Xabier Arzalluz*
"El PSOE liquidarà Ibarretxe com va fer amb Maragall"
imaz · "L’executiva nacional del PNB va acordar que ningú es posicionaria ni a favor ni en contra del nou Estatut català, però algun dirigent va contravenir la decisió" Justícia · "Si al govern estatal no li hagués interessat, la Fiscalia no hauria demanat mesures cautelars contra Gorka Agirre" Per Eduard Mas
Xabier Arzalluz, president del Partit Nacionalista Basc (PNB) des del 1980 fins al 2004, ha tornat aquests darrers dies al primer pla de l’actualitat política basca. El magistrat de l’Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska el citava a declarar el 27 de juny en qualitat de testimoni per la suposada relació del dirigent penebista Gorka Agirre amb la xarxa d’extorsió d’ETA. Arzalluz -visiblement indignat- no perd la seva habitual claredat a l’assegurar que cap dirigent del PNB ha actuat com a mitjancer en el cobrament del denominat impost revolucionari. Tampoc oblida la contundència que l’ha caracteritzat durant tants anys a l’atribuir les actuacions judicials contra dirigents penebistes a la voluntat del govern del PSOE de "liquidar" el lehendakari".
¿Gorka Agirre o algun altre dirigent del PNB ha fet mai de mitjancer en el cobrament a empresaris bascos del denominat impost revolucionari d’ETA?
L’únic que hem fet des del PNB és orientar les famílies del segrestats, però mai a les dels extorsionats. Gorka Agirre, al qual conec molt bé, mai ha fet de mitjancer en el cobrament de l’impost revolucionari d’ETA.
El magistrat de l’Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, quan va interrogar Agirre als jutjats de Bilbao, li va fer escoltar diverses gravacions telefòniques -enregistrades per la policia- en què el penebista parla amb suposats membres de la xarxa d’extorsió d’ETA.
Jo encara no he parlat amb Gorka i per tant desconec el que va passar a l’interior dels jutjats de Bilbao. Sé que el van tenir cinc hores responent a preguntes, just una setmana després de ser operat i encara convalescent. Crec que Grande-Marlaska va practicar una certa venjança, al no poder traslladar-se Gorka fins a Madrid i haver de viatjar el magistrat fins a Bilbao.
A què es deuen les acusacions del jutge?
Jo acostumo a mirar a qui aprofiten les coses. Podria semblar que aquesta història sorgeix perquè parlem de magistrats afins al PP, però qui demana mesures cautelars contra Agirre és el fiscal. Si al ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba -que portava dies filtrant informació tranquil·litzadora i contradictòria al PNB- , no li hagués interessat, la Fiscalia no hauria demanat mesures cautelars.
¿Per tant, hi ha la voluntat política del PSOE darrere les mesures judicials dictades contra Agirre?
Jo penso en un doble joc, i que el govern estatal està interessat i té decidit liquidar el lehendakari, Juan José Ibarretxe, en un màxim de dos anys. És el mateix que han fet amb Pasqual Maragall. La voluntat del PSOE és fer una coalició amb el PNB, com la volen fer amb CiU a Catalunya. I hi ha membres de l’executiva penebista que estan disposats a pactar amb els socialistes a Euskadi. Però qui no accepta això? Qui dóna suport incondicional a Ibarretxe? Qui molesta? Doncs Egibar, Gorka Agirre, jo… La qüestió és, des de la mentida, barrejar-nos amb Batasuna. Fer creure que Egibar pertany a l’esquerra abertzale.
Aquesta argumentació demostra que dins el PNB hi ha dos corrents ideològics molt diferenciats.
Evidentment. Hi ha gent més propera a l’esquerra abertzale, a les tesis de Batasuna, i persones disposades a fer una coalició amb els socialistes. Joseba Egibar, Gorka Agirre o jo, concretament, no som dels segons.
¿Descarta una coalició entre el PSE i Batasuna de cara a les properes eleccions autonòmiques del 2007 a Navarra o, més endavant, a Euskadi?
A mi em sembla una entesa altament improbable. Si a Madrid el PSOE no ha pogut aguantar una coalició amb ERC, perquè donava peu a la dreta per dir que a Espanya governava el nacionalisme més recalcitrant de Catalunya, imagina’t amb Herri Batasuna (HB)!
