Si fem cas a la feina que desenvolupen, són una realitat molt contundent; ara bé, si fem cas al reconeixement legal i el seu prestigi social, són una ficció fantasiosa. I la culpa que els més de mil treballadors especialitzats en polítiques de joventut que, pel cap baix, hi ha a Catalunya, siguin una ficció és, en bona mesura, de la majoria d’institucions que seran representades en la taula que s’organitza dissabte, 5 de maig, a partir de les 10,30 hores, a l’Espai Francesca Bonnemaison. L’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut ha fet sonar la corneta i ha fet seure de costat l’administració, els sindicats, la patronal i les associacions professionals per tal que es mullin i defineixin d’una vegada per totes una via plausible i raonable per formalitzar el reconeixement legal d’aquest sector.
I ara els que llegiu això, és clar, us pregunteu…. i qui són aquests treballadors? A què es dediquen? Quina feina fan? Bona pregunta, perquè un dels principals problemes que ha tingut històricament el col·lectiu ha sigut la dificultat d’explicar-se, de defensar la necessitat (que jo considero evident) de la seva feina i de vendre bé el producte que són ells mateixos. Heu de saber que a pràcticament tots els municipis hi ha un o altre treballador d’aquest sector. Hi són en mans de contractes capriciosos de l’administració (ajuntaments i consells comarcals, sobretot), però cada cop més, hi són embarcats en el vaixell de l’empresa privada, que n’usa i n’abusa. Els empresaris no reconeixen l’existència del sector i s’emparen en el paraigües imprecís i de dimensions oceàniques del món del lleure. D’aquesta manera, posen professionals a treballar en projectes que requereixen graus importants d’especialització i de responsabilitat amb nivells retributius de pura misèria i sense capacitació específica. I els sindicats els ho permeten, perquè han signat un conveni del sector del lleure que inclou perfils professionals propis de les polítiques de joventut sense ni esmentar-les i fixant unes categories i nivells salarials homogenetizats a la baixa. Dissabte els haurem de dir que es posin les piles, perquè ja no hi ha més corda per estirar.
Els qui no estan prou informats cal que sàpiguen que els professionals de les polítiques de joventut presten serveis equiparables en un nivell d’especialització i coneixements equiparable a qualsevol dels que presten les àrees de, per exemple, serveis socials, que assumeixen responsabilitats programadores movent grans quantitats de persones com a públic i usuaris, que tenen sobre les seves espatlles serveis d’assessorament i d’orientació, que gestionen pressupostos complets de departaments municipals, que pateixen un desgast personal i social importantíssim en el seu treball quotidià i que en la majoria de casos totes aquestes singularitats no són reconegudes i són tractats com a tècnics de segona.
El dissabte ho explicarem. I, a més, demanarem que els que tenen algun tipus de responsabilitat en el sector, sigui des de la banda de l’administració, sigui des de la banda de l’empresa, sigui des de la banda dels sindicats, es mullin i proposin solucions i alternatives. I que es preparin, perquè ha començat la reivindicació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!