SAMFAINA VALLESANA

Ple de juliol: La continuïtat es fa evident (i VII)

Encara que l’ordre del dia està carregat de temes transcendents, la sessió no s’allarga. Són les deu de la nit, s’ha fet el recés i ja comencem la part deliberativa, o sigui el debat de les mocions presentades pels diferents grups.

Les tres primeres són “dolces”, tots els grups hi estan d’acord, ja sigui pel tema o perquè han estat treballades conjuntament. Com ara la presentada per EUiA per a garantir que cap infant deixi de fer els tres àpats diaris, ja que durant el període estival no tenen el control o seguiment del menjador escolar.

La d’ICV demana més recursos, agilitat o més rigor per atendre les queixes sobre contaminació acústica. No és normal, diu el Carles Marlés, el gran nombre de queixes acumulades a l’oficina del Síndic de Greuges relacionades amb el soroll. Tampoc ho és, tal com destaca l’Entesa per Sabadell, arribar a l’extrem d’haver de presentar una moció per demanar que el govern compleixi amb la seva obligació: vetllar pel compliment de l’ordenança municipal contra el soroll.

Des de CiU es presenta una proposta en defensa dels afectats per les participacions preferents. Hi ha una mica de frec, perquè el Juan M. Mena explica com, en el Parlament, CiU i PP s’han posat d’acord per no fer declarar a persones relacionades amb la malversació a les caixes d’estalvis. Tot i així la moció, com les dues anteriors, rep el suport dels grups per unanimitat.

La quarta moció fa retornar la realitat política a la sala. Presentada per l’Entesa per Sabadell, demana que les dietes i retribucions en concepte de representació municipal reverteixin al pressupost municipal. La portaveu del grup, Virgínia Domínguez, amb una intervenció d’un minut, ho explicita molt clar: ja que els càrrecs electes i tècnics quan assisteixen a altres organismes representen a la ciutat, no haurien de cobrar res. Però en cas de percebre alguna retribució, seria ètic i just que revertís a les arques municipals i deixés de ser un sobresou personal. Hi ha antecedents, afegeix (fa referència a l’època Farrés).

EUiA, ICV i CiU, amb matisacions, mostren el seu acord. El PP hi veu problemes tècnics i anuncia l’abstenció. Així doncs les cartes estan jugades, la decisió queda a mans del govern. El seu portaveu, Ramon Burgués, manifesta l’acord amb el fons però en destaca dificultats tècniques: caldrà estudiar com modificar els estatuts d’algunes empreses i veure com es resol el caràcter personal que tenen les retribucions. Proposa primer fer aquestes gestions i després concretar la proposta.

La Virginia Domínguez, accepta el raonament del portaveu i demana el vot a favor amb la consideració de treballar-ho durant aquests mesos, amb la intenció de començar aplicar-ho al 2014. La reacció de la ponent no devia estar prevista pel govern, perquè, per sorpresa de tothom, immediatament pren la paraula l’alcalde per destacar que segons el redactat de la moció s’ha de decidir sobre la renúncia d’un dret individual de les persones (és tant com dir que no accepta esmenes).

Això provoca la intervenció de la portaveu d’ICV, la qual en defensa de la proposta emergent fa observar que amb la postura favorable de la majoria de grups i donada la conjuntura de crisi econòmica, s’obligarà a presentar altra vegada la proposta en cas de no sortir reeixida.

En Ramon Burgués insisteix en treballar les possibles solucions i després presentar-ho al Ple. La Virgínia Domínguez, seguint el procediment habitual en aquestes ocasions, accepta fer una esmena in voce que reculli l’aplaçament que demana el PSC per aprovar-la ara.

Per segona vegada l’alcalde intervé. Reafirma amb to tallant que es vota allò que diu la moció. Qualsevol canvi és una altra proposta a estudiar amb temps. Queda clar. S’havia subestimat l’actitud dialogant de la portaveu de l’Entesa, i alhora no hi ha interès en què prosperi una moció com aquesta.

A la cloenda la regidora de l’Entesa lamenta que entre el portaveu del PSC en actitud de diàleg i l’alcalde dient una altra cosa, la moció no prosperi. Sí, ja no hi ha cap dubte, alguna cosa els hi grinyola però qui mana, mana: la proposta és rebutjada pels vots en contra del PSC i el suport del PP des de l’abstenció.

L’alcalde ha perdut una ocasió d’or per mostrar-se personalment lluny d’un interès econòmic (ara és ell qui cobra de la Companyia d’Aigües) i alhora fer palès un tarannà dialogant quan en el Ple es desenvolupa un veritable debat públic.

Quina llàstima! La ciutat ha perdut l’ocasió d’avançar cap a criteris de retribució política, ètics i transparents, més d’acord amb els temps actuals. Cal esperar, tal com anunciava la portaveu d’ICV, que el tema es remogui en un pròxim Ple.