¿La querella contra el lehendakari Ibarretxe per haver-se reunit oficialment amb Arnaldo Otegi entraria dins aquest interès que vostè comenta d’apartar-lo de l’executiu de Vitòria?
És ben clar. Això és seriós? ¿Ara què farà la justícia amb José Luis Rodríguez Zapatero, després que ha anunciat en públic que negociarà amb ETA? I presumeixen des del Consell General del Poder Judicial [CGPJ] que únicament es dediquen a aplicar la llei! Quina llei aplicaran amb el president del govern espanyol? Tot plegat és impresentable!
Sobre aquesta declaració de Zapatero anunciant que inicia el diàleg amb ETA i que respectarà el que decideixi la ciutadania basca, ¿vostè creu que Batasuna l’ha rebut amb un excés d’optimisme?
L’esquerra abertzale necessitava aquest anunci, sobretot de cara als seus militants. Té, al igual que ETA, problemes interns. Però la fotografia dels dirigents de Batasuna somrient com si fossin en un casament, a mi em va semblar excessivament alegre. No hem d’oblidar tampoc que Zapatero va prometre que faria l’anunci davant del Congrés, i no ho va complir. Això ja és un autèntic frau. A més, llegeix la declaració sota el retrat d’Isabel II, la que després de la Primera Guerra Carlina va dictar una llei confirmant els furs d’Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i Navarra, però "sense perjudici de la unitat constitucional monàrquica". Va enfonsar els furs! Això és el que els dic jo als dirigents de Batasuna, que des d’Espanya respectaran el que decideixi la ciutadania basca dins un ordre i sense perjudici de la unitat constitucional i tota la resta. ¿La capacitat de decidir el nostre futur, on queda?
¿Troba similituds entre aquesta promesa i la que va fer el president del govern espanyol a Catalunya assegurant que respectaria el text estatutari que sortís del Parlament?
Zapatero sempre fa igual. Dónes un cop amb totes les teves forces a la pilota i ell col·loca un frontó i un matalàs al davant. Ell mai diu que no, però la pilota cau a terra una vegada rere l’altra. Sembla que no hi hagi partit, que no hi hagi lluita. Zapatero somriu i després fa la seva, com ha passat a Catalunya. La reforma estatutària catalana és un nyap sense nom. I després de pactar vés a saber què amb Artur Mas, el PSOE acaba desbancant ERC: el partit que va iniciar el procés de reformes i que va conduir un socialista a la presidència de la Generalitat. I ve Alfonso Guerra a Euskadi per vantar-se que es van polir el text. I finalment arraconen també Maragall.
Sorprèn veure dirigents del PNB fent campanya en favor d’un text estatutari que ni ells ni la major part de les formacions polítiques basques acceptarien.
Alguns dirigents penebistes van donar suport actiu al text… A mi em va convidar Josep-Lluís Carod-Rovira a un dels seus actes de campanya i jo hi hauria anat de gust, perquè estic amb Carod. Però sé que l’executiva nacional del PNB va decidir que ningú s’havia de posicionar ni en favor ni en contra del nou text estatutari. Jo no vaig acceptar la invitació d’ERC per no contravenir l’executiva del meu partit. Però algun dirigent penebista sí que ho va fer.
¿Una reforma estatutària solucionaria el conflicte que viu Euskadi ?
No. I crec que el lehendakari pensa el mateix que jo. Amb unes quantes transferències més no ens conformem. Primer, perquè l’Estatut vigent -el de Gernika- no s’ha complert en temes fonamentals. No s’han transferit competències importants, com ara la de la Seguretat Social, per posar un exemple. Ens han negat durant anys una quarantena de competències! Zapatero no ha tractat ni ha tocat tot aquest dèficit en els dos anys que porta governant. No compleix, doncs, una llei de rang constitucional. Això sí, s’escandalitzen quan dic públicament a les escales de l’Audiència Nacional que els bascos haurem de denunciar la Constitució, o fins i tot no acatar-la. Qui no compleix ara la Constitució? Ells! Que no siguin hipòcrites!
