SAMFAINA VALLESANA

Gener: El ple de l’oposició (IV)

L’última moció és el colofó del ple, el coronament d’una sessió profundament marcada per l’oposició. La presenta l’Entesa per Sabadell un cop s’ha fet públic¹ , dins del cas Mercuri, com s’han decidit les contractacions al Consorci de Residus del Vallès Occidental.

La portaveu Virgínia Domínguez, de forma breu però directa, ens situa sobre el contingut de la proposta. Una de les pràctiques posada de relleu pel cas Mercuri, diu, és la utilització de diferents organismes com a oficines de col·locació del PSC. Un d’aquests llocs utilitzats pel Manuel Bustos ha estat el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental que agrupa 18 municipis de la comarca. Un seguit de persones han estat contractades per ser membres de l’executiva del PSC i alguna amb la consideració de “col·locada”, perquè és dedueix que cobrava però no exercia.

Seguidament esmenta literalment un paràgraf de les paraules del gerent del Consorci, Paco Fernández (qui havia estat regidor d’ICV) recollides pels investigadors ¹: … Cristian², Marta Solé, Alba, Ana Carrasco², pràcticamente, es todo; lo digo, Manuel, para que evalúes los riesgos, vale?, todo el Consorcio de Residuos, prácticamente, todo es partido; que se verá, y puede tener …

No cal afegir gaires més arguments, apunta la regidora… d’aquesta pràctica partidista i deslleial amb la resta de municipis del Consorci i amb la ciutadania se’n deriven responsabilitats polítiques ineludibles, que recauen en el President del Consorci (i en el nostre cas, alcalde de la ciutat) Juan Carlos Sánchez, que és qui té les competències de contractació i és totalment inversemblant que no estigués al corrent sobre qui es contractava i com. Per aquest motiu des de les (CAV) Candidatures Alternatives del Vallès es presenten mocions amb la proposta de demanar (a través del representant de cada municipi) la seva dimissió al proper Consell del Consorci.

La portaveu d’EUiA, Maria Sol Martínez, denuncia el silenci de l’alcalde vers les actuacions del Manuel Bustos i diu que encara mantindran el criteri de demanar responsabilitats només a les persones senyalades pel jutge i acaba amb una frase on, segurament sense adonar-se’n, es contradiu: nosotros no somos jueces, pero sí somos veladores de la ètica política.

Precisament aquest és un cas flagrant de manca d’ètica, considerada com l’actitud de cadascú davant d’uns fets socialment incorrectes i jurídicament no regulats. Si les contractacions o els concursos per accedir-hi estan formalment ben fets el jutge no intervindrà, però que només hi tingui accés “la meva camarilla” o els del “meu ajuntament”, és èticament admissible? Jo també penso que no i qui es consideri defensor d’un procedir ètic ha d’actuar en conseqüència, amb o sense jutges, quan afers d’aquesta índole surten a la llum pública.

Carmen Garcia, portaveu d’ICV, amb un to contingut però arrogant sorprèn dedicant la meitat del temps de la seva intervenció en explicar, com qui està impartint una classe de bàsica, la mala gestió feta per l’Entesa de la moció i com ho hagués fet ICV. (!) Considera que la proposta falla per raons de fons i forma: la forma està sobradament explicada, el fons és que no sabem les veritables intencions d’una moció que té poques possibilitats de prosperar.(!!)

Seguidament defensa l’alcalde, perquè no ha estat imputat ni qüestionat per cap ajuntament del consorci i afegeix que si ICV tingués avui motius per demanar la dimissió actuarien en conseqüència.(!!!)

Personalment em deixa de pasta de moniato, ja sé que aquestes alçades ICV no m’hauria de sorprendre però… en el subconscient encara confio en veure com certs discursos polítics s’adiuen als fets. Tanmateix el més fort encara no havia arribat. La portaveu tanca la intervenció afegint que no es volen abstenir perquè seria tant com reconèixer la presumpció de culpabilitat i anuncia que votaran en contra de la moció. Alça! No puc imaginar-m’ho, ni tan sols s’abstindran !!!!

Amb arguments polítics es podria entendre una abstenció com ha fet EUiA, afectats per la pressió de la cultura política actual. Els partits polítics majoritaris, davant la cascada de casos de corrupció que pateixen, han generat en la seva defensa una cultura política on l’ètica consisteix en actuar només sota prescripció judicial, quan ja no es pot fer res més que acatar la sentència del jutge. És tant com dir “s’hi val tot a condició que no t’atrapin” i deixen a mans dels jutges la resolució penal i política dels casos de corrupció. No! Hem de reivindicar que la solució política l’executin els polítics, que es comportin com a tals, per això són els garants de les sensibilitats i dels drets de la ciutadania a qui representen. Hem de propugnar l’ètica política que va prevaldre durant la recuperació de la democràcia. Algú s’imagina un Farrés, un Royes (Terrassa), un Nadal (Girona) o un Mas (Mataró) sostenint en aquella època els arguments emprats avui per l’executiva del PSC de Sabadell?

