Diletant i dissonant

M’alegro que hagin concedit el Nobel a Paul Krugman: és un vell conegut. No, no tinc el gust d’haver coincidit o parlat mai amb ell, però hi tinc aquella familiaritat que dónes als autors de llibres que t’han marcat intel·lectualment, que han exposat una idea que ha il·luminat el teu particular camí. D’ell, vaig aprendre ja fa uns quants un concepte: la negligència aritmètica. L’explicava a Pop internacionalism (1996). És la pràctica de sostenir tesis al marge del que diguin les dades. O fent servir només les dades que avalen la teva tesi, ignorant olímpicament totes les altres (especialment, si la contravenen).

Li he d’agrair la comprensió d’aquest fenomen tan estès i que, d’aquesta manera, m’ajudés a sospitar sistemàticament de totes les afirmacions que, diàriament, apareixen sobre tantes i tantes coses. No tots els sospitosos són culpables, sortosament, però déu n’hi do de les conclusions precipitades, les que fan general allò que només és parcial o les que presenten com a cert allò que deixa de ser-ho si s’amplia el camp de visió.

Em fa l’efecte que, en la crisi financera actual, hi ha hagut molt de negligència aritmètica en tots els actors de la tragèdia (sobretot quan encara semblava un music hall embriagador). També en la crisi immobiliària. Ja feia anys que les xifres no lligaven: a Catalunya es produïen anualment el doble d’habitatges dels que eren necessaris, l’excés d’oferta no feia abaixar els preus sinó que aquests pujaven i tot es venia, alhora que molta gent tenia dificultats per a trobar un pis assequible… Una composició de lloc amb tots aquests elements no augurava res de bo, però es preferia defugir.

La negligència aritmètica no és exclusiva de l’àmbit econòmic. Per això, és útil practicar un escepticisme preventiu a molts altres terrenys. Per exemple, fa unes setmanes, tots els mitjans publicaven la notícia que haver baixat el límit de velocitat a 80 km/h a l’àmbit metropolità ja mostrava els primers fruits: la contaminació havia disminuït. Vaig arrufar el nas. No m’acabava de quadrar. Vaig buscar l’informe infructuosament i vaig deixar-ho estar. Ara surt una altra notícia: a causa de la crisi, s’ha reduït sensiblement l’ús del vehicle privat a l’àmbit metropolità. Ep! Això explica millor que la contaminació disminueixi a la zona!

Vull ser, però, rigorós: com que jo sostenia que la solució efectiva no passava per reduir la velocitat sinó la densitat del trànsit, no voldria ara fixar-me només en aquesta dada que avala la meva posició. S’haurien de contrastar totes dues –i potser encara d’altres– per a arribar a una conclusió que sigui vàlida. Perquè aquesta és la qüestió: la negligència aritmètica ens condueix a conclusions errònies sobre les quals basem decisions que, per partir d’un error, no serviran per a resoldre el problema; encara sort si no l’espatllen més!

Només per mostrar amb profusió d’exemples i de casos aquesta amenaça que ens assetja constantment i dedicar-se sense extenuació a desemmascarar-la, Krugman ja s’hauria fet mereixedor del Nobel.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!