Pere Meroño

Vitry, barri-ghetto tentacular, immens, mancat de tot allò que fa ciutat. Una família curulla de mainada. I que (…)

mal viu dels subsidis i ajuts, més pobra que les rates. I l’amor, l’amor com només el sap escriure i descriure la Duras.

Marguerite Duras –l’altre dia hi pensava, veient una d’en Bergman- fa, en literatura, tres quarts del mateix que el director nòrdic en cinema i teatre: disseccionar, obrint en canal, la ment, les relacions humans, amb retrats d’una fondor psicològica im-pre-ssio-nants.  Més, encara, gosaria dir, amigues i amics blocaires, qui a qui agrada el suec no pot pas desagradar l’escriptora indoxino-francesa.

Història, doncs, d’amor-amor, no em puc estar de dir-ho, entre germans. Amb l’Ernesto, que no vol pas anar a l’escola. Un fet rar que, amb la passió amorosa, galvanitza el relat.Text colpidor. Bell. Inquietant. Vides tristes, somortes, en la perifèria física, i social.

Vides a la deriva.

Ferides obertes. L’educació, la cultura, la família, certituds incertes…

“Ça aviat été pendant cette nuit-là, pendant la longue “Neva” pleuré de la mère que tomba sur Vitry la primière pluie d’été. Ella tomba sur tout le centre-vile, le fleuve, l’autoroute détruite, l’arbre, les sentes et les pentes,  des enfants, les fauteuils navrants de la fin du monde, forte et drue comme un flot de sanglots”.

. La Pluie d’été / Lluvia de verano. Marguerite Duras. 150 planes. Preu 4.42 euros. Editada en 16 països i estats.  Folio. París. 1994.

   El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!