Uriel Bertran

L’evolució del món i la situació d’espoli i crisi en la que es troba avui Catalunya no admet més dubtes ni vacil·lacions. Ni més divisions. Estem sotmesos a un Estat espanyol que s’enforteix i ens empobreix. I que  sempre ha aprofitat les actituds covardes dels partits catalans i les  divisions  del catalanisme, de l’independentisme i, ara, d’ERC, per imposar-nos els seus dictats. Ho vam evidenciar fa un temps amb les retallades que va patir l’Estatut i ho tornem a tastar, de nou, amb el que s’està convertint en la segona part d’aquell desastre: les rebaixes en la negociació del model de finançament. Un finançament just i adequat, per cert, sense el qual s’agreujarà la situació de les famílies i de les empreses, atesa la crisi econòmica que plana al damunt nostre.

Aquests episodis ens ensenyen que només ens en sortirem si, amb urgència, bastim un projecte que no s’arronsi davant de l’Estat espanyol  i comencem a superar la inèrcia de divisions que ens han debilitat.  Certament, no serà una tasca fàcil, perquè implica canviar el sentit negatiu de la nostra història recent. Però si ens ho proposem de nou, amb coratge i humilitat, i amb l’experiència que hem acumulat, estem segurs que és possible teixir tota la xarxa de complicitats que necessitem per guanyar. I com que per teixir  i cosir el que  cal és posar fil a l’agulla Reagrupament.cat i Esquerra Independentista fem el pas i ens unim, i comencem a caminar, des d’ara, com a Reagrupament Independentista.

Treballar plegats ens servirà per donar una nova empenta a l’independentisme en un moment en el que té possibilitats d’esdevenir majoritari i que no podem desaprofitar. Si alguna cosa ha quedat clara a Catalunya aquests darrers anys ha estat el fracàs clamorós de tots els partits en l’intent il.lús per reformar Espanya a través d’un nou Estatut.  Demostrat empíricament, al nostre país només li queda un camí per progressar: conformar un renovat projecte independentista, seriós,  capaç de plantar cara a l’Estat i de superar les tremolors de cames dels que pacten a Madrid, i disposat a  mobilitzar i a aglutinar les millors energies al seu voltant.

Sí, aquest és el projecte que exigeix cada vegada més gent i que volem impulsar a ERC; el de la fermesa, el del coratge i el de la il·lusió. El projecte de canvi que farà més forta la única força política que avui pot aconseguir un Estat per a Catalunya. I per a desenvolupar-lo la unitat torna a  ser necessària. La nostra voluntat és la de seguir sumant i sumant, ser el pal de paller perquè es puguin afegir al canvi i  a ERC  totes aquelles persones que creuen  que el que estem fent val la pena. Així que no cal que ningú ens busqui contra ningú perquè no ens hi trobarà.

Finalment, volem fer una reflexió i una crida a tothom. És cert que som molts els que avui desitgem la llibertat de la nostra nació. Molts més que en qualsevol altra moment de la nostra història recent. Prous, fins i tot, com per aconseguir-la si ens hi posem alhora. Però hem de ser conscients que tot i les poderoses raons que tenim per marxar d’un Estat espanyol que espolia el nostre esforç, que ens impedeix aconseguir el benestar que ens mereixem o poder ensenyar al món totes les potencialitats que tenim com a ciutadans, la nostra independència, per canals estrictament democràtics, no serà un procés plàcid ni exempt de tensions perquè Espanya no és un Estat veritablement democràtic.

Per tant, no n’hi ha prou amb que una majoria de catalans es planyi en silenci o que ens queixem des de casa cada vegada que ens posen pals a les rodes. Ni  podem cometre l’error de creure que assolir un Estat propi és cosa només d’elits o de polítics professionals. Companyes i companys, la llibertat i la independència nacional són conquestes col·lectives que només aconsegueix un poble en moviment,  que requereixen de l’esforç i la militància de país de totes i tots. “Ara és l’hora catalans”, així ens crida el nostre himne, i així ho proposem nosaltres. És l’hora del Reagrupament Independentista per rellançar el partit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya. 

Joan Carretero i Uriel Bertran

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!