Júlia. Nit curta en hores de son. La més menuda plora i remuga. Em llevo. Desvetllament garantit. En marxa, i cap a la feina, des de les 5.
Granota. El Metro mig buit, habitat, en exclusiva, per proletaris. Veig un home jove amb granota. Presència i identitat obrera esvaïda, esmicolada, en temps de mudança i de revolució econòmica del neoliberalisme. Paisatge de fons: la grossa i inabastable derrota i – ep!, autoderrota- de l’esquerra.
14 hores. Ahir. De 8 a 22 hores, dia llarg i profitós de feina. Molt viscut, curull de colors i d’emocions. Per l’horitzó apunten ventets de canvi en el terreny laboral. On vera.
Ca-sa-dà-li-ga. Així, marcant les síl·labes. Premi Internacional Catalunya. L’eclesiàstic que ha tornat a l’agenda mots com ara revolució, socialisme, injustícia, pau. Un home d’esquerres sol davant d’una esquerra genuflexa i que hi ha tret els peus del pedal. Me n’alegro per don Pedro i pels seus/nostres desheretats de la terra. Una abraçada i un petó.
Desigualtats. No em trec del cap l’estudi sobre desigualtats de renda a Catalunya recentment exhumat per la premsa. Greus desigualtats -els rics més rics, els pobres més pobres-, millora de les comarques, situació complexa al Baix Llobregat, zones del Barcelonès, i al Vallès Occidental; vint anys de gestió econòmica neoliberal del pujolisme.
ADN. Nou diari de franc. Al timó, en José Manuel Lara Bosch. 14 edicions locals, 3 d’elles catalanes -València, Castelló, Barcelona. Absent la nostra llengua. Me’n queixo-i us convido que féu tres quarts del mateix- al director. És inadmissible i intolerable.
ERC. Estic marejat. Desconec si estan pel sí, el no, o l’abstenció -o tot alhora?- a l’estatutet de les renúncies. Voleu dir que sap on van, aquesta jovenalla republicana?
Sendic. Lectura d’allò més plaent, la d’aquests dies. Magnífica biografia d’en Samuel Blixen sobre en Raul Sendic, exdirigent socialista i fundador de l’organització Movimiento de Liberación Nacional-Tupamaros, de l’Uruguai. Una llegenda de l’esquerra, una vida exemplar.
Villaronga-Walsh. Dos grans films, aquesta nit. El mar, de l’Agustí Villaronga, inspirat en el llibre d’en Blai Bonet, i Camí de la forca, un bon film de l’oest del gran Raoul Walsh.
Gotan project. M’acompanya, m’entre escrit aquestes ratlles, el CD (gentilesa de la Yolanda) d’en Gotan Project “La revancha del tango”, justament de tango electrònic. Molt rebé.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!