Algú encunyà un dia l’etiqueta “generació Erasmus” (hi ha gent ben encunyadora, xiqueta) per a qualificar les promocions universitàries europees que han disfrutat una beca del programa “Erasmus”per a estudiar un trimestre o un curs acadèmic a una Universitat estrangera. La senya ha tingut èxit en determinats ambients pseudointel·lectuals i s’ha propagat com a marca d’europolitisme de la generació d’avui.
És una qualificació generacional elitista i selectiva que té com a referència una part minoritària de les cohorts de joves, la que ha cursat estudis universitaris i ha pogut complementar l’escassa dotació econòmica de la beca.
Certament hi ha una cohort “Erasmus” que ha treballat per a ser-ho, deutora també de la societat en general a qui amb el seu treball futur ha de servir, però la seva fesomia no identifica la totalitat dels joves d’avui sinó la de la població universitària actual.
L’ús de la definició “generació Erasmus” duu un missatge : modernitat , europeïsme, coneixement d’altres llengües i cultures com antídot “contra el racisme, xovinisme … nacionalisme i d’altres mals d’ordre social”.
La paraula “à la mode” és ser un/una “erasme”, una europolita, una identitat social desitjada, una marca divina. Ha desaparegut la “generació X”, l'”Einstein” i “JASP” abans que els qui la formen hagin deixat de ser joves. Podem concloure que el temps vola, les etiquetes també i les generacions són sempre aquí.
(Molt m’agrada la definició “generació mà oberta” de què em parlà Toni Ibàñez. Genial!)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…la Generació Gran Hermano
En general l’Erasmus és una beca de fàcil accés i d’escassa dotació econòmica. Això ha facilitat que la major part d’usuaris d’aquestes beques sigui de classe mitja-alta, moltes vegades amb un expedient acadèmic molt justet. D’aquesta manera és normal que s’hagi guanyat la fama de sinònim de disbauxa i diversió.
Quan visites països musulmans dels que ens envolten, et trobes un jovent molt emprenedor que et parla fàcilment un correcte anglès, francès, de vegades castellà, a més d’àrab, i sovint imazigh. Fins i tot et trobes més d’un que et deixarà anar algunes expressions en català. D’acord que només són frases memoritzades, però demostren molta més capacitat que molts dels erasmus que ens visiten.
Si el poliglota Erasme de Rotterdam visqués actualment, segurament no s’hi hauria entès gaire amb aquest jovent europeu.