SAMFAINA VALLESANA

Després de la votació sobre l’Olímpia, s’enceta el debat sobre la proposta de rescissió de conveni plantejada pel “Cercle Sabadellès 1856”. El ponent Josep Ayuso, l’home sense paraula, refusa intervenir quan l’alcalde el convida a exposar els arguments que justifiquen el dictamen. Ens preguntem si la causa és haver rebut massa en els dictàmens anteriors i està KO, o és simple deixadesa davant d’un tema recurrent. Així quan l’oposició inicia les intervencions, el públic desconeix els motius que porten a rescindir el conveni i la vox pópuli es veu obligada a reconstruir els fets des dels pessics de cada intervenció.

Davant de l’absència de la versió oficial l’alcalde dóna veu al regidor Juan M. Mena, d’EUiA, el qual fa servir d’escut argumental l’afirmació que ells van votar en contra de la concessió en el seu moment. No és cert, per dues raons: ells no “existien” perquè aleshores formaven la coalició ICV-EUiA i tots els seus càrrecs electes van votar-hi a favor. Ho van fer amb una defensa exuberant de l’entitat i les virtuts del conveni.

Però en el seu torn, l’home sense paraula, només replica la crítica d’EUiA respecte la falta de control i rigor del govern i assegura que el fet és d’allò més normal quan una entitat no pot assolir els seus compromisos.

Així, les dues intervencions posen de manifest com ni EUiA, ni el govern han preparat amb cura els seus parlaments per intervenir en el Ple. Els dos grups han improvisat sense revisar els antecedents. D’haver-ho fet el Josep Ayuso hauria pogut “destrossar” l’argument inicial de Juan M. Mena. A banda el representant d’EUiA hauria pogut basar els seus arguments des d’una reflexió crítica respecte l’actuació de la seva coalició l’any 2010, molt més coherent i adient respecte allò que representa, i no regalar un argument bumerang al Josep Ayuso. En definitiva, un i altre han obviat el rigor que d’ells s’espera com a gestor i representant de la ciutat.

El representant de l’Entesa per Sabadell, Maties Serracant, explica com a l’any 2010 només la seva organització va presentar al·legacions, les quals no foren estimades, perquè no quedava justificat l’interès públic de la concessió i perquè quan es va conèixer en detall el projecte, que el govern no havia documentat, es veia la impossibilitat de fer una reversió a la ciutat, al cap dels 35 anys, d’unes instal·lacions el sòl de les quals quedava a cavall entre la part privada i la pública. Afortunadament tot això avui queda resolt, afegeix, però amb uns costos per l’administració arran d’iniciar el tràmit d’un Pla Especial Urbanístic per encaixar al projecte del Cercle. Per acabar demana que es vetlli més adequadament per l’interès públic.

Davant les crítiques que rep el govern respecte haver afavorit amb lleugeresa a una entitat privada, l’home sense paraula, des del convenciment que no s’han equivocat en res, es pregunta, com es pot preveure que una entitat com el Cercle Sabadellès, del 2010 a dia d’avui, pugui trobar-se en dificultats econòmiques? La pregunta té resposta, però el ponent l’ha feta just quan l’oposició ja no pot respondre segons el protocol de les intervencions.

Com es pot observar cap més grup ha intervingut. Són els mateixos grups que van manifestar plena satisfacció amb el conveni de l’any 2010, CiU, PP i ICV aleshores ICV-EUiA. Avui el tema es tanca amb un acord per unanimitat.