Per Tutatis!

Étienne Davodeau
La Cúpula

Amb un títol així, sospite que aquest apunt rebrà més d’una visita involuntària. En fi, coses d’Internet. Quant al tema que ens ocupa, haureu de reconèixer que les dones de mitjana edat no són personatges que abunden al món del còmic, i si ho fan en altres mitjans són sempre amb els tòpics de “Thelma & Louis”. Però clar, amb Davodeau la cosa no va així. Ell és un autor dels que fa bo allò que únicament hi ha dos gèneres de còmic (i de cinema, literatura, música…): el bo i el dolent. No m’agraden els musicals però sí “Singing in the rain”, i de la mateixa manera puc dir que no tinc especial predilecció per aquesta mena de drames però m’encanten els còmics de Davodeau. Tots els que he pogut llegir d’ell fins ara són còmics notables: “Caida de bici”, “El testimonio”, “Ha muerto un hombre” o “La mala gente”. I evidentment aquest no és l’excepció, tot i que caldrà veure com acaba, és clar.

L’argument d’una dona major, mestressa de casa amb fills, que no troba al·licients en la seva vida ni veu possibilitat de ser feliç en el futur, i decideix de fugir un bon dia, no és nou. Com de costum, allò que importa és saber plantejar-ho i això Davodeau sap fer-ho molt bé. Primer, per la seva habilitat amb els personatges que no són sinó la peça central del drama. Segon, per un guió concebut sense pressa on tot es desenvolupa de manera natural (compte, de realisme i ficció parlarem altre dia) i on les peces estan encaixades amb cura. Tercer, per una intenció literària que no excedeix en cap moment les seves capacitats. I quart, per una narrativa gràfica que sempre ha estat el seu fort. Altres vegades ja he comentat que el seu estil de dibuix no resulta atractiu a primer cop d’ull. Però, aquesta és una sensació que desapareix de seguida que hom comença a llegir i es deixa endur per la planificació i per un ritme mesurat al mil·límetre. Ajuda també, és clar, un color que sí que ho és de bell.

Al final, allò que queda i la raó per la qual arriben a emocionar les obres d’aquest autor és l’estima que es traspua pel el seu treball. Hi ha quelcom d’autèntic en elles i aquesta primera part de “Lulú, mujer desnuda” és un bon exemple. Per això mateix el trobe ben recomanable per qualsevol lector adult.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!