El buit del temps

S’acosta la data del 24 de novembre i, per tant, el sesquicentenari de la publicació de L’origen de les espècies. El tiratge del llibre fou de 1.250 exemplars. Diu la llegenda que s’exhauriren el primer dia. La cosa no va anar exactament així: John Murray, l’editor, tenia venuda una bona part a subscriptors i llibreters (per exemple, 500 exemplars anaren directament a la Mudie’s Subscription Library, la principal biblioteca de prèstecs del país, que tambés subministrava a societats bibliogràfiques i biblioteques públiques). Tot plegat, Michèle Kohler i Chris Kohler, llibreters de vell i entusiastes de les edicions darwinistes, estimen que el 24 de novembre de 1859 eixiren a la venda al públic no més de 600 exemplars. El fet que Murray proposara a Darwin de fer immediatament una segona edició, amb l’oportunitat de fer petites esmenes, indica que el llibre es va vendre molt bé.
Durant la vida de Darwin es feren sis edicions del llibre, amb incorporació de moltes esmenes i textos addicionals. Quan en 1901 Murray va perdre l’exclusiva de la primera edició va afegir una nota al llibre advertint que l’edició bona (a la primera la qualifica d’imperfecta), amb les correccions de Darwin (és a dir, la considerada definitiva, la sisena) encara estaria sota la seua jurisdicció uns quants anys més i que “les úniques edicions completes autoritzades pel Sr. Darwin i els seus representants són les que publica el Sr. Murray”. Potser d’ací arranque una certa mitologia al voltant de quina és la millor edició per apropar-se a l’obra cabdal de Darwin. Cada vegada més especialistes proposen que el millor és anar a la primera edició, la més espontània i la que no porta encara la feixuga càrrega de les respostes de Darwin a moltes crítiques que, vistes ara, són irrellevants.
L’edició commemorativa que acaben de coeditar la Universitat de València i l’Institut d’Estudis Catalans es basa en la primera edició del llibre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!