La setmana passada va tenir lloc a Barcelona una trobada d’organitzacions de professionals de les polítiques de joventut de diferents comunitats autònomes, i es va constituir una coordinadora estatal d’aquest sector. Hi eren representats professionals andalusos, castellano-manxecs, gallecs, bascos, baleras i, és clar, catalans. Els acords adoptats van convertir la trobada en un èxit, però jo voldria destacar una decisió aparentment innoqua que, sincerament, em va agafar per sorpresa: la voluntat explícita d’usar totes les llengües pròpies dels territoris que hi eren representats en les eines de treball online. En els propers dies es posasrà en marxa una intranet de discussió i reflexió sobre polítiques de joventut, i un bloc públic, ambdós d’àmbit estatal. A proposta dels representants de les Illes Baleras, tothom va donar per sentat que en aquests dos instruments tecnològics s’usarien de forma indistinta el català, el gallec, el castellà i fins i tot l’euskara. En el cas del gallec i del català tothom va dir que no hi haurà cap problema per entendre’ls, fos quina fos la llengua d’origen, i que si hi havia algun text especialment delicat o complexe, els propis autors en farien un resum o traducció senzilla al castellà. Més esforç els suposarà als bascos, però també en aquest cas es va assumir la idea. I ni tan sols hi va haver discussió. El tema es va liquidar en un minut i mig. Serà que encara tenim marge per a l’esperança?
(Article publicat a El Punt, el 03/06/08)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!