Uncertainty Principle
"I amb el somriure, la revolta"
De viatge: Un capvespre qualsevol
Laguna Beach,
7:15 p.m.: El sòl comença a desaparèixer per l’horitzó i el cel es torna ataronjat. Es pot veure un pare jugant amb el seu fill a la sorra. I gent fent exercici a la platja.
7:20 p.m.: La gent comença a recollir els trastos i es comencen a posar la samarreta.
7:25 p.m.: Apareixen del no-res parelles d’enamorats disposats a deixar-se endur pel capvespre californià.
7:30 p.m.: El sòl es torna més vermell i perd la seva forma rodona (això és degut a que en aquest moment no estem veient el sòl, sinó un reflex d’ell mateix). A aparegut una lleugera multitud esperant a veure com el sòl desapareix en l’oceà.
7:35 p.m.: El sòl ja ha desaparegut i comencem a notar una fresca que ens recorda que estem a finals d’agost i d’aquí poc començarà el setembre.
7:40 p.m.: Recullo la tovallola, la motxilla, em poso les xancles i cap el cotxe que fa massa fresca per anar amb el banyador mullat pels puestos. Volia anar avui a la platja sol perquè serà l’última vegada que pugui veure un capvespre a Laguna Beach, probablement.
Recordo la sensació de veure un capvespre a Prague sobre el pont de Carles que salva l’obstacle del riu Vltava, amb el Castell de Prague de fons, meravellós.
Respon a Carquinyol Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sembla que tenim alguna mena de pasa que només ens dediquem a mirar vespres darrerament !! Jo confeso que també pateixo aquesta malaltia.
Fantàstica la fotografia.