VARIACIONS

La Biblioteca Popular de Pineda de Mar, un dels centres de lectura històrics que van ser impulsats des de la Mancomunitat de Catalunya, va assolir el seu màxim nombre de lectors l’any 1932. Les xifres que ens arriben fins avui diuen que la biblioteca va tenir durant tot aquell any 24.652 lectors. No és poca cosa: en aquella època no hi havia al municipi més de 3.200 habitants. Cal remarcar que en aquell moment la vila maresmenca vivia una etapa d’intensa transformació i modernització, en bona mesura gràcies a l’acció de l’alcalde de l’època, Manuel Serra i Moret. Va ser l’històric dirigent, socialista i catalanista a parts iguals, el que va aconseguir incloure Pineda en aquella incipient xarxa de biblioteques, primera promesa d’un país que volia ser modern.

Els pinedencs de la primera fornada democràtica postfranquista van decidir que aquella biblioteca havia de dur el nom de l’alcalde que la va impulsar, i per això avui la coneixem com a Biblioteca Manuel Serra i Moret. Bé, de fet, avui és, encara, la única biblioteca digna d’aquest nom que hi ha a Pineda. Si bé el 1922, any en què es va inaugurar el centre, la biblioteca era un autèntic luxe per a una població que no arribava als 3.000 habitants, que basava bona part de la seva economia en l’agricultura i en algunes indústries incipients, és evident que avui és un centre desfasat per qüestió de grandària i capacitat.

La xifra de 24.000 lectors que es va assolir l’any 1932 no va ser igualada durant tota l’època franquista, però tampoc la democràcia va aportar millores clares en la gestió bibliotecària de la vila. Fins a l’any 1996, amb un municipi habitat per 25.000 ànimes, no es va arribar a superar en intensitat lectora els pinedencs de l’època republicana. Fa riure. De pena.

Avui, la única biblioteca que té Pineda és aquella que es va poder construir mercès a subscripcions populars, i als esforços d’una comissió local impulsada per Serra i Moret i el seu ajuntament. És obvi que els ajuntaments franquistes no van intentar en cap moment posar al dia el centre o substituir-lo per un que s’adeqüés a les noves dimensions del municipi. Però ja en democràcia tampoc no ho han fet els consistoris governats pel PSC ni per CiU. I tampoc, és clar, hi han fet res de gaire pràctic els socis que en diversos moments han tingut algun d’aquestes partits (PP, ERC i ICV).

El cas és que avui, diada de Sant Jordi, l’alcalde actual i eminent diputat al Parlament de Catalunya, Joan Morell, pretenia fer l’acte de col·locació de la primera pedra d’una futura, moderna i espectacular biblioteca per a Pineda. Però la junta electoral d’Arenys de Mar li ha dit que trepitgi el fre, que moderi les ànsies inauguradores, i que s’esperi a veure passar les eleccions per a la qüestió de les pedres. Si continua sent alcalde, podrà col·locar-la ell mateix, tal com tenia previst. Si l’envien a l’oposició, podrà demanar al nou alcalde que ho faci per ell.

El cas és que ara, per fi, Pineda de Mar, després de noranta anys de l’acte de col·locació de la primera pedra per a aquella mítica Biblioteca Popular de Pineda (va ser el 29 d’octubre de 1917), té el projecte per a una nova biblioteca. Un projecte que costarà en total més de quatre milions d’euros i per al qual encara no es compta ni amb la meitat del finançament. En el solar on s’ha d’aixecar el centre, fa tres o quatre setmanes que les màquines ja hi fan sots. Però encara  no hi ha pedres. Ni tan sols la primera. I jo, el que em pregunto, és quan veurem col·locada la darrera pedra d’aquesta futura biblioteca. El ritme seguit durant els darrers noranta anys no em porta a ser gaire optimista.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!