VARIACIONS

Havia decidit reservar quinze minuts del meu descans laboral diari per escriure quatre ratlles sobre l’ensopit debat electoral que es va fer ahir al vespre a TVE amb els candidats a l’alcaldia de Barcelona, però aquest matí me m’he desdit al metro. Home de seny com sóc, de tant en tant llegeixo La Vanguardia (encara que més sovint del que seria estrictament necessari la linia editorial del rotatiu em repateja l’estòmac), i a més, ho faig dempeus al bel mig del vagó de metro, perquè tothom em vegi i se senti intel·lectualment insultat si es miren (de llegir no cal saber-ne, per a això) algun d’aquests diaris gratuïts, d’infame factura i pitjor contingut. El cas és que a La Vanguardia d’avui hi ha un carta al director antològica, espectacular, que dignifica aquesta secció cul de sac i calaix de mals endreços. Proposo que, si l’autor és capaç de mantenir el nivell mostrat en aquesta carta en futurs textos, se’l fitxi a perpetuïtat amb una columna fixa, substituïnt alguna de les patums que diàriament ens mortifiquen amb les seves opinions encartronades i conegudes a priori. Al senyor Genís Puig Solà, de l’Estartit, li han publicat una carta estupenda, fresca, intel·ligent i d’una punteria prodigiosa. Potser haurem de rescatar la idea que alguna vegada li he sentit a algú, de publicar un recull antològic de cartes al director especialment enginyoses, que honoren l’opinió pública del pais.

El cas és que posposo unes quantes hores el meu comentari sobre el debat electoral tristot d’ahir al vespre (ara mateix ja hi ha centenars de persones que han opinat sobre el tema) i cedeixo aquest espai meu, que custodio amb gelosia i subjectiva arbitrarietat, a la conya marinera que ens arriba des de l’Estartit. Aquí us reprodueixo la carta en qüestió:

Digne de Polònia

Estava jo enlairant-me amb el meu lear jet de sis places i dos motors jetwin de 1.000 CV des de l’aeroport de Girona, disposat a emprendre el vol cap a la meva habitual reunió setmanal amb l’FMI a Nova York quan, de sobte, m’ha trucat un company des d’un Gulfstream V10 Turbo, que anava a un meeting aquest matí amb el G-8 i m’ha dit: "Recorda de no passar per Barajas, que diu el conseller Huguet que hem de fer un boicot a aquest aeroport per forçar el centralista Estat espanyol a cedir el Prat als catalans".

Dit i fet, a 9.000 metres d’alçada i a una velocitat de creuer de 900 km/hora, he sintonitzat la freqüència UHF de Barajas i he anul·lat la parada tècnica que hi tenia. Un cop fet això, alçant el rostre al cel blau, he enviat una pregària encara més amunt (on els estels es barregen amb la nostra senyera) i, amb llàgrimes als ulls, orgullós de la meva contribució al benestar de la meva terra, no m’he pogut estar de cridar: "Déu, gràcies per fer que els catalans de Catalònia tinguem uns polítics d’aquesta alçada".

Als mindundis que no tinguin avió propi i volin amb línia regular o xàrter, els suggereixo que recomanin al pilot (el trobaran darrere una porta que hi ha al principi de l’avió, al costat dels lavabos) que s’espavili a buscar una ruta alternativa que no passi per Barajas. En cas contrari, molt dignes, diguin-li que pari l’avió, que volen baixar (si pot ser, esperin que estiguin a terra). Ah, i visca Catalunya!

GENÍS PUIG SOLÀ. L’Estartit

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!