parabòliques, que l’Ajuntament refaci o enderroqui els edificis de la seva propietat abandonats (?), que es demani a les companyies elèctriques la revisió de les instal•lacions amb la policia local per localitzar connexions irregulars i revisar el padró municipal per detectar pisos “patera”. Ni una sola mesura per fomentar el diàleg, la convivència o per ajudar a les famílies amb precarietat social, només l’imperi de la llei per l’acció del garrot.

La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, explicita com es viu la proposta en el Ple al manifestar la seva preocupació per l’oportunisme i populisme del PP amb la criminalització de la població segons la seva procedència. Un enfocament amb el qual fins ara no hi estàvem acostumats, diu. I continua: “…la solució no és una moció, i encara menys una moció tan reaccionària i repressiva, que en molts temes només planteja persecució, en lloc de proposar solucions. La solució és treballar, a partir de totes les dades i diagnòstics que ja existeixen sobre les diferents problemàtiques, a partir del coneixement dels educadors i altres professionals que han treballat al barri. La solució és destinar-hi recursos, en la línia del que ja vam proposar fa dos mesos, en aquest Ple…”. I en acabar anuncia el desacord del seu grup.

La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, després de destacar que el problema ve de lluny i amb una intervenció on busca la proximitat amb l’Associació de veïns, demana el que serà la proposta de tots els grups: deixar la moció sobre la taula per a treballar-la conjuntament, tal com s’havia acordat. La portaveu Marisol Martínez, manifesta el desacord d’EUiA, tant amb la diagnosi com amb la solució plantejada pel PP, i demana reprendre junts les reunions de treball. CiU es limita a constatar com el govern no ha fet els deures i fent-se entenedora de les circumstàncies anuncia el seu vot a favor.

El govern se sent atrapat, el Josep Ayuso, lamenta la situació i demana disculpes. (un fet insòlit en l’home sense paraula). Manifesta el seu desacord amb algunes de les propostes, també demana deixar la moció sobre la taula. Després d’assegurar que els problemes de Can Puiggener són complexos i sense solucions fàcils. Solucions totes difícils de gestionar i de portar a la pràctica (sobretot si es mira cap una altra banda), continua amb un reguitzell d’enunciats sobre les actuacions fetes pel govern a Can Puiggener. Escoltant-lo sembla que ja no es pugui fer res més, perquè són tantes les referències que esgota el temps de la intervenció.

La ponent del PP es veu les orelles, sense considerar la proposta de treball conjunt feta des de tots els grups, anuncia que per deferència amb l’Associació de veïns no deixarà la moció sobre la taula. El seu interès és, diu, denunciar la situació.

ICV i EUiA manifesten què amb aquests continguts no poden donar suport a la moció i conjuntament amb l’Entesa, emplacen al govern a reactivar les reunions immediatament per a solucionar la preocupació de l’Associació de veïns.

En aquest moment el Josep Ayuso anuncia el vot a favor. Altra vegada l’alè queda suspès. Un estupor, acompanyat per una sensació de buit, envaeix la sala. Se’m posa la pell de gallina. Quina manera més pueril, insubstancial, de tancar un debat social. Poques són les decisions municipals on la ideologia política hi juga un paper tan rellevant com ara i davant d’això es permet l’assentament ideològic del PP. Em pregunto si el portaveu Josep Ayuso és políticament incompetent o és el propi PSC qui ha perdut definitivament els referents ideològics? En efecte, les propostes del PP van endavant pels vots a favor del PSC, CiU i el regidor no adscrit, amb el desacord de l’Entesa, ICV i EUiA.

Gràcies, senyor Bustos! Amb la seva perseverant actitud de gestionar de cara a la galeria, ha aconseguit que avui l’esquerra de la ciutat quedi desautoritzada i alhora ideològicament desprestigiada. Sí, a vostè li dic, a vostè que a pesar de les diverses imputacions encara és políticament present a la sala, on sense mirar cap i cara no aparta els ulls de la tauleta tàctil, fent-se absent d’allò que passa a l’entorn.

Sí. Ho ha fet molt bé, ha esplanat el camí perquè el botxí, disfressat de benefactor, tingui raons per afirmar ser el portador de les millors opcions per a una futura gestió municipal.