Lamento profundament que ICV quedi alineada amb tota aquesta fangosa cultura política i sigui part activa d’una manera de fer que, dia a dia, fa dubtar a més gent de la capacitat de la política per millorar el bé comú.

Després del Ple m’he preguntat, què ha portat a ICV a cometre aquest error? (el subconscient encara actua). Ha canviat cromos amb el PSC i el vot en contra d’ara és la resposta al vot a favor del PSC a la moció sobre la pobresa energètica? Seria molt fort un mercadeig en aquests termes, però coneixent als protagonistes i donades les circumstàncies no és descartable, això explicaria l’estranya actitud que havia mantingut la Marta Farrés. Un altra possibilitat seria el supòsit que ICV fa ulls clucs al poti-poti del Consorci perquè la vicepresidenta és la regidora Eva Herrero de Medi Ambient d’ICV a Terrassa i això implicaria assumir responsabilitats ètiques, com ara dimitir al reconèixer els fets? Sigui com sigui caldrà esperar la inexorable clarificació del pas del temps per treure’n l’entrellat.

Bé, retornem al Ple. És fàcil de resumir. Com es pot suposar els tres partits majoritaris, PSC, CiU i PP, argumenten el mateix de sempre, que no es pot assenyalar a qui no està imputat. Però en un intent de reduir la petició de la moció a l’absurd, hi afegeixen que el Ple no pot decidir sobre un altre organisme jurídicament independent. Saben que l’aprovació de la moció només obligaria, al representant de l’Ajuntament en el Consorci, a sol·licitar la dimissió del president. Amb la ironia que en el cas de Sabadell, el representant és el mateix alcalde i president del Consorci.

La resposta de la portaveu de l’Entesa, no cal resumir-la, és simple i clarificadora:

“…és evident que l’Ajuntament de Sabadell no té la competència exclusiva per acordar la dimissió del President del Consorci, però aquest Ple té tota la legitimitat per traslladar la petició de dimissió, d’un consorci del qual en forma part,… considerem que el sol fet de no oposar-se a aquestes pràctiques, i de denunciar-les, equival a donar-hi cobertura, no es pot estar al marge, o es toleren, o es denuncien, no hi ha mitges tintes.

Nosaltres pensem que tenim l’obligació de denunciar-les, i aquesta denúncia forma part, també, d’una altra manera de fer política, de l’aspiració de l’Entesa i de les Candidatures Alternatives del Vallès, de recuperar els valors ètics de la política, i eliminar els favors i els privilegis; i, les veritables intencions d’aquesta moció, Sra. Garcia, són denunciar aquestes pràctiques”.

Recapitulant, doncs, la moció es rebutjada pels vots en contra d’ICV, PP,CiU, PSC i el regidor no adscrit, amb l’abstenció d’EUiA.

Perquè les persones lectores puguin formar-se lliurament una opinió, s’adjunta la font d’informació, recollida pels investigadors, la qual ha motivat presentar aquesta moció:

 (1) El Manuel Bustos dóna arguments perquè Paco Fernández Ortega faci canviar d’opinió a José Manuel Piedrafita:

—Mi problema es que necesito que se jubile Piedrafita, habla con él, sin que se sepa que yo sé que no se jubila, y dices: oye, pues aunque pierdas algo de dinero estaria bien, porqué tal y como estan las cosas a lo mejor nos ayuda a colocar a alguien, que esté mal… total, tampoco pasa nada ¿que pierdes cien euros al mes? oye, la vida te ha dado mucha suerte, pues ahora hecha una mano tú.

Parlen posteriorment dels moviments realitzats, aclarint Paco Fernández:

—Si hicistéis el cambio vosotros, ¿no te acuerdas del cambio? Saumoy lo pusistéis en el Consell Comarcal para liberar un sueldo aquí abajo, y al Jimeno que estaba en el Consell Comarcal me lo pasasteis a residuos.

El Manuel Bustos, s’interesa per José Luis Jimeno, de qui diu Paco Fernández :

—En el Consorcio de Residuos está el Jimeno que no ha venido nunca a trabajar, tambien te lo digo yo.

I apunta el Manuel Bustos:

—Se tiene que ir… a este lo voy a echar. Pero yo queria para poner al Christian…

Paco Fernández informa que aquesta persona ocupa un càrrec de confiança i que ja va ser moguda anteriorment i adverteix al batlle els riscos d’aquesta col·locació:

—Cristian², Marta Sole, Alba, Ana Carrasco²… practicamente es todo eh?, lo digo Manuel para que evalues los riesgos ¿vale? … todo el Consorcio de Residuos, practicamente todo es partido eh… que se verà, que se verà y puede tener…

(2) Posteriorment, Cristian Sánchez i Ana Maria Carrasco han accedit a regidors i s’han incorporat al govern de la ciutat…