Al cap del dia, prop de 150 persones, la majoria de les quals anònimes, han llegit un fragment de l’Auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. La única motivació per pujar els graons del petit escenari que l’Ateneu Barcelonès ha instal·lat a l’entrada de carruatges de la seva seu ha estat l’amor per les lletres, l’amor, en certa manera, per una manera singular de dir les coses, de dir la vida, de dir la literatura. Cap dels que hi ha pujat i s’ha enfrontat a un text que no havien tingut temps de preparar amb anterioritat no buscava notorietat, ni èxit, ni satisfer egos pujats de to. No hi havia oportunitat d’obtenir cap d’aquests rèdits. L’únic premi ha estat el gaudi d’oïr la pròpia veu lleument amplificada i pronunciant els mots que Rusiñol va escriure amb intenció i traça. El gaudi de la literatura dita en veu alta.
A quarts de deu del vespre, quan la majoria de les parades de llibres de la Rambla ja estaven de retirada, els darrers mots de Rusiñol encara rebotaven entre les voltes de l’entrada de carruatges de l’Ateneu. Els empleats de la casa, abnegadament, ja recollien els llibres d’una parada peculiar, construïda només mercès a les publicacions lligades a l’activitat de l’Ateneu (poca broma, gairebé una trentena entre les obres dels alumnes de l’Escola d’Escriptura, els llibres derivats o relacionats amb la secció de filosofia de la casa, el guanyador del Premi Crexells d’enguany, la magnífica història de l’Ateneu editada a finals de l’any passat, i el llibre de converses entre Bohigas i l’alcalde Hereu), i les darreres persones que es resistien a abandonar els seients encarats a l’escenari es feien a la idea que la cosa ja s’havia acabat. I tant si s’havia acabat. De fet, a tres quarts de nou del vespre, l’Auca del senyor Esteve ja s’havia llegit del tot, i ha calgut tornar a començar pel principi per atendre les peticions de totes les persones que han volgut llegir en públic.
Avui, les roses al carrer de la Canuda eren de color vermell Ateneu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!