Gustavo Roldán
Dibbuks
Minimalista, preciós i amb un humor apte per xiquets i xiquetes de 7 a 77 anys. Així definiria a grans trets aquest àlbum que recull la feina feta per l’autor des de 2001 a la revista “Tretze vents”, sota el títol de “Un home amb barret”. Evidentment està clar que una edició en català hagués estat lògica i desitjable donades les circumstàncies. De tota manera, val a dir que gran part de les pàgines d’aquest còmic gairebé es podrien qualificar de mudes, doncs el joc visual i la plasticitat semblen ser el seu motor.
Aquesta obra té, en qualsevol cas, dues vessants que són la humorística i la artística, sense que cap de les dues arribe a predominar a ulls d’un lector adult. A primer cop de vista apareix com un conjunt d’acudits, i en aquest sentit cadascú haurà de jutjar si l’autor està encertat o no. L’humor és una cosa massa personal. A mi personalment em semblat que d’ingeni no li ha faltat tot i que també és cert que sóc prou receptiu a aquesta mena d’humor blanc. Però, allò que veritablement m’ha atret ha estat l’aspecte gràfic. Inspirat indubtablement per George Herriman, tant la tria de colors com el disseny dels personatges conviden a una lectura més contemplativa.
En conjunt, trobe que és un còmic que paga la pena de llegir, tenint en compte allò que ens proposa. Això sí, avise que per gaudir-lo cal entrar en el joc, cosa que si us agrada la il·lustració o el còmic en el sentit més ampli del terme no tindreu problemes per fer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!