Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Orígens.Tot comença quan la valenciana María Conca va a Prada de Conflent, durant la Universitat Catalana d’Estiu-UCE, i pren contacte amb el PSAN. El 1974, per falles, al Vedat de Torrent, és constitueix la primera cèl·lula del PSAN al País Valencià –María Conca, Josep Guia, Francesc Candela, Josep Lluís Blasco… (per cert, que des de 1980, l’organització més nombrosa i important del PSAN, fins avui dia, és la de la ciutat de València). Josep Guia: “Vam anar a ca Fuster. Li vàrem explicar el projecte de tirar el PSAN cap el sud, i ja ens va donar el seu vistiplau” (…)
Josep Guia: “La configuració autonòmica del País Valencià és, de fet, fruit dels fusterians… El mateix nom de Generalitat, va ser el PSAN qui el va proposar i reivindicar d’entrada. I va quallar. També l’estatut d’autonomia el vàrem proposar els catalanistes… L’anomenat Estatut d’Elx, del 1976, es deu sobretot a la tenacitat jurídica d’Enric Solà”.
Joan Fuster
L’aportació fusteriana. Josep Guia: “1) La seua actitud significa passar del resistencialisme… a una acció positiva amb perspectiva de futur; 2) desborda els plantejaments regionals… passa del regionalisme a la reivindicació de la nació completa; 3) deixa estar les velles teories del catalanisme, aquell encaix amb Espanya, d’intervenir-hi o fins i tot de pensar a dirigir-la, i passa a una solució sense Espanya; i 4) planteja una solució sempre progressista, no de la mà del catalanisme conservador sinó de la mà del catalanisme d’esquerres”.
Front Patriòtic
Josep Guia: “és la mobilització unitària per la independència de la nació completa. I, alhora, l’expressió organitzativa d’aquesta mobilització, normalment en la forma d’un front o d’una coalició de diversos partits i organitzacions”.
Josep Guia: “S’elabora el 1986, durant una reunió del Comitè Central del PSAN. Va sorgir a l’entorn de la trobada independentista que vàrem fer al preventori d’Alcoi… Ho vàrem fer perquè realment es donaven les condicions per a estructurar aquesta línia política. hi havia senyals que mostraven un important creixement del sentiment popular en aquesta direcció… Encara que era majoritàriament d’esquerres, no tot ell era d’esquerres… Aquesta proposta la vam fer per a minar les bases de l’autonomisme. En aquell moment, l’autonomisme eren CiU i la seua variant dialectal, ERC… I vàrem dir: hem de fer-la venir cap a l’independentisme, aquesta gent”.
Josep Guia: “Com? Amb un plantejament de front patriòtic, amb un llenguatge entenedor, que no deixi el raonament però que també toque els sentiments, que siga de masses, que defense uns postul.lats mínims per a abastar quanta més gent, millor… I ho vàrem definir en quatre punts: independència; Països Catalans, o siga, integritat nacional; acceptació de totes les formes de lluita (era la dècada de Terra Lliure, aquella); i defensa dels interessos del poble treballadors. Amb aquest bagatge podríem incidir i penetrar i tenir influència i atracció respecte de les bases de l’autonomisme. Però hi va haver una part dels qui formaven l’MDT que no ho va acceptar; els qui provenien de l’IPC… S’havien oposat a la proposta fundacional, el 1984 (per això no entraren a l’MDT fins un any després que l’hagueren creat), i s’oposaren a la proposta de front patriòtic, el 1986”.
Objeccions que posà la gent d’IPC. Josep Guia: “Deien que era dretanització. O que era populisme… De fet, detectàrem que, en realitat, els feien vertigen les masses. Fins i tot el seu llenguatge ha estat sempre més formalment polititzat, diguem-ne, amb una terminologia per a entesos, de cercle reduït, per a estudiosos. És que si dius “lluitem per a la independència” ho entén tothom… Una altra diferència és que pretenien adreçar-se només a sectors de classe. D’aquí que, sovint, prioritzaven aliances amb espais de l’esquerra espanyola, fins i tot amb sectors d’esquerra espanyolista. Tot, menys adreçar-se a les bases de l’autonomisme. Perquè nosaltres no hem preconitzat mai pactar amb l’autonomisme, sinó adreçar-nos a les seues bases, que són el nostre poble… Per què, de fet, tots els moviments per la independència es fan així. Se’n diga “front patriòtic” o “front d’alliberament nacional”, que són sinònims”.
Josep Guia: “Quan detecta la maduració d’aquest procés, es proposa per a l’MDT una línia programàtica de front d’alliberament nacional. Perquè l’MDT era l’embrió d’un front patriòtic. Després, quan l’MDT es va escindir en dos, vàrem proposar el mateix amb la creació de l’organització Catalunya Lliure. En principi, com a coalició electoral (el PSAN i el FNC) d’àmbit nacional català per a les eleccions europees del 1989 (els altres donaren suport a HB).
Solidaritat per la Independència
Josep Guia: “Quan naix i quan renaix el front patriòtic? Quan creix l’independentisme sociològic, és a dir, el sentiment i l’anhel d’independència al si del poble… Ho va fer a la segona meitat dels anys vuitanta. No va acabar de quallar… Ara, de nou, el creixement de l’independentisme és del domini públic. I és transversal socialment. I és transversal també nacionalment… De fet, aquesta postul.lats s’han concretat al voltant del projecte de Solidaritat Catalana per la Independència… és un embrió de front patriòtic perquè s’ha creat bo i seguint aquests postul.lats. I al voltant de dos eixos fonamentals: la independència i la territorialitat… I és la línia que cal continuar. Per això el PSAN continua impulsant decididament SI. De fet, SI ha nascut d’altres propostes organitzatives per a la independència de signe transversal com ara l’Associació de Municipis per la Independència-AMI, i l’Assemblea Nacional Catalana-ANC, les quals són, a banda de la intenció que puguen tenir alguns dels seus promotors i subvencionadors, concrecions diferents de l’estratègia de front patriòtic: aliances d’ampli espectre ideològic al voltant de l’objectiu de la independència”.
Guia: “El PSAN no prenc cap decisió a la babalà. Un cop acabada l’onada de les consultes, es fa pública la proposta del projecte de Solidaritat, en bona mesura continuació d’aquella onada, des del PSAN ens plantegem donar-hi suport. Sempre, això sí, que el projecte s’amplie i adopte una dimensió d’àmbit nacional, de Països Catalans. Solidaritat ho accepta i els militants del PSAN que ho volen s’adhereixen a SI, i el PSAN subscriu formalment les coalicions electorals que es fan… La valoració que en fem de l’experiència és absolutament positiva”.
Texts manllevats de:
(“Josep Guia. L’independentisme complet”. Núria Cadenes. Malhivern. La Garriga. 2013)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!