Diletant i dissonant
El bloc de Pere Torres
Hem d’incrementar la productivitat! Els ministres del ram ens reiteren amb freqüència aquest missatge. En productivitat, estem a la cua d’Europa i això no sembla gaire bo. Deuen tenir raó, però, ben mirat, com poden insistir-nos tan sovint en aquesta exigència quan molts serveis públics són una font constant d’improductivitat? No dic que els funcionaris no treballin –contra l’etiqueta que tenen penjada, la veritat és que n’hi ha molts que destaquen per la seva diligència i dedicació–; del que em queixo és que la burocràcia no ens deixa treballar als altres.
Cada vegada que hem de fer un tràmit obligat, ja sabem que ens espera un preciós temps perdut en cues. (No entro en un altre aspecte també mereixedor de reflexió: per què determinats tràmits són obligats. Deixem-ho per a un altre dia).
Tots tenim experiències de llargues esperes a sales més o menys funcionals, no sempre prou còmodes. I, des d’allà, hem pogut constatar com ha avançat la tecnologia: ordinadors pertot, màquines expenedores de números, pantalles que t’avisen quan et toca i on has d’anar… Els avenços han proliferat però han deixat un aspecte incòlume, intocat: les cues. Són un mal persistent, semblen gairebé un tret identitari que es vol conservar amb tenacitat.
Si algú fes els càlculs de totes les hores perdudes a aquestes sales d’espera –o, en moltes ocasions, al carrer–, sortiria una xifra que faria feredat. Com ens poden demanar que siguem més productius i, alhora, fer-nos perdre tantes hores productives per la incapacitat d’organitzar una administració prou àgil i moderna?
Millorar la productivitat és una necessitat del país, sens dubte. Ara bé, abans de fer-nos treballar més, que ataquin vicis com aquest: amb menys cues i menys reunions (sobretot presencials), faríem un salt en les estadístiques que sorprendria a tothom, començant per nosaltres mateixos.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les cues no son un problema de la manca de tecnologia sino de la manca d’organitzacio, que pot anar o no lligada al ús de tecnologia. Les famoses cues del DNI a les comissaries de fa alguns anys es van arreglar donant numeros als que esperaven per a que hi anessin a una certa hora. No era pas un problema ni de recursos ni tecnic sino de voler fer-ho i tambe de respecte per l’usuari.
M’he dedicat a la organitzacio molts anys i he vist fenòmens semblants. Rarament la aplicacio de tecnologia a pal sec ha arreglat res, aixo quan no ho ha complicat mes encara, i gairebe sempre dos tocs de sentit comu han estat molt efectius.
Es parla de la productivitat, pero aquesta no consisteix a que la gent penqui com esclaus de 9 a 6, sino de que la seva feina sigui efectiva i util. Per a que ho sigui cal que quan agafen el telefon per a fer una gestio el telefon funcioni i hi hagi algu al altre costat, de que si tenen que visitar un client hi hagi un mitja eficaç de desplaçar-se, de que les entregues de genere es facin a un lloc en condicions i no calgui fer una cua de tres hores a un carrero de mala mort com passa a molts hipers, de que no es facin reunions inutils de hores i hores, …
El mon es molt mes senzill del que ens creiem. Si vas als USA, pais suposadament molt productiu, no veuras molts ordinadors, de fet la majoria dels taxis encara va amb comptadors mecanics perque son els mes barats, pero per exemple, hi ha un formulari per a gairebe tot i aquest formulari te un cami ben clar i conegut. Aqui el mes normal son les notes de paper que nomes agafades van a una pila, els cau al damunt un altre paper, son oblidades, i al cap de dos dies, quan tornen a apareixer, ningu es recorda de que fer amb elles.