El premi Nobel de Química enguany és per als pioners en el descobriment de l’estructura íntima del ribosoma, segons informa Vilaweb. Aquesta maquinària cel·lular, factoria de les proteïnes, és d’una complexitat corprenedora i els treballs fets en les darreres dècades per conèixer els seus detalls més fins són una veritable empresa titànica. El premi serà compartit per Venkatraman Ramakrishnan (Gran Bretanya), Ada E. Yonath (Israel) i Thomas A. Steitz (Estats Units) (per aquest ordre, a les fotos de: Cambridge University, Micheline Pelletier/Corbis i Yale University).
Hi ha trets comuns amb el Nobel anunciat abans d’ahir (vegeu l’apunt anterior): es tracta de recerques bàsiques, sense aplicacions òbvies d’entrada, però que amb el temps troben orientacions i extensions biomèdiques de gran interès. També es reconeix el mèrit de dones que han liderat grans projectes científics: això cada vegada serà més freqüent, atès el temps que passa entre les recerques honorades i el premi i el protagonisme creixent que han tingut les dones en la investigació biològica en els darrers decennis. I, finalment, per segona vegada, conec a un dels premiats: Ada Yonath (la loca del ribosoma, com afectuosament l’anomena un col·lega mexicà) ha impartit unes conferències veritablement espectaculars en els tres darrers congressos sobre origen de la vida als que hi he assistit. Ada és d’una afabilitat remarcable, quasi familiar, d’un contacte personal amable, com també ho és el de Jack Szostak. Conèixer científics abans de rebre el Nobel és, en tot cas, un símptoma indefectible de senectut.