A la dècada dels noranta vostè no es cansava de repetir que no era el moment de parlar d’autodeterminació, que l’Estatut de Gernika s’havia de dur fins al final. ¿Vist que no n’han pogut treure tot el suc, ara un referèndum sobre la independència de tot Euskadi seria la solució?
És una aspiració nostra, recolzada en el dret històric. Una aspiració que no presentàvem conscients que seria inútil, que la tombarien. Però crec que ara no té cap sentit que des del govern de l’Estat et diguin que modificaran l’Estatut vigent. No té cap sentit perquè no han complert l’anterior. És una vergonya! O ens prenen per tontos, o ells es creuen prou llestos per estar eternament en una situació d’incompliment legal. ¿Però quina credibilitat pot tenir un nou Estatut amb aquesta gent? Per a mi, cap! Jo em quedo amb el plantejament del lehendakari Ibarretxe: cal reconèixer Euskadi com a poble amb capacitat per decidir el seu futur. Perquè ara només reconeixen que tenim una llengua pròpia, que aixequem pedres, que tenim bona gastronomia… Però cap reconeixement jurídic.
A la tardor, tots els partits bascos -a excepció del PP, que se n’ha exclòs- seuran al voltant d’una taula per dialogar sobre la normalització política. Nacionalistes i independentistes defensaran el dret a decidir, els socialistes la Constitució. ¿Es poden assolir acords, trobar solucions?
Jo, a títol personal, només n’observo una, de sortida al conflicte: que el govern estatal reconegui que els bascos i basques som un poble amb la capacitat de decidir lliurement el nostre futur. Si no hi ha aquest reconeixement, només ens queda la resistència. No parlo de trets, ni tan sols de sortir al carrer. Simplement, que tinguin molt clar que aquest poble ja no està disposat a negociar res de substancial amb l’Estat mentre l’Estat no ens accepti com a tal, com a poble. A Euskadi no només ETA pensa en l’autodeterminació. Aquí molts hi estem pensant. Però per autodeterminar-nos primer han de reconèixer que som un poble, i això és precisament el que no volen. Perquè el dia que ho reconeguin arribaran els temors. Tindran por del que pugui decidir democràticament la societat basca. I si decidim anar-nos-en de l’Estat espanyol, s’acaba la unitat constitucional de la monarquia, la unitat sagrada de la pàtria… I mentrestant seguim aquí. Som espanyols ho vulguem o no, amb la baioneta al pit. I d’això en diuen pàtria!
Vostè va viure en primera persona, i a primera línia, la darrera treva d’ETA. L’organització armada va en les negociacions. Què la diferencia d’aquesta d’ara perquè tornar a assassinar després del fracàs tothom tingui la convicció que serà la definitiva?
El PNB va negociar amb ETA el final de la violència. L’organització armada ens va proposar una fórmula i nosaltres hi vam afegir una interpretació del que ells volien. I ens la van jugar. Van mentir i van trencar la treva al seu aire. L’anterior negociació, val a dir que José Maria Aznar se la va agafar amb entusiasme. Van nomenar fins i tot una comissió per parlar amb l’organització armada. I es van trobar a Suïssa per negociar. A mi, en aquest cas, m’admira la poca vergonya que tenen els populars per oposar-se ara al diàleg amb els etarres i per posar-se com es posen quan algú diu que hi dialogarà. El PNB va parlar amb ETA i ha parlat amb l’esquerra abertzale, mai no hem renunciat a dialogar amb cap dels dos…
¿Però un cop iniciada la negociació, i amb els moviments d’aquests dies que demostren que el procés ha començat a caminar, li sembla que l’actual alto el foc permanent arribarà a bon port?
No sé si l’actual alto el foc sortirà bé o no. Sincerament, no ho sé. Jo em quedo amb el "sense perjudici de la unitat constitucional". Perquè això no és del que es tracta. Aquí, a Euskadi, hi ha molta gent que no està disposada a acceptar un frau com el que s’ha perpetrat a Catalunya. Però també cal dir que ETA no aconseguirà el que en aquests moments creu que pot aconseguir.
|
Si el cessament de la violència al País Basc fora per la capacitat d’acceptar la democràcia del dret a decidir i el dret a l’autodeterminació del govern socialista, anavem arreglats.
Tindriem violència per cent i un anys més.