Sant Jordi escalfa motors. Emergeixo a la superfície a la plaça de Catalunya. El gran escenari ja senyoreja la plaça i la vorera del triangle supura llibres arreu. Ara bé, entre la parada dels hapyy books i la de l’fnac, no veig altra cosa que insubstancialitats comercials. I doncs, què m’esperava? Una gitana gairebé m’atura i em planta una rosa blanca al nas. Cómprame una rosa, "saborío"!, em diu. Visca la integració literària. Una altra noia carregada amb un immens pom de roses, que també imagino gitana, s’ho mira seria i amb cara ressentida: ella és d’orígen…. romanès? i no pot usar la "grasia" de la parla per seduir la meva butxaca.
Quan entro a l’Ateneu ja tenim la parada a mig montar i l’escenari que acollirà les paraules de Santiago Rusiñol en boca de ciutadans més o menys anòmins ja ocupa el centre de l’espai. Al jardí es prepara una taula en la que firmaran llibres l’alcalde Hereu, el president de Bohigas i el guanyador del premi Crexells, Miquel M. Gibert.
Trobo el cambrer del bar de l’Ateneu a l’ascensor i em diu que es preveu bon temps. I molta feina, diu. Té mandra?
Quan entro al despatx, a l’ordinador hi ha, estranyament, menys missatges de correu electrònic que en altres dies. És possible que Sant Jordi sigui una eina de combat contra la digitalització del món?
Baixo corrents a la biblioteca! He de dir als treballadors de les obres que han de deixar de fer soroll quan comencin les activitats i els parlaments al jardí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!