Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
En Pere tenia 11 anys, quan, un dia, el seu professor de gimnàstica, som l’any 1970, li va proposar de fer part d’un grup excursionista (…)
Francisco Grifol, se’n deia, el trempat i eixerit “profe”. I el centre era l’Instituto Nacional de Enseñanzas Medias Eugenio D’Ors, al barri de Sant Roc, de Badalona, of course.
En Peret, com altres companys s’hi va apuntar. Era un grup normalet, però que tenia tendència, en consonància amb altres entitats semblants de l’època, a les formacions soldadesques-militars, a les banderes, en aquell cas bandera, a anar de campaments. En fi, tot un ritual un xic anacrònic i d’entreguerres.
Passat un temps, i assolit un nombre parroquial respectacle, un centenar de xicons, en Grifol els va fer partícips de la possibilitat d’integrar la colla, anomenada, per cert, Centro Excursionista Pioneros, a l’Organización Juvenil Española-OJE, branca juvenil per a infants i ganàpies, del partit únic del règim Falange.
I així fou que en Pedro, que li deien llavors, i la resta s’integraren en un col·lectiu totalment diferent, uniformats com cal i molt convé, amb tot de procediments, normes, disposicions, salutacions a la bandera, carasalsol, flors al monument als caiguts… i campaments a Olván, Santa Maria de Marlés, Sant Quirze de Safaja…
Arran d’això, en Pere Meroño va conèixer a un grup petit, però de cert pes, de falangistes locals. De catalans maridats amb el règim: Francisco Grifol, joseantoniano de totes totes, Miguel Ferrer, Alfredo Martí –periodista de Solidaridad Nacional i amb aires d’intel.lectual orgànic-, Miguel Bachs –regidor i membre de la Guardia de Franco-, José Guillén Clapés –etern regidor d’urbanisme-, José Cots Arqué, i, com no, Felipe Antoja Vigo, alcalde de la ciutat durant un munt d’anys.
Els tres primers, presents, tothora, en campaments i sortides de llarga durada. Alguns tot discursejant a la parròquia. L’altre, fent bromes de mal gust, vinga corcar la ganapiada.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
¿Segur que es deia Alfredo Martí, el periodista que esmenteu de la Soli? Em sembla que podria ser Alfredo Martínez Hinarejos, que s´acaba de morir la setmana passada, i que era d´Artigas (no Artigues). L´Alfredo Martínez també va estar molts anys a TVE de Sant Cugat amb un càrrec directament polític.