El buit del temps
El bloc de Juli Peretó
Tothom ignora la femella del mamut
La revista Nature d’avui dedica un especial al llegat darwinista: el proper dia 24 L’origen de les espècies complirà 149 anys i, la veritat, la seua lectura, des d’un punt de vista científic, s’aguanta força bé. Nature s’avança a la celebració del bicentenari del naixement de Darwin amb un portal d’accés lliure que s’anirà actualitzant amb comentaris, notícies i articles de recerca. Ho inauguren amb la seqüenciació d’una bona part del genoma del mamut, una fita tecnològica notable.
A la ràdio escoltava abans que això ens posa més prop de la reanimació d’aquest animal extingit, una plasmació en el món real de la fantasia de Parc Juràssic. En el cas dels dinosaures hi ha problemes molt greus i insalvables, com és la gairebé impossible recuperació del genoma, atesa l’antiguitat dels fòssils i la fragilitat del DNA. Però ressuscitar mamuts tampoc seria fàcil, ni tenint un bon genoma complet, perquè continuem negligint el paper de la femella en l’afer reproductiu. Ningú no recorda que en la fecundació el mascle aporta prou menys de la meitat del necessari per al desenvolupament i que no és tan fàcil dir, doncs que ho pose una elefanta, que s’assembla molt… Hi ha molt de genoma-centrisme, de pensar que el genoma ho pot tot, en aquestes excursions de ciència ficció. Però, caram, seria tan increïble veure un mamut viu que, per mi, que ho intenten.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si realment es pogués reconstruir una seqüència emmagatzemada en una cèl·lula (com el que vol fer ara en Venter però encara més bèstia), en el cas dels euteris, no seria problema no tenir el genoma d’una femella, ja que es podria construir a partir de la informació del mascle.