El Mont
No és el món
AMMAT, ” Associació de municipis MAT “, formada per 63 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.
Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s’està imposant al nostre territori.
LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D’ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.
PER AIXÒ, L’AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L’EMPRESA R.E.E. DONCS NO S’HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D’EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.
Nota de premsa i decàleg
NOTA DE PREMSA DE L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS MAT – AMMAT. 01/07/2010
Aquest dimecres l’AMMAT s’ha reunit amb el “Director General de Política Energetica y Minas, Sr. Antonio Hernández Garcia, i el Subdirector General de Energía Electrica, Sr. Eduardo Ramos Garcia”, en la seu del Ministerio de Indústria, Turismo y Comercio, de Madrid.
On se’ls ha exposat la postura de l’AMMAT sobre el soterrament de la MAT, i els tècnics del CILMA els han explicat el contingut dels estudis realitzats sobre la necessitat socio-ambiental, la viabilitat tècnica i econòmica del soterrament.
En la reunió, el Ministeri, atenent la conjuntura econòmica actual va indicar que el principal obstacle pel soterrament era l’econòmic, però es va mostrar interessat en la proposta de soterrament, doncs podria suposar un estalvi important de recursos. Atenent que el cost del soterrament en corrent continua acordat entre l’Estat Espanyol i el Francès, en el tram d’interconnexió entre Baixàs i Santa Llogaia, és el mateix que soterrar en corrent alterna entre Baixàs i Bescanó i el ramal de Riudarenes. El que suposaria un estalvi en la inversió al estar ja acordat entre els dos Estats, el soterrament entre Baixàs i Santa Llogaia.
La reunió ha interessat al Ministerio, per la seriositat i nivell de concreció de l’alternativa del soterrament. Esperem que s’aconsegueixi que el Ministeri de Indústria acabi considerant el soterrament com una alternativa a tenir en compte i més amb la situació econòmica actual.
Les deu raons per demanar el soterrament de la MAT
Insisteix en els arguments que en demostren la viabilitat tècnica i econòmica
Oriol Mas, Girona
Els ajuntaments gironins afectats pels trams de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema i el ramal de Riudarenes continuen pressionant per aconseguir el soterrament de la línia de 400 kV. A través del Cilma i els diferents informes encarregats sobre la viabilitat d’incorporar aquest canvi en el projecte, han elaborat un catàleg que resumeix el per què és millor l’opció soterrada que l’aèria. Així es pretén també respondre als arguments contraris dels responsables de la construcció de la línia –Red Eléctrica, la Generalitat i l’Estat–. D’una banda, s’insisteix que tecnològicament és possible soterrar aquests trams, i que hi ha “exemples semblants arreu del món, amb una tendència cap a l’increment d’aquesta opció a nivell de l’alta tensió”. El traçat que es proposa, resseguint el corredor d’infraestructures, s’assegura que no ha de comportar problemes ni constructius ni jurídics. Precisament en temes jurídics el decàleg hi destina un parell de punts: que és obligatori durant el procés d’avaluació ambiental tenir en compte totes les conseqüències del projecte –també de l’opció soterrada–, i que la Generalitat no ha rebatut, i ni tan sols considerat, els informes tècnics aportats pel Cilma. En l’aspecte ambiental, es reafirma que l’impacte és molt menor si el traçat és soterrat que no pas si es fa una estesa aèria. Per tot plegat, juntament amb els arguments econòmics, des del Cilma es creu que el soterrament és viable des de tots els punts de vista, i que es tracta d’una decisió estrictament política. Aquesta coincideix amb la de l’Ammat de la setmana passada, que insisteix en aquestes mateixes raons.
Sumar els costos indirectes
Un dels cavalls de batalla dels municipis és que s’avaluïn els costos indirectes del pas de la línia de molt alta tensió. Això vol dir quantificar i incloure en el balanç econòmic del projecte aspectes com ara la pèrdua de valor dels immobles i les finques, o altres de més complicats com els valors d’existència i d’herència. Si es tinguessin en compte, el Cilma assegura que el soterrament només costaria el doble que fer la línia aèria. Hi afegeixen, però, que si la interconnexió entre Santa Llogaia i Baixàs es fes en corrent alterna, i no en contínua com està previst, es podria soterrar tota la resta sense cap sobrecost. Per tot plegat, s’insisteix en la viabilitat econòmica.
“El Punt”, 13 de juliol de 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!