pepcanals
l'internauta d'Argentona
#votaindependencia De la consulta del 13D a les eleccions del 28N
El 13 de desembre de l’any passat vaig fer la darrera aportació en el meu bloc, amb la satisfacció d’haver votat pel Dret a Decidir del poble català.
Ha passat quasi bé un any i sense cap dubte el 10 de juliol ha estat el DIA en que el poble català va parlar manifestant-se a favor, principalment, de la independència.
Ara estem a quatre setmanes d’unes eleccions en les que hi més opcions independentistes, una d’elles nascuda per la força del 10J, http://www.solidaritatcatalana.cat/
que malgrat no tenir pràcticament ressò en els mitjans tradicionals de comunicació, està agafant força empenta gracies a la força de la web.
Solidaritat va néixer amb la intenció d’aglutinar el moviment independentista que es va viure el 10J, possiblement era una intenció poc realista, com s’ha vist a la pràctica.
Per una part, ni CiU, convençuda del seu èxit a les properes eleccions, ni ERC, la formació teòricament independentista amb més força, estaven disposades a perdre el seu protagonisme. Pel que respecte a Reagrupament, malgrat als intents, va acabar decidint anar pel seu compte, sense entrar en detalls del que es va negociar, perquè els desconec.
Solidaritat presenta un cap de llista per Barcelona popular, Joan Laporta, amb les seves avantatges, però també amb els seus inconvenients.
El passat diumenge 24 d’octubre 866 adherits varem votar a favor del Manifest Electoral, hi va haver-hi dos vots en blanc, un Manifest al que es varen poder presentar esmenes per part de tots els adherits, algunes aprovades d’antuvi per la Comissió, altres debatudes la mateixa jornada, en un esforç democràtic força important. En el meu cas en vaig presentar quatre i s’han va acceptar una, les altres vaig pensar no valia pena defensar-les públicament.
Podeu llegir el resum en el següent link:
http://www.solidaritatcatalana.cat/noticies/mes-de-1.500-201csolidaris201d-a-la-primera-convencio-nacional-de-si
o veure el vídeo resum de la intervenció d’en Laporta
http://www.youtube.com/watch?v=Hu7uYfhgyRk&feature=player_embedded
Després de més de 30 anys d’un estat autonomista sembla clar que aquest camí no té sortida, possiblement si s’haguessin fet bé les coses haguéssim anat per un bo camí, però no ha estat el cas.
Ahir mateix en Duran deia que no veu sentit a mantenir setze autonomies, a les que en alguns casos se’ls hi han cedit competències que no volien.
També diu que el problema ha estat la manca de voluntat política del poder central per acceptar la configuració del vell Estat centralista en un nou Estat de les autonomies.
I la meva pregunta es, i aquesta voluntat canviarà mai?, la resposta, al meu entendre, es clarament negativa. Si no ho han fet en els darrers 30 anys perquè ho han de fer ara.
La sentència del T.C., que jurídicament considero correcte encara que les interpretacions haguessin pogut ser més suaus, va estar al meu entendre el final del camí que quan es va iniciar molts catalans veiem com el millor, però aquesta via està esgotada i es per això que després de donar el meu vot a CiU els primers anys, a ERC abans de que s’involucrés en tripartits, de votar en blanc per manca d’il·lusió, ara m’he decidit pel vot a Solidaritat Catalana per la Independència i, fins i tot, fer un pas més adherint-me en aquest projecte.
El dia de la Convenció vaig reviure la tarda del 10 de juliol, en la que el que més em va copsar va ser la diversitat entre els manifestants, nens, joves, matrimonis amb fills, avis, gent benestant, “progres”, immigrants, treballadors, funcionaris, mestres, autònoms, etc…. tots hem iniciat el nou camí i quan arribem al seu fi cada un de nosaltres tornarà a la seva opció política més de dretes, de centre o d’esquerra però ho podrem fer des de la independència.
La realitat de Catalunya es sovint deformada a Espanya, avui per exemple he quedat bocabadat al escoltar en un programa de “La Sexta”, com el que va ser portaveu del PP molts anys, en el que diu que no pot ser que els mestres a Catalunya a l’hora del pati es dediquen a controlar que els nens juguin en català i no ho facin en espanyol. No us ho creieu, aquí teniu el link:
http://www.lasexta.com/sextatv/salvados/completos/salvados__domingo__24_de_octubre/315842/1
Bé, en les properes quatre setmanes els que volem el vot per SI haurem de fer un esforç per sobre del normal, ja que haureu comprovat que sortir a TV3, Catalunya Ràdio, LV, EP, es pràcticament impossible, els espais són pels que manen i així poder seguir manant.
No seria possible una llei, que en el cas d’un nou partit polític o coalició, en funció d’un nombre de signatures que presentés, pugues tenir més temps o espai, al menys en els mitjans públics?. No seria més democràtic?.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pep,
estic intentant que a la xarxa l’independentisme guanyi el protagonisme que els mitjans li neguen amb el hashtag #votaindependencia. Al meu bloc podràs llegir diversos apunts que en comenten el seguiment. Ja hi ha moltes persones que l’han anat incorporant a les seves piulades al twitter i als apunts dels blocs. Penso que si els tres partits compromesos amb la independència comparteixen aquesta marca tindran més èxit en les seves comunicacions. Hem d’intentar recuperar com sigui els votants que ara, segons les enquestes, tenen previst anar a parar a CiU.
Aquí vaig explicar una mica la proposta.
Salut!
Xavier