Aleix Saló
Glénat
Per fi he pogut llegir, i fins i tot obtenir un exemplar dedicat, aquest còmic, darrere del qual porte algun temps (circumstàncies estranyes m’impedien poder-lo trobar, era una maledicció!). Tampoc vull estendre’m massa en la seva ressenya, ja que ha estat comentat i recomanat fins a dues vegades pels companys de ComiCat aquí
i aquí.
En tot cas, sí diré que m’ha semblat molt divertit (fins i tot he arribat a riure en veu alta), encertat en les bromes i gràficament molt ben treballat. El seu dibuix, atractiu dintre el seu minimalisme, m’ha sorprès molt positivament, així com el plantejament del disseny de pàgina o el joc amb la tipografia. Reconec que la meva simpatia prové també del fet de ser un dels primers fills dels 80. Ara bé, alguna cosa a més d’això deu tenir quan ha estat nominat als Premis ComiCat. Per la meva banda el recomane de totes totes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!