Per Tutatis!

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

Jean Reanaud, Émile Bravo
Ponent Món

Aquest preciós volum ha guanyat
fama últimament gràcies al premi “essencial” que va
rebre al prestigiós festival francès d’Angulême
d’enguany. No obstant, el seu aspecte amigable i la temàtica
infantil em feien un poc endarrere (no sé si m’explique). Un
error, no cal dir-ho. Aquí el que tenim és un còmic
amb innegables virtuts que paga molt la pena de llegir. Tracta del
procés de maduració d’un nen menut que ha de descobrir
què significa això de que la seva mare “està
de viatge”. Tota la història està contada des del seu
punt de vista, i conseqüentment el to i la pròpia
narració gràfica s’hi adapten també.

Lluny del que podria semblar, la
història s’allunya de la tragèdia i transcorre en el
diminut món infantil que les noves experiències van
eixamplant. Així, és a través de la narració
d’anècdotes que es va conformant un puzzle que correspon també
al que viu el protagonista. En aquest sentit m’ha agradat
especialment la versemblança i honestedat del guió, que
sap guanyar-se el lector per mitjà d’experiències que
per força ens hauran de resultar familiars. Demostra un bon
coneixement de la psicologia infantil. Però, més que
això, ens força encertadament a veure més enllà
del que en aparença es conta, i a reflexionar-hi. Així
mateix, també és destriable la sensibilitat i bon gust
amb que es tracten els personatges, essencial per la implicació
del lector.

La realització, per la seva
banda, també resulta encertada en la seva aparent senzillesa.
Les vinyetes sense marge i la simplicitat dels texts de recolzament
forcen una lectura en clau molt visual, fet que ajuda a remarcar el
punt de vista del menut. El paper del dibuix resulta d’aquesta manera
central, i val a dir que passa la prova amb bona nota. Sobre tot pel
que fa a expressivitat i ofici, tot i que s’ha de dir que l’estil no
resulta massa original. Per últim, també paga la pena
de comentar l’encertada utilització del color com a font
d’emocions.

En conclusió, crec que ha rebut
merescudament el premi que se li ha atorgat doncs és una
lectura ben interessant. El millor és que pot recomanar-se
tant als lectors més exigents com als que només busquen
una bona història, ja que a tots dos satisfarà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!