SAMFAINA VALLESANA

Setembre: Un ple amb ressaca estival (I)

Minuts abans de l’inici del ple es produeix una catèrvola de petonets i encaixades entre els nostres regidors i regidores. El fet de no veure’s durant dos mesos sembla que ha provocat un desassossec i cal apaigavar-lo. L’ordre del dia és reduït i segons es comenta, algunes de les mocions anunciades no es tractaran. No es preveu, doncs, una sessió llarga.

Després de bregar amb els micròfons dels portaveus, afectats pels dies d’inactivitat o per manca de manteniment arran de les retallades, es ressolen per unanimitat diversos dictàmens, entre ells iniciar el tràmit per lliurar un local a l’Associació Salut Mental de Sabadell.

La primera discrepància arriba de la portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez en el debat de la pròrroga dels vuit contractes per a la gestió de les escoles bressol. La portaveu explica amb detall com la Fundació Tarrés, gestora de dues escoles bressol, a banda d’altres incidències, ha acomiadat un treballador de forma opaca i els pares n’estan queixosos. Afegeix que va informar dels fets al ponent, Ramon Burgués, i fa constar el seu agraïment per l’interès mostrat en el tema. Però també altres treballadors, han posat demandes judicials contra la Fundació. Per tot això, a l’espera que es clarifiqui la política de personal que segueix aquesta concessionària, votaran en contra dels dos dictàmens afectats.

El ponent no aporta cap explicació als fets denunciats per la portaveu. Només precisa que la gestió de personal és cosa de l’empresa contractada, que la satisfacció dels pares en aquesta l’escola bressol és molt alta i recorda que la concessió finalitzarà el proper any. Així, les vuit pròrrogues reben el vist i plau de la majoria de l’oposició, excepte les dues de la Fundació Tarrés que són rebutjades per l’Entesa. El regidor no adscrit i EUiA fan una abstenció a tot el conjunt.

S’enceta el tema més rellevant de l’ordre del dia: aprovar el Compte General de l’exercici 2012. Com hem explicat altres vegades, aquest és un document tècnic on es mostra l’estat dels comptes a tancament d’any. Un resultat comptable determinat per les accions polítiques. L’ambivalència tècnica-política permet diverses lectures, però el govern desitja aquella que no comporta cap crítica, una valoració tècnica. És el raonament d’EUiA, PP i CiU, però ICV va una mica més enllà amb una valoració tècnica-política i l’Entesa en fa una avaluació política.

El ponent continua sent el Ramon Burgués, el qual fa una exposició de la magnificència dels comptes si es considera la situació de crisi. Cal assenyalar que el to i el contingut de la seva exposició és molt diferent a la intervenció prepotent i avassalladora feta l’any passat durant el debat del mateix document. Pel que sembla les neurones mirall fan la seva feina i han captat amb sensibilitat el canvi d’alcaldia.

EUiA, CiU i PP, fidels a la seva concepció, amb una brevíssima intervenció post estival, anuncien l’abstenció. La portaveu d’ICV es perd amb un sens fi de dades per justificar, quasi millor que el ponent, el cos tècnic del document i finalitza amb unes pinzellades polítiques que ampliarà a la segona volta, perquè ha exhaurit el temps i la bombeta vermella malda per fer-la callar. Abans però, ha anunciat l’abstenció.

La portaveu de l’Entesa per Sabadell, recorda la discrepància del seu grup amb el pressupost del 2012. La disconformitat amb la gestió econòmica de la Pista Coberta o Fira Sabadell i el cost extraordinari del Centre Cívic de Torre-romeu i la remodelació del complex esportiu Olímpia. Augura la necessitat de demanar un nou crèdit per a satisfer les factures pendents, el qual incrementarà el deute actual de 130 milions d’euros, o sigui 678 euros per habitant. Davant de tot això anuncia el vot en contra.

És en la rèplica, quan sentim del ponent la declaració més extraordinària de la nit. Després de reconèixer que el debat, en el fons, és polític, utilitza un seguit de referències per justificar el deute municipal. Entre altres afirma que als anys 2008 i 2009 el govern central els va enganyar per emmascarar els efectes incipients de la crisi (això va obligar a retornar a l’Estat 19 milions d’euros).

Paraules gruixudes, dites per un regidor del PSC, dirigides al govern de Zapatero però alhora prou eloqüents per desfer l’entrellat de la polèmica suscitada per la moció presentada per l’Entesa a l’octubre del 2011, on es demanava a l’Estat la condonació dels 19 milions perquè havien “atrapat falsament” a l’Ajuntament. El portaveu Sr. Ayuso (aleshores portaveu del PSC i encara senyor) s’hi va oposar amb l’afirmació que el Ministeri no feia aquestes coses, “fer trampa”.

Acabats els torns d’intervencions, es mantenen les postures i el govern aprova el document per l’abstenció de l’oposició, excepte el posicionament en contra de l’Entesa per Sabadell.