Així és com a respost a la contundent afirmació d’ahir de Pere Macias, segons el qual CiU no farà president Zapatero si no cau el tripartit. La Chacón, que de rebatre declaracions contràries en sap un niu, ha intentat fer-li mal a CiU allí on més li dol: en la seva ànima catalanista. O nacionalista. Com és possible que després de defensar durant tants anys les institucions de govern catalanes, ara es vulgui negociar la Generalitat a Madrid? La ministra ha començat la conversa amb Lluís Foix i Milagros Pérez Oliva amb un to protocolari i seriós, que suposo que li deu sortir ja gairebé per defecte. Però l’Ateneu relaxa, i la d’Esplugues ha caigut a la xarxa de la conversa i s’hi ha repenjat amb gust, diria jo. Si alguna cosa ha aconseguit l’Ateneu en aquest cicle d’actes ha estat donar un to diferent als debats electorals. S’ha evitat el to "mitinesc", tal com diu el president Bohigas, i tampoc no s’ha organitzat entrevistes periodístiques per "afusellar" el candidat. Els cinc aspirants a diputat s’han pogut explicar amb calma i parsimònia. I, que jo sàpiga, de moment l’Ateneu és l’únic lloc on això ha passat en la present campanya.
I tant ha sigut així, que ahir Pere Macias va dir a l’Ateneu una cosa que ningú de CiU no havia dit fins al moment: que el preu de pactar amb CiU era la fi del tripartit. Primícia Ateneu, malgrat que els mitjans encara no han sabut sortir de la monotonia de la batalla política i no han fet altra cosa que buscar el titular fàcil en els actes més "mitinescos". Avui, en canvi, com que teníem ministra, han vingut TV3 i mitja dotzena de diaris. A veure si n’aprenen.
I la Chacón ha fet un cop més d’"empollona" de la classe. Estupenda quan ha col·locat hàbilment els missatges de campanya, i precisa quan ha recorregut a xifres per defensar les propostes. Tot això sense violentar la conversa. Milagros Pérez Oliva li ha retret que el PSOE s’hagi deixat prendre la iniciativa de la campanya i hagi anat a remolc de les propostes tremendes del PP. I a la Chacón no li ha costat gaire reconèixer-ho, però ha dit que no es pot deixar sense contestar alguna de les bestieses dels populars.
Ha estat interessant l’esforç de la Chacón per mostrar catalanitat i catalanisme. Quan, en alguna ocasió s’ha referit al President Montilla, l’ha anomenat "Josep" Montilla, i ha fet una defensa potent del sistema d’immersió lingüística. Impecable en aquesta qüestió. Li ha costat més sortir-se’n bé quan Foix li ha recordat que aquesta ha estat una mala setmana pel Govern català, a causa de les vagues de transport, metges i mestres. En general, no s’ha sortit del guió i no s’ha equivocat, però tampoc no ha convençut gaire en aquesta qüestió.
I la referència a l’embaràs ha estat inevitable. Pérez Oliva li ha demanat com s’ho farà per conciliar la vida familiar i la laboral quan sigui mare del tot. La ministra li ha dit que "com totes les dones: com pugui". Però ràpidament ha dit que se sent una privilegiada perquè ella pot gaudir d’una llei que li posa millor les coses que a totes les dones que l’han precedit en això de ser mares i que les que ho tenen difícil són les caixeres de supermercant, i no pas ella. Ha estat bé.
Ah! I la Chacón prefereix l’Obama abans que la Clinton. Diu que li fa ràbia no inclinar-se per la primera dona que aspira a la presidència dels EUA, però que l’Obama "ens té el cor robat". Mira que bé.
En el torn de preguntes, un membre de la plataforma cívica que lluita contra l’actual traçat de l’AVE per sota de Barcelona li ha recriminat que els socialistes no respectin els acords majoritaris a l’Ajuntament i al Parlament català contraris al pas per sota de la Sagrada Família. La Chacón se n’ha sortit per la tangent, criticant la falta de coherència entre els que defensen una cosa quan governen (CiU i el PP, quan van aprovar l’actual traçat) i una altra quan estan a l’oposició. Però no ha dit res sobre la pressumpta falta de qualitat democràtica, en no defensar un acord majoritari en dues institucions de govern catalanes. Per al sumari.
I ha sortit pitant. Una ministra catalana, és clar, és carn de pont aeri. Gairebé l’hem evaquat, entre personal de l’Ateneu i guardaespatlles ministerials, per tal que pogués sortir a tota velocitat cap a l’aeroport. Fins una altra, ministra